Asop (fill d'Oceà)

(S'ha redirigit des de: Asop (déu))

Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.

Infotaula personatgeAsop
TipusPotamoi Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMètope Modifica el valor a Wikidata
MareTetis, Eurínome, Pero (en) Tradueix, Ceglusa (en) Tradueix i Cleodice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareOceà, Zeus, Posidó i Himerus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAntíope, Cercira, Salamina, Egina, Sinope, Tanagra (en) Tradueix, Harpina, Tebe, Eubea, Cleone (en) Tradueix, Chalcis (en) Tradueix, Ornea (en) Tradueix, Thespia (en) Tradueix, Ismene, Pirene, Combe, Nemea (en) Tradueix, Eroe (en) Tradueix, Plateia (en) Tradueix, Asopis (en) Tradueix i Ismenos Modifica el valor a Wikidata
Altres
DominiAsop de Beòcia Modifica el valor a Wikidata
Càrrecking of Plataea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Es va casar amb Mètope, filla del riu Ladó, de la qual va tenir dos fills, Ismenos i Pelagont, i vint filles. Diodor en cita dotze, entre elles Ismene, Asopis, casada amb Jàpet, Salamina, Harpina, Tebe i Egina. De vegades se li atribueix la paternitat d'Antíope, mare de Zetos i d'Amfíon, la de Pirene, la nàiade que donà nom a una font de Corint, i la de Platea, epònima de la ciutat de Platea.

Quan una de les seves filles, Egina, fou raptada per Zeus, sortí a perseguir-los, però el déu, assetjant-lo amb llamps, el va fer tornar a les seues riberes.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 59. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 29. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461