Arsènic per compassió

pel·lícula de 1944 dirigida per Frank Capra

Arsènic per compassió (original: Arsenic and Old Lace) és una pel·lícula estatunidenca de Frank Capra, estrenada el 1944. És l’adaptació d’una obra homònima en tres actes de Joseph Kesselring, primer titulada Bodies in our Cellar i interpretada a Broadway de 1941 a 1944. Ha estat doblada al català[1]

Infotaula de pel·lículaArsènic per compassió
Arsenic and Old Lace
Arsenic And Old Lace Poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióFrank Capra
Protagonistes
ProduccióFrank Capra
GuióJulius J. Epstein i Philip G. Epstein, adaptació de l’obra homònima de Joseph Kesselring
MúsicaMax Steiner
FotografiaSol Polito
MuntatgeDaniel Mandell
ProductoraWarner Bros.
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1944
Durada118 minuts
Idioma originalanglès i alemany
Doblada al catalàSí
Coloren blanc i negre
Descripció
Basat enArsenic and Old Lace (en) Tradueix i Lavender and Old Lace (en) Tradueix
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióBrooklyn

IMDB: tt0036613 Filmaffinity: 601961 Allocine: 1343 Rottentomatoes: m/arsenic_and_old_lace Mojo: arsenicandoldlace Allmovie: v2908 TCM: 577 TV.com: movies/arsenic-and-old-lace
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Mortimer Brewster anuncia a les seves dues ties Abby i Martha, que l'han criat, el seu pròxim matrimoni amb la filla del reverend Harper, qui viu algunes desenes de metres d'allà. Però descobreix, amagat en un cofre sota la finestra, el cadàver d'un vell. Les seves dues ties reconeixen llavors, ingènuament i com el més natural del món, que elles són especialistes a suprimir els vells senyors sols al món per oferir-los un servei...

ComentariModifica

La pel·lícula ha esdevingut un dels grans clàssics de la comèdia americana, tenint un èxit que no s'afebleix amb els anys. La juguesca de l'adaptació cinematogràfica d'una obra teatral per fer-ne una pel·lícula de prop de dues hores a porta tancada és una referència en la matèria, gràcies a una dosificació en la graduació i l'acumulació progressiva de les situacions, dels efectes i dels girs.

Aquests elements, la majoria dels quals figuren a l'obra d'origen, són servits per una interpretació marcada, destacant la parella formada pel mediocre cirurgià estètic Peter Lorre i el seu desgraciat pacient Raymond Massey, a qui ha fet el cap de la criatura de Frankenstein com que era interpretat per Boris Karloff, i sobretot la interpretació de Cary Grant que escapa a la ridiculesa en la seva immersió, progressiva i desconcertat, en un símil de bogeria.

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica