Obre el menú principal

L'attié (o akie, o akye, o atche, oatie, o athe) és una llengua kwa que parlen els attiés que viuen al sud-est de Costa d'Ivori. Hi ha entre 381.000 (1993, ethnologue[1]) i 573.000 (joshuaproject[2]) parlants d'attié. El seu Codi ISO 639-3 és ati i el seu codi al glottolog és atti1239.[3]

Infotaula de llenguaAttié
Altres noms Akie, Akye, Atie, Atshe
Parlants
381.000 (ethnologue 1993)[1] - 573.000(joshuaproject)[2] principalment a Grans Ponts
Parlat a Costa d'Ivori
Autòcton de Lagunes region Tradueix, Lacs District Tradueix i Lagunes District Tradueix
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
Codis
ISO 639-3 ati
SIL ati
Glottolog atti1239
Ethnologue.com ati
IETF ati
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Família lingüísticaModifica

L'attié és una llengua que està sola en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[4]

Geolingüística i pobles veïnsModifica

L'attié es parla al sud-est de Costa d'Ivori. El territori attié està a les subprefectures d'Anyama, Alépé (els dos en els suburbis d'Abidjan), Adzopé, Affery,, Affery, Agou i de Yakassa-Attobrou, a la regió de la Mé, que forma part del Districte de Lagunes i al sud-est del Districte dels Llacs.[1] Segons l'ethnologue, 34.000 attiés viuen a Abidjan.

Segons el mapa lingüístic de l'ethnologue, el territori attié és una gran porció de terra a l'oest del riu Comoé, des de pocs quilòmetres al nord d'Abidjan fins a pocs quilòmetres al sud-oest d'Abengourou. A l'est els attiés limiten amb els anyins i els abures, que viuen a l'est; amb els ebriés que viuen al sud; amb els abés, que viuen a l'oest i amb els anyin morofos, que viuen al nord i al nord-oest.[5]

DialectesModifica

Els dialectes de l'attié són el bodin, el ketin i el naindin. El primer és el que té més prestigi i més parlants.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaModifica

L'attié és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[6] Entre l'1 i el 5% dels ettié-parlants estan escolaritzats en la seva llengua materna. Entre el 50 i el 75% dels que estan escolaritzats en attié la tenen com a segona llengua. L'ettié s'escriu en alfabet llatí. Hi ha programes de ràdio en llengua ettié. L'ettié és parlada com a segona llengua pels betis i els mbatos.[1]

Els ettié també parlen l'abé, l'anyin, el baule, l'ebrié, el francès (llengua oficial de Costa d'Ivori) i el jula.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Attié, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Attié». joshuaproject. [Consulta: 9 octubre 2015].
  3. «Language: Attié». glottolog. [Consulta: 9 octubre2015].
  4. «Attie subgroup». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Costa d'Ivori. L'attié és el número 63». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
  6. «Attié in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 10 octubre 2015].

BibliografiaModifica

  • Kouadio N'Guessan, Jérémie. 1996. Description systematique de l'Attie de Memni (Langue Kwa de Côte d'Ivoire). Grenoble: Université Stendhal de Grenoble III. Grenoble: Univ. 1045pp. (Tesis Doctoral).
  • Zribi-Hertz, Anne i Adopo, Charlemagne. 1992. he Syntax Of Attie Pronominals. A: The Linguistic Review 9. 69-108. Berlin, New York: Walter de Gruyter.
  • Kutsch Lojenga, Connie [Constance] i Hood, Elizabeth. 1983. L'Attié. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 227-253. Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • NGuessan, J.K. 1998. L'expression de la qualité en Baoule et en Attie, Langues Kwa de Côte dIvoire. A: Afrikanistische Arbeitspapiere, nº56. Pp. 131-146.
  • Hood, Elizabeth i Kutsch Lojenga, Constance. 1981. Conte attié. A: Annales de l'Université d'Abidjan, série J, Traditions orales 3. 52-55.
  • [1984]. 1984. Syllabaire attie Abidjan. Nouvelles Editions Africaines (NEA).
  • N'Guessan, Jérémie Kouadio. 19xx. Description systématique de l'attie de Memni (langue Kwa de Cote d'Ivoire). Univ. Stendhal (Grenoble 3).
  • Méraud, P. 1902. Essai sur la langue attié (Nindin). Dabou (Costa d'Ivori): Imprimérie de la Mission Catholique.
  • Hood, Elizabeth i Kutsch Lojenga, Constance. 1981. Proverbes attié.
  • Paulme, Denise. 1965. Mission en pays Atié, Côte d'Ivoire. A: L'homme 5. 105-109.
  • Paulme, Denise. 1966. Première approche ses Atié, Côte d'Ivoire. A: Cahiers d'études africaines nº 6. 86-120.
  • Dreyfuss, G. 1900. Six mois dans l'Attié (Mbodin). Paris.

Enllaços externsModifica