Art urbà al País Valencià
La història de l'art urbà al País Valencià comença a mitjans dels anys 80 amb l'aparició del Graffiti o Grafit.[1] Entre els artistes més representatius es troben Escif, Julieta XLF, Hyuro o l'artista de stickers Vinz.[2] El Museu Inacabat d'Art Urbà de Fanzara és el centre amb major nombre d'obres al País Valencià.[3] Alguns d'estos artistes són considerats referents a nivell internacional.[4]
Des dels inicis i fins a la dècada dels 2000 els graffiti valencians destacaven per la senzillesa i l'ús de tag en les peces, fet condicionat per l'escassedat de mitjans.[1] Tanmateix, a partir de la segona meitat de la dècada dels 2000 s'han consolidat els murals i els artistes han començat a tindre reconeixement, convertint-se en un atractiu turístic, sobretot, a la Ciutat de València.[2]
Història
modificaAlacant i València van ser dos de les ciutats de l'Estat Espanyol amb major presència de graffiti als anys 80.[5] Els Grafits arriben al País Valencià de la mà de les comunitats de break dance dels barris de Saïdia i Marxalenes de la ciutat de València.[1][5] Als inicis, pel desconeixement tant de la gent o de la pròpia policia davant el nou moviment, el fenomen va gaudir de molta permissivitat.[1] La comunitat va créixer pel boca-orella i els contactes informals, ja que no hi havia material ni fanzines que parlaren del tema.[1] Estos primers graffiters comptaven amb molt pocs mitjans materials per a pintar, havent sovint d'utilitzar esprais o pintures més barates per estalviar diners,[1] fet que també provocà que moltes vegades s'optara per realitzar obres amb pocs colors.[1] També hi hagué casos de furts a botigues de pintura per tal d'obtenir material.[1]
A Alacant van despuntar crews com Crazy Beat i Tom Rock, i graffiters com Loco 13 i Kami. A València despuntaven Defcon X, Colt Artist Crew, Jaco i Apilio.[5]
Entre 1989 i 1990 es consolida l'escena graffitera de la Ciutat de València,[1] coincidint amb el declini del break dance i el naixement de noves cultures urbanes vinculades al rap o a l'skate.[1] És a principis d'esta dècada quan el tag es consolida, substituint a les formes primitives de graffiti i superant a les pintades polítiques en popularitat.[1] Al Kasal Popular de Flora, Centre social okupat de València també es van vore alguns dels primers graffiti de la Ciutat, havent obres d'Esik per la rodalia.[1] En este moment es funden grups com UKC (Use Kondom Crew), RSK o RAK (Radikal Artist Krew) on hi havia artistes com Kaos, Seta, Poke, Azne o Pike.[1] Quan gent d'UKC i RAK fan una mena de viatge iniciàtic a Alacant, es crearà un nou grup, De la Orgy Posse, format per gent dels dos grups valentins i gent d'Alacant.[1] En este grup hi havia alguns dels millors graffiters valencians del moment, com Kaos, Esik o Same, de València, i Ezer, d'Alacant.[1] En este moment Malilla es consolida com el lloc de trobada (Hall of Fame) de València Capital i rodalia, sent també el lloc on alguns dels joves graffiters descobriren a autors com Nova, pioners de principis dels 90, i es feren les primeres jams.[1] En 1993 Nova viatja a Nova York i es produeix un canvi de generació en aparèixer noves tècniques pictòriques com el power line.[1]
