Arturo Vigna
Arturo Vigna (Torí (Piemont), 1863 – Milà (Llombardia), 30 de gener de 1927) va ser un director d'orquestra italià, conegut per haver dirigit òperes, en particular el repertori de Giuseppe Verdi.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1863 Torí (Itàlia) |
| Mort | 5 gener 1927 (63 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Professors | Carlo Pedrotti i Carlo Fasso |
Biografia
modificaArturo Vigna va mostrar un gran interès per la música des de ben jove, però el seu pare el va obligar a graduar-se a l'institut clàssic.[1] Després va començar els seus estudis musicals al Conservatori Giuseppe Verdi sota la direcció de Carlo Pedrotti.[2]
Va començar la seva carrera a Itàlia, dirigint, entre altres coses, l'Aïda de Verdi al "Teatro Civico" de Càller el 1893.[3] Entre 1895 i 1903 va ocupar el càrrec de director musical de l'Òpera de Monte-Carlo,[4] i després es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, treballant també com a director al Metropolitan Opera House de Nova York, on entre 1903 i 1907, va dirigir en poc menys de 250 ocasions.[5][6]
Al Met l'any 1906 va dirigir les estrenes als Estats Units de les òperes Fedora, del compositor italià Umberto Giordano, i de La damnation de Faust del francès Hector Berlioz. Dos anys abans, el 1904, també havia dirigit les primeres representacions al Met de L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti i Lucrezia Borgia, i el 1907 les estrenes al Met de Manon Lescaut i Madame Butterfly, amb Geraldine Farrar, Enrico Caruso, Antonio Scotti i Louise Homer,[7] ambdues supervisades pel mateix Giacomo Puccini.
També al Met va dirigir noves produccions d'Aïda i Rigoletto de Verdi, Don Pasquale de Donizetti, La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, La sonnambula de Vincenzo Bellini i L'africana de Giacomo Meyerbeer.[8]
De 1917 a 1922 Vigna va ser director de l'Òpera nacional de París. Durant la seva carrera també ha dirigit obres a Bèrgam, Berlín, Dresden, Madrid, Praga i Trieste. Va morir als 63 anys a Milà.[9]
Referències
modifica- ↑ André Rigaud, Comoedia, 15 febbraio 1920, p. 1. URL consultato il 15 dicembre 2017.
- ↑ Treccani, Arturo Vigna.
- ↑ Aida a Cagliari (PDF), su teatroliricodicagliari.it.
- ↑ The New York Times, 30 gennaio 1927, p.
- ↑ Schiavo 1975, p. 467.
- ↑ Gangemi 2013, pp. 240-243.
- ↑ Geraldine Farrar With Enrico Caruso / Antonio Scotti / Louise Homer – The Met's First "Butterfly", su discogs.com.
- ↑ Metropolitan Opera Archives, su archives.metoperafamily.org. URL consultato il 1º dicembre 2017 (archiviato dall'url originale il 24 aprile 2019).
- ↑ The New York Times, 30 gennaio 1927, p.
Bibliografia
modifica- Arturo Vigna, a Treccani.it – Enciclopedie on line, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
- Aa.Vv., Riccardo e Luigi Stracciari: Percorsi d'arte nel melodramma del primo Novecento, a cura d'Eliana Stracciari Nappi, Adriano Orlandini, Gangemi Editore, 2013, ISBN 978-88-492-9673-0.
- (anglès) Giovanni Ermenegildo Schiavo, Italian-American History, Arno Press, 1975, p. 467.
- (anglès) Obituary: Arturo Vigna a The New York Times, Nova York, 30 gener 1927.
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Vigna |
- Vigna, Arturo, a Treccani.it – Enciclopèdies en línia, Institut de l'Enciclopèdia Italiana.
- Arturo Vigna, a l'arxiu històric Ricordi, Ricordi & C.