Artzentales

Artzentales és un municipi de Biscaia, a la comarca d'Encartaciones.

Infotaula de geografia políticaArtzentales
Arcentales (es) modifica
Escudo de Artzentales.svg
Traslosheros Artzentales.JPG
modifica

Localització
Bizkaia municipalities Artzentales.PNG modifica
 43° 14′ 26″ N, 3° 13′ 41″ O / 43.2405°N,3.228°O / 43.2405; -3.228
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcaEncartaciones modifica
Població
Total721 (2019) modifica
• Densitat19,65 hab/km²
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície36,7 km² modifica
Altitud345 m modifica
Limita amb
Organització política
• Alcalde modificaJose Maria Ignacio Iglesias Aldana modifica
Identificador descriptiu
Codi postal48879 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE48008 modifica
Altres

Lloc webartzentales.org modifica

Eleccions municipals 2007Modifica

Tres partits van presentar candidatura al municipi; EAJ-PNB, PSE-EE i PP. Aquests van ser els resultats:

D'aquesta manera, es va convertir en alcalde per majoria absoluta Joxe Ignacio Iglesias Aldana, per part de EAJ-PNB, a l'assolir totes les regidories de l'ajuntament, deixant als socialistes i populars sense representació en l'ajuntament, ja que van quedar molt lluny del mínim de vots per a assolir representació.

HistòriaModifica

Entre 1880 i 1890 es comencen a explotar diferents mines en el terme municipal d'Artzentales. L'impuls que van provocar les mines tant econòmicament com demogràficament, va ser decisiu per a tancar una llarga etapa en el transcurs de la història de la vall. Però no hem d'enganyar-nos, encara que en molts municipis l'explotació de les mines i el posterior procés d'industrialització va provocar una transformació radical, en el cas d'Artzentales aquests canvis només es van donar mentre es van mantenir obertes les mines. Les mines, de ferro i coure, que es van explotar a Artzentales estaven situades al Nord del terme municipal. Les dues zones mineres per excel·lència són: La "de Peñalba-Rao" (Mina Federico) i Las Barrietas-Gerelagua (Mina Amalia Juliana, Mina Sorpresa, Mina María...)

A partir del moment que es van tancar, parèntesis que va durar entre quaranta i cinquanta anys, els seus habitants van retornar a la seva manera de vida tradicional amb predomini de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Però aquesta imatge que ens podria recordar temps passats, durarà molt poc degut al fet que a partir dels anys cinquanta i seixanta es va iniciar un procés de despoblament que arriba als nostres dies. Aquesta tendència es repeteix en municipis en situació d'aïllament pel que fa a les principals vies de comunicació. A aquesta recessió demogràfica, s'unirà una conjuntura econòmica desfavorable per a les petites explotacions agro-ramaderes característiques del municipi. Això succeïx per la subordinació als programes econòmics propugnats per la Unió Europea.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artzentales