Arsia Mons

volcà de Mart

Arsia Mons[1] és el més meridional dels tres volcans que componen la col·lectivitat coneguda com Tharsis Montes, a les rodalies de l'equador del planeta Mart. Al nord d'Arsia Mons s'hi troben Pavonis Mons i Ascraeus Mons. El volcà més gran del planeta, i de tot el sistema solar, l'Olympus Mons, s'hi troba al nord-oest.

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreArsia Mons

Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipusvolcà escut i Mons Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicMart Modifica el valor a Wikidata
EpònimSilva Arsia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades8° 16′ S, 239° 55′ E / 8.26°S,239.91°E / -8.26; 239.91 Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre470 km Modifica el valor a Wikidata
Altitud17.761 m Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleQuadrangle Phoenicis Lacus Modifica el valor a Wikidata
RegióTharsis Montes Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature394 Modifica el valor a Wikidata

Arsia Mons mesura 430 km de diàmetre, i s'eleva 16 km sobre el "datum" marcià (més de 9 km més que les seves planes circumdants), i la caldera del seu cim mesura més de 115 km d'amplària.[2][3] Experimenta una pressió atmosfèrica menor de 107 Pa[4] Després de l'Olympus Mons, és el segon volcà més gran en volum. El volcà s'hi troba localitzat a les coordenades 8° 15′ 36″ S, 239° 54′ 36″ E.

Forats en Arsia Mons modifica

 
Coves captades per satèl·lits de la NASA.
 
Imatge més recent on s'aprecia l'ombra en la paret d'una de les coves (NASA).

El 2007 diferents satèl·lits van captar imatges de set suposades entrades a la muntanya, assemblant-se a les claraboies formades per l'esfondrament dels sostres de la cova.[5][6] Les coves estan a les següents coordenades:

No obstant això, a causa de l'altitud extrema, segons la NASA és inversemblant que puguen albergar qualsevol forma de vida marciana.[7]

Una fotografia més recent d'una de les coves demostra la llum del sol il·luminant una paret lateral, suggerint que pot simplement ser un clot vertical més aviat que una entrada a un espai subterrani més gran. No obstant això, la foscor d'aquesta característica implica que ha de tenir almenys 78 metres de profunditat.[8]

Referències modifica

  1. "Arsia Mons". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
  2. Catalog Page for PIA02337
  3. Catalog Page for PIA03948
  4. Martian Weather Observation
  5. Themis Observa posibles cuevas en Marte G. E. Cushing, T. N. Titus, J. J. Wynne, P. R. Christensen. Artículo en "Lunar and Planetary Science XXXVIII" (2007)
  6. Lakdawalla, Emily. «Artículo en inglés "Windows onto the abyss: cave skylights on Mars"». The Planetary Society Weblog, 23-05-2007. Arxivat de l'original el 26 de maig de 2007. [Consulta: 26 maig 2007].
  7. «Artículo en inglés: "NASA Orbiter Finds Possible Cave Skylights on Mars"». Jet Propulsion Laboratory. Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 22 setembre 2007].
  8. Shiga, David. «"Strange Martian feature not a 'bottomless' cave after all"». NewScientist.com news service, 30-08-2007. Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 9 octubre 2007].