Atol Ngulu
Ngulu és un atol de corall format per nou illes situat a l'oest de les illes Carolines, a l'oceà Pacífic. Administrativament és un municipi de l'estat de Yap, als Estats Federats de Micronèsia. És l'atol més occidental dels Estats Federats de Micronèsia. Es troba a la mateixa zona de subducció que les illes Yap, on es troben la placa filipina i la placa del Pacífic.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Estats Federats de Micronèsia | |||
| Estat federat | Estat de Yap  | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 0,4 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
La superfície total emergida dels cinc illots perennes és de tan sols 0,3 km². La seva altitud màxima és de quatre a cinc metres.[1] L'atol s'estén sobre 36 km de llargada per 22 d'amplada en forma de setze segments d'esculls.[2] Aquests envolten una llacuna interior de 438 km². El clima és equatorial, càlid, moderadament humit i plujós durant tot l'any. L'atol es veu regularment afectat per ciclons.[3] Té una flora i una fauna terrestres poc diversificades,[1] però una rica fauna escullera i marítima protegida per una zona de gestió marina de 112 km² (aproximadament el 70 % de la llacuna).[4]
L'arqueologia situa els primers humans a Ngulu vers l'any 300.[5] Els objectes descoberts il·lustren intercanvis amb les illes Yap. Entre el 800 i el 1400 la ceràmica i les eines indiquen contactes amb Palau, les Illes Salomó i les Illes Marshall. El primer albirament enregistrat de l'atol Ngulu pels europeus va tenir lloc el 23 de gener de 1565 pel navegant espanyol Alonso de Arellano a bord del patatxo San Lucas.[6] El 1802 va ser explorat per l'oficial naval espanyol Don Juan Lafita. Com la resta de les illes Caroline, Espanya va vendre la sobirania a l'Imperi Alemany el 1899.[7] L'illa va quedar sota el control de l'Imperi Japonès al començament de la Primera Guerra Mundial i posteriorment va ser administrada sota el Mandat del Pacífic Sud.[8][9] Després de la Segona Guerra Mundial va quedar sota el control dels Estats Units i va ser administrada com a part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic a partir del 1947. El 1979 va passar a formar part dels Estats Federats de Micronèsia.[10]
La població de Ngulu sempre ha estat reduïda.[11] Parla un idioma pertanyent a la subfamília chuukica de les llengües micronèsies. L'alimentació es basa en la pesca i l'agricultura de subsistència.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Reptiles of Ngulu Atoll, Yap State, Federated States of Micronesia» (en anglès). , 64, 2010, p. 473-480. ISSN: 1534-6188.
- ↑ «Ngulu» (en anglès). Arxivat de l'original el 25 de setembre 2010. [Consulta: 20 juliol 2018].
- ↑ «Storm Events Database : Ngulu» (en anglès). www.ncdc.noaa.gov: NOAA. [Consulta: 19 juliol 2018].
- ↑ «Exploring the role of Micronesian islands in the maintenance of coral genetic diversity in the Pacific Ocean» (en anglès). , 2015, p. 70-92. ISSN: 1365-294X.
- ↑ Intoh 1981, p. 78-79
- ↑ Sharp, Andrew The discovery of the Pacific Islands Oxford, 1960, p.36.
- ↑ La campagne coloniale des Alliés en 1914 et 1915 (en francès). 30, p. 666 [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ Boudin-Boyer, Sylvette. Victoria University Press. 1914-1915 : De Nouméa à Apia... vers un nouvel ordre colonial dans le Pacifique sud dans Angleviel Frédéric et Levine Stephen I. (dir.), La Nouvelle-Zélande et la Nouvelle-Calédonie, voisins, amis et partenaires (en francès), 2008.
- ↑ Montagnon, Pierre. Flammarion. Dictionnaire de la Grande Guerre (en francès), 2013.
- ↑ Ballendorf, Dirk Anthony. McGill-Queen'S University Press. États fédérés de Micronésie dans Griffiths Anne (dir.) Guide des pays fédéraux, 2005 (en francès), 2005.
- ↑ «Recensement de 2000» (en anglès). pacificweb.org. Arxivat de l'original el 2007-11-14. [Consulta: 6 març 2015].