Artur Suqué i Puig
Artur Suqué i Puig (Barcelona, 6 d'agost de 1930 - Barcelona, 30 d'abril de 2021) fou un empresari català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Arturo Suqué Puig  6 agost 1930 Barcelona |
| Mort | 30 abril 2021 (90 anys) Barcelona |
| 3r President del Cercle d'Economia | |
| 1969 – 1972 ← Carles Güell de Sentmenat – Joan Mas i Cantí → | |
| Dades personals | |
| Formació | Col·legi Alemany de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Carme Mateu Quintana |
| Pare | Artur Suqué i Anguera |
| Parents | Miquel Mateu i Pla (sogre) |
Biografia modifica
El seu pare, Artur Suqué i Anguera, era un fabricant tèxtil i soci del banquer Jaume Castell Lastortras. La seva mare era Isabel Puig Palau, germana d'Albert Puig Palau. Estudià al Col·legi Alemany de Barcelona.[1] El 1957[2] es va casar amb Carme Mateu,[3] amb qui va tenir tres fills: Isabel, Xavier i Miquel Suqué Mateu.
El 1972 heretà el castell de Peralada del seu sogre Miquel Mateu i Pla.[4] El 1979 en convertí una part en un casino i posteriorment va passar a controlar dos casinos més, el de Lloret de Mar i el de Sant Pere de Ribes.[1] El 1987, amb la seva esposa Carme Mateu, hi van iniciar el Festival Internacional de Música de Peralada.[3] Amb 425 milions d'euros, el matrimoni Suqué-Mateu era la 21a fortuna més important de Catalunya el 2013 segons la revista Forbes.[5]
Fou considerat un actiu col·laborador de Convergència Democràtica de Catalunya.[6] Va morir el 30 d'abril de 2021, als 90 anys.[7]
Trajectòria empresarial modifica
Enginyer químic de formació, va fundar el grup Peralada, holding empresarial familiar present en sectors com el de begudes i alimentació, així com en l'àmbit de l'oci amb diversos casinos, com el de Barcelona. Va ser cofundador i president del Cercle d'Economia (1969-1972),[8] president del Port de Barcelona, conseller de La Caixa i del Banc d'Espanya, directiu del Barça, de la Cambra de Comerç i de Foment del Treball, president de la Fundació Espanyola Calitax per al Control de la Qualitat i president del consell d'administració del Diari de Barcelona.[3]
Fou el president del grup Inverama, responsable de Casinos de Catalunya i de Luditec, empresa concessionària de Loteries de Catalunya.[9][10] Va ser, juntament amb Macià Alavedra, un dels accionistes principals del grup Indukern.[11] Amb la seva dona com a presidenta, era vicepresident de Camo SA, empresa propietària d'uns terrenys propers al Castell de Peralada que la Conselleria de Medi Ambient del Govern de la Generalitat -llavors presidida per Felip Puig- va adquirir el 2001 no sense polèmica.[12]
També va ser patró de la Fundació Catalunya-Portugal.[13]
Polèmiques modifica
Cas Casinos modifica
El gener de 1990 Jaume Sentís, director financer de Casinos de Catalunya, va presentar una denúncia on l'acusava de desviar presumptament 3.000 milions de pessetes, 1.000 dels quals[10] cap als comptes de Convergència per finançar aquest partit.[14] Cal destacar que el secretari del consell d'administració d'Inverama i propietari del 44% del capital de l'empresa, era Joan Piqué Vidal, qui havia sigut advocat de Jordi Pujol i Soley durant el cas Banca Catalana. L'acusació deia que els diners havien sigut entregats a Francesc Gordo, un dels fundadors de CDC i llavors responsable de finances del partit. Gordo va admetre haver rebut 200 milions de pessetes, amb els que s'havia pagat publicitat de Casinos de Barcelona a La Vanguardia i al Correo Catalán.[10]
Després de 7 anys de litigis i fins i tot d'una comissió d'investigació al Parlament de Catalunya,[15] la causa fou arxivada el 30 de juny de 1997. A l'auto d'arxiu del jutge es precisà que Convergència sí que fou finançada de manera irregular, però que el fet no era constitutiu de delicte, tal com ja havia passat en la decisió del tribunal suprem al cas Filesa. Convergència Democràtica no va rebre cap mena de sanció al respecte.[14]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Febrés, Xavier. «La dinastia familiar que cueja darrere el teló de glamur del castell, casino i festival de Peralada». Catalunya Plural, 27-08-2014. [Consulta: 24 gener 2015].
- ↑ «La Meva humil ofrena : als nuvis n'Artur Suqué i Puig i Na Carme Mateu i Quintana en llurs noces celebrades en el castell de Perelada : 16 octubre 1957». web. Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Mor Artur Suqué Puig, president honorífic del Grup Peralada». El Nacional. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Arturo Suqué». Grup Peralada. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 gener 2015].
- ↑ «Qui són els catalans més rics?». Ara, 30-10-2013.
- ↑ Cullell i Farràs, 2001, p. 98.
- ↑ Andreu, Raúl. «Muere Artur Suqué Puig, fundador del Grup Peralada» (en castellà). Mundo Deportivo, 30-04-2021. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Artur Suqué i Puig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cullell i Farràs, 2001, p. 34.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Missé, Andreu «Final de suspense para el 'caso- Casinos'». El País, 31-10-1997.
- ↑ «Un ex directivo acusa al Barça de pagar 14 millones de más por unos terrenos» (en castellà). El País. [Consulta: 25 gener 2014].
- ↑ Bagué, Gerard «El Gobierno catalán compró hace seis meses la planicie de Castell por una cifra millonaria». El País, 23-10-2002.
- ↑ «La Fundación Cataluña-Portugal apoya una cumbre hispano-lusa en Barcelona». El País, 08-05-2001.
- ↑ 14,0 14,1 Ríos Pere «Archivado definitivamente el "caso Casinos" tras nueve años de litigio». El País, 05-12-1998 [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ Busquets, Jordi «La oposición desconfía de la comisión creada por CiU para investigar las 'lotos'». El País, 13-11-1987 [Consulta: 25 gener 2015].
Bibliografia modifica
- Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carlos Güell de Sentmenat |
President del Cercle d'Economia 1969-1972 |
Succeït per: Joan Mas i Cantí |