A mitjans dels anys 90 es posa de moda fer graffiti en trens de RENFE, fet que portà a les primeres detencions en 1995, per les denúncies de la companyia ferroviària.[1] Arran dels primers escorcolls policials a cases es van dissolvent este moviment, si bé la pintura en paret comença a viure una bona etapa.[1] Apareixen noves krews com TFK i l'Horta Sud Stile, i el centre graffiter es mou de Malilla al Cabanyal.[1] En 1991 apareix Duke 103, qui més endavant es consolidaria com a graffiter de referència a la Ciutat de València.[6] En 1994 la brigada d'obres de l'Ajuntament de València inicia la pràctica del repintat sistemàtic dels graffiti, primer amb pintura blanca i després amb grisa,[7] eliminant les primigènies pintades del Barri del Carme, poemes escrits amb cal·ligrafia desigual.[8] A Elx destacaren col·lectius com pornostars, amb artistes com Dems i Rosh 333, i un mural a la Plaça del Raval que va funcionar com a referent per als artistes locals des de 1992, quan va ser pintat i 2006, any en què l'Ajuntament va ordenar l'esborrament.[9] Amb l'arribada de la dècada dels 2000 apareixen noves tècniques com l'stencil o l'sticker art.[1]
Amb la formació en 2001[10] del grup XLF (Por la Face), es duen a terme diferents activitats al Barri del Carme, on originàriament feien les seues obres.[11] Un dels seus fundadors va ser Escif, a qui es considera un dels responsables de l'explosió de l'art urbà en la Ciutat de València durant la dècada de 2010.[12] A València hi ha hagut històricament certa permissivitat a l'hora de pintar als murs, el que permet que artistes de diferents lloc facen obres a la ciutat, generant una espècie d'escola per als artistes locals.[13] L'acceptació del muralisme i el graffiti han fet que l'art urbà esdevinga un reclam turístic per a la Ciutat de València,[13] cosa que és vista pels artistes com un perill de banalització tant a nivell comercial com polític.[13] Entre desembre de 2014 i gener de 2015 arriba a València el moviment Te comería a versos,[14] les primeres pintades del qual van aparèixer tant a zones properes als campus universitaris de Blasco Ibáñez i Tarongers,[14] com al Barri de Benimaclet.
Graffiters valencians destacats
modifica
- Nova, prioner del graffiti a la Ciutat de València.
- Duke 103, graffiter de referència a la Ciutat de València durant els anys 2000.
- XLF (Por la Face), crew de graffiters de referència en les dècades de 2000 i 2010.
- Deih, fundador d'XLF.
- Gons, fundador d'XLF.
- Xelon, fundador d'XLF.
- End (XLF), fundador d'XLF.
- Escif, destacat membre d'XLF.
- Julieta (XLF), destacada membre d'XLF.
- Hyuro, graffitera dels anys 2010.
- Dadi Dreucol, graffiter dels anys 2010.
- La Nena Wapa Wapa, graffitera dels anys 2010.
- Rosh 333, graffiter actiu des de 1989, part de pornostars.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 R.E.A. una historia de graffiti a valència (2007) documental a Youtube
- ↑ 2,0 2,1 Una nova icona per a una València en positiu: l'Street art Arxivat 2015-02-02 a Wayback Machine. article a La Veu del País Valencià del 31 de desembre de 2014
- ↑ «Fanzara, capital del grafiti» (en castellà). El País, 07-04-2015.
- ↑ Molins, 2015, p. 73.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Suárez, 2011, p. 18.
- ↑ Duke 103 al programa de TVE 2 RITMO URBANO
- ↑ UPV, 2006, p. 127.
- ↑ Llaveria, 2006, p. 127.
- ↑ «'Graffiti' en Elche». La Verdad, 25-09-2006.
- ↑ Molins, 2015, p. 76.
- ↑ Llaveria, 2006, p. 128.
- ↑ Molins, 2015, p. 75.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Molins, 2015, p. 77.
- ↑ 14,0 14,1 El movimiento ‘Te comería a versos' pinta las calles de Valencia, Lanzado por Boa Mistura en Madrid hace unos meses, la intervención se reproduce en otras ciudades - notícia a Valencia Plaza, 15 de gener de 2015 (castellà)
Bibliografia
modifica
- Llaveria i Arasa, Joan. Diálogos urbanos, confluencias entre arte y ciudad. València: Universitat Politècnica de València, 2006. ISBN 978-84-370-7648-5.
- Molins, Vicent «Street art - Nuevo reclamo turístico». Plaza, 6-2015, pàg. 72-79. ISSN: 2386-7868.
- Suárez, Mario. Los nombres esenciales del arte urbano y del graffiti español. Barcelona/Madrid: Lunwerg, 2011. ISBN 978-84-9758-765-9.