Artur II de Bretanya
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1261 |
| Mort | 27 agost 1312 (51 anys) Château de l'Isle (França) (en)  |
| Sepultura | convent dels Cordeliers |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc de Bretanya (1305–1312) |
| Família | Casa de Dreux |
| Cònjuge | Iolanda de Montfort (1294 (Gregorià)–1312), mort de la persona Maria de Llemotges (1275 (Gregorià)–1291), mort del cònjuge |
| Fills | Guiu de Penthièvre (  ) Maria de LlemotgesJoana de Dreux-Bretagne ( ) Iolanda de MontfortPere de Bretanya ( ) Maria de LlemotgesBlanca de Montfort ( ) Iolanda de MontfortBeatriu de Bretanya ( ) Iolanda de MontfortAlícia de Bretanya ( ) Iolanda de MontfortJoan II de Montfort ( ) Iolanda de MontfortJoan III de Bretanya ( ) Maria de LlemotgesMaria de Montfort ( ) Iolanda de Montfort |
| Pares | Joan II de Bretanya i Beatriu d'Anglaterra |
| Germans | Jean de Bretagne Maria de Bretanya Blanca de Bretanya Eleanor de Bretanya |
 | |
Biografia
modificaFill i successor de Joan II de Bretanya el 18 de novembre de 1305, era net d'Enric III d'Anglaterra, i va aconseguir que el ducat fos reconegut com a independent pels francesos. Va dividir el territori bretó en vuit batllies: Leon, Kernev, Landreger, Penteur, Gwened, Naoned, Roazhon i Sant Malou. El 1309 també convocaria per primer cop els Estats Generals de Bretanya, antecessors del futur parlament bretó, en els quals, per primer cop a la història "francesa", hi tenia representació pròpia l'anomenat "Tercer Estat". Va abaixar els impostos al clergat.
Va morir el 27 d'agost de 1312 al castell de L'Isle i enterrat als germans Menors de Vannes en una tonba de marbre que es va fer construir i que fou vandalitzada durant la revolució. Les restes, utilitzades per empedrar una carretera, foren recuperades i avui dia estan exposades al públic.
Matrimoni i descendència
modificaCasat el 1275, a Tours, amb Maria de Llemotges (1260-1290) vescomtessa de Lilemotges, filla i hereva de Guiu VI, vescomte de Llemotges, i de Margarida de Borgonya (morta el 1277), van tenir tres fills:
- El major, Joan III de Bretanya el Bo (1286 – 1341), hereu del ducat de Bretanya
- El segon, Guiu (1287 – 1331), hereu del comtat de Penthièvre i del vescomtat de Llemotges
- Pere (1289 – 1312), senyor d'Avesnes.
Artur va tornar a casar-se el maig de 1294, aquest cop amb Iolanda o Violant de Dreux (també anomenada Iolanda de Montfort) (1263 – 1330), reina vídua d'Escòcia (esposa d'Alexandre III d'Escòcia) comtessa de Montfort, filla de Robert IV, comte de Dreux i de Braine, i de Beatriu de Montfort, comtessa de Montfort. Van tenir sis fills:
- Jean (1294 – 1345), comte de Montfort; pretendent al ducat de Bretanya
- Beatriu de Bretanya (7 de desembre de 1295 – 9 de desembre de 1384), dama d'Hédé, casada el 1315 amb Guiu X de Laval († 1347)
- Joana (1296 – 24 de maig de 1364), casada el 1323 amb Robert de Cassel (Robert de Flandes) († 1331), comte de Marle
- Alix de Bretanya (1297-1377) (1297 – 1377), casada amb Bucard VI, comte de Vendôme († 1354) i de Castres
- Blanca (nascuda el 18 de juliol del 1300), morta jove;
- Maria (1302 – 24 de maig de 1371), religiosa a Poissy.
Referències
modifica