Joan II de Bretanya

Joan II de Bretanya[1] (3 o 4 de gener de 1239 - 16 de novembre de 1305, Lió) va ser duc de Bretanya ( 1286- 1305), comte de Richmond ( 1268- 1305) i par de França.

Infotaula de personaJoan II de Bretanya
Jean II de Bretagne.png
modifica
Biografia
Naixement3 gener 1239 modifica
Mort18 novembre 1305 modifica (66 anys)
Lió modifica
Causa de mortAccident modifica
Lloc d'enterramentChurch Saint-Armel in Ploërmel (en) Tradueix modifica
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaHouse of Dreux (en) Tradueix modifica
CònjugeBeatriu d'Anglaterra modifica
FillsArtur II de Bretanya
Marie of Brittany, Countess of Saint-Pol (en) Tradueix
Jean de Bretagne
Blanche of Brittany (en) Tradueix
Eleanor of Brittany (en) Tradueix
Henry de Dreux (en) Tradueix
Pierre de Dreux, Comte de Léon (en) Tradueix modifica
ParesJoan I el Roig modificaBlanca de Navarra modifica
GermansAlix de Bretagne modifica

Arms of Pierre Mauclerc.svg modifica

Find a Grave: 79795117 Modifica els identificadors a Wikidata

Va acompanyar el seu pare, Joan I, i a Lluís IX de França a la vuitena Croada que es va acabar per la mort del rei el 1271 a Tunis. Mentre que el seu pare tornava a Bretanya, ell va anar a Palestina, probablement amb la croada d'Eduard I d'Anglaterra, el seu cunyat.

El 1285, va acompanyar al rei Felip III de França l'Intrèpid, a la guerra contra el rei català Pere el Gran (croada d'Aragó). Cunyat del rei d'Anglaterra, el seu fill segon, Joan, va ser designat per aquest darrer com a capità general d'Aquitània i va defensar aquesta província contra l'exèrcit del rei de França, dirigit per Carles I de Valois. Joan no va experimentar més que derrotes. Els anglesos que intentaven avituallar-se a Bretanya van cometre pillatges sobre pillatges, el que va portar al duc a rompre la seva aliança amb el rei d'Anglaterra. Va casar el seu nét, el futur Joan III de Bretanya amb Isabel, la filla de Carles de Valois, i el seu ducat van ser erigits en pairia el 1297 pel rei Felip IV de França que tenia espies a través dels bisbes, actuant de fet contra els templaris.

De 1297 a 1304, va ajuntar la seva bandera a la del rei de França en la seva lluita contra els flamencs; és citat a la batalla de Mons-en-Pévèle, als dos setges de Lille, i a altres combats.

El 1305, després de la pau, va anar a Lió per a la consagració del papa Climent V per tal d'arreglar els seus conflictes amb l'episcopat bretó. De tornada de l'església de Saint-Just de Lió, quan el duc portava la brida de la mula pontifical, un mur sobre el qual s'havia situat una multitud d'espectadors es va esfondrar, atropellant el sobirà pontífex i enterrant a Joan II. Se'l va retirar moribund, i va expirar quatre dies més tard, el 16 de novembre. El seu cos es va col·locar en un taüt de plom i portat al seu ducat per ser inhumat als Carmelites de Ploërmel que havia fundat. L'estàtua jacent del duc, així com el de Joan III de Bretanya, serà transferida a l'església de Saint-Armel el 1821.

Durant el seu mandat destacaria la figurar de l'eminent jurista Erwan Helouri (1253-1303), més conegut com a Sant Iu (en francès Saint Ives), des que fou canonitzat el 1347, al que actualment se'l considera com a patró dels advocats i notaris.

FamíliaModifica

Era fill de Joan I el Roig, duc de Bretanya, i de Blanca de Navarra (morta el 1283), El novembre de 1260, a la basílica de Saint-Denis, es va casar amb Beatriu d'Anglaterra (1242- 1275), filla del rei Enric III d'Anglaterra, que li va aportar en dot el Comtat de Richmond. Van tenir sis fills:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Bretanya


Precedit per:
Joan I el Roig
Duc de Bretanya
 

12861305
Succeït per:
Artur II