Arxiota

compost químic

Arxiota,[1] de vegades anomenat també roucou o annato, és un derivat dels arbres Bixa que creixen en regions tropicals d'Amèrica, usades per a produir un colorant alimentari de color groc a taronja i també com saboritzant. La seva aroma es pot descriure com lleugerament de pebre amb un toc de nou moscada.[2]

Fruit obert de l'arbre bixa (Bixa orellana), mostrant les llavors de les quals se n'extreu l'arxiota; fotografiat a Campinas, Brasil (gener de 2009)

El colorant de l'arxiota es fa del seu pericarpi vermellós o de la polpa que envolta la llavor de les bixa (Bixa orellana L.). Es fa servir de colorant en molts formatges (per exemple el cheddar, gloucester, gouda i brie), la margarina, mantega, arròs, gelats, i peix fumat. Encara que sigui un colorant d'un aliment natural s'han presentat casos d'al·lèrgies.

L'arxiota es fa servir a la gastronomia d'Amèrica llatina i el Carib a la vegada com a colorant i saboritzant. Els natius d'Amèrica central i del Sud l'empren com pintura corporal i barres de llavis.

Història

modifica

El nom científic de Bixa orellana L. és en record de l'explorador espanyol Francisco de Orellana que va explorar el riu Amazones.[3]

Es creu que l'arxiota es va originar al Brasil.[4] Els antics asteques li van donar el nom d'achiotl, i al segle xvi els mexicans el feien servir per pintar els manuscrits.[5]

 
Tavelles de Bixa orellana fotografiades a Kourou, Guaiana francesa l'octubre de 2006.

L'arxiota ha tingut molts usos a Amèrica incloent els de colorant alimentari, pintura corporal, tractament contra malalties cardíaques i malestar de l'estómac, crema solar i repel·lent d'insectes.[6]

En moltes receptes llatinoamericanes es fa servir arxiota en plats d'origen espanyol que originalment portaven el safrà. Al Brasil, tant l'arxiota com la bixa es diuen urucum, i també colorau.[7]

Colorant alimentari

modifica

Com a colorant alimentari l'arxiota té el codi E E160b. La part soluble en greix de l'extracte cru es diu bixina, la part soluble en aigua es diu norbixina, i les dues tenen el mateix codi E que l'arxiota.

Precaucions

modifica

Segons la WebMD, "l'arxiota és segur per la majoria de persones quan es fa servir en quantitats alimentàries. No se sap si l'arxiota és segur com a medicina"; ja que pot afectar el nivell de sucre de la sang" si es fa servir s'hauria de deixar de prendre "com a mínim dues setmanes" abans d'una intervenció de cirurgia.[8] La WebMD també demana precaucions, ja que es desconeix si afecta l'embaràs i l'alletament i que "pot causar al·lèrgia en persones sensibles"[9]

Referències

modifica
  1. «Arxiota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Encyclopedia of Spices». TheEpicentre.com. Arxivat de l'original el 2010-01-17. [Consulta: 24 agost 2011].
  3. Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series). 
  4. «Bija - Achiote». Indio.net. Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 24 agost 2011].
  5. «Colorants Used During Mexico's Early Colonial Period». Stanford University. [Consulta: 24 agost 2011].
  6. «Jamaican Annatto». GetJamaica.com. Arxivat de l'original el 2011-07-11.
  7. «New Crops from Brazil». Purdue University, 1990. [Consulta: 24 agost 2011].
  8. «ANNATTO: Uses, Side Effects, Interactions and Warnings». WebMD, 30-07-1999. [Consulta: 24 agost 2011].
  9. «What’s Up With Food Dyes?». Healthy Recipe Doctor. WebMD, 09-07-2010.

Bibliografia

modifica
  • Allsop, Michael; Heal, Carolyn. Cooking With Spices. Vermont, USA: David & Charles, 1983. 
  • Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series). 
  • Lust, John. The Herb Book. Nova York: Bantam Books, 1984. 
  • Rosengarten Jr., F. The Book of Spices. Pennsylvania, USA: Livingston Publishing Co., 1969. 

Enllaços externs

modifica