August Gottfried Ritter

compositor alemany

August Gottfried Ritter (Erfurt, Turíngia, 25 d'agost de 1811 - Magdeburg, Saxònia-Anhalt, 26 d'agost de 1885) fou un organista i compositor alemany.

Infotaula de personaAugust Gottfried Ritter
August Gottfried Ritter.jpg
August Gottfried Ritter Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1811 Modifica el valor a Wikidata
Erfurt Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1885 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Magdeburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
OcupacióOrganista, compositor
EstilRomanticisme
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b7dc5208-487b-4f37-92fb-434a307de6ae Discogs: 3538567 IMSLP: Category:Ritter,_August_Gottfried Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià amb diversos professors com (Louis Berger, A. W. Bach, Hummel, Fischer) i el 1837 fou nomenat organista i mestre de capella a Erfurt, el 1844 organista de la catedral de Merseburg i el 1847 organista de la de Magdeburg. Entre els seus alumnes tingué l'alsacià Edward Dannreuther,[1] i l'anglès William Rea,[2] i els alemanys Otto Reubke,[3] Carl Martin Reinthaler[4] i Rudolph Palme.[5]

Improvisador de primer ordre, deu principalment la seva fama al tractat Die Kunst des Orgelspiels (8a. edició Leipzig, 1877). Se li deu a més, Handbuch der Harmonielhre (1860); Zur Geschichte des Orgelspiels im XIV-XVIII Jahr., obra particularment ben documentada, pel que es refereix al període antic (1880).

Entre les seves diverses composicions figuren quatre grans sonates per a orgue, preludis per a corals, fugues i variacions per a orgue, una simfonia, un concert i diverses sonates per a piano, un quartet per a instruments d'arc, cors per a veus mixtes i d'homes, lieder, etc. col·laborà en les obres Orgelfreund i Orgelarchie, i dirigí la revista Urania.

BibliografiaModifica

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 932 (ISBN 84-239-4517-0)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 49, pàg. 970 (ISBN 84 239-4549-9)
  3. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 50, pàg. 1462. (ISBN 84-239-4550-2)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1186. ISBN 84-7291-226-4
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 41, pàg. 406-07 (ISBN 84-239-4541-3)