Viquipèdia

Autonome Nationalisten

moviment d'extrema dreta

Autonome Nationalisten (en català "Nacionalistes Autònoms" i en anglès "Autonomous Nationalists" abreujat AN) és un moviment d'extrema dreta format per alemanys, britànics, holandesos[1] i en menor grau flamencs[2][3] nacionalistes, que han adoptat alguns dels conceptes organitzatius d'extrema esquerra i d'Antifa (activisme autònom), tàctiques de protesta (bloc negre), simbolisme i elements de roba, incloses samarretes i kefiyes a més de la figura de Che Guevara.[4][5][6] Grups similars també han aparegut en alguns països d'Europa central i oriental, començant per Polònia (a partir del 2009),[7][8] República Txeca,[9] Ucraïna,[10] Romania[11] i Grècia i altres.

Infotaula d'organitzacióAutonome Nationalisten
Dades
Tipusmoviment polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme
anticapitalisme
nazisme
strasserisme
antisionisme Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El fenomen de l'Autonome Nationalisten es pot remuntar als moviments "Freie Nationaliste" (Nacionalistes Lliures), "Freie Kräfte" (Forces Lliures) i "Freie Kameradschaften" (Camaraderies Lliures), que es van desenvolupar a l'ombra del Nationaldemokratische Partei Deutschlands (NPD), el Partit Nacional Democràtic d'Alemanya des de finals dels anys vuitanta. La repressió policial contra l'extrema dreta després de la reunificació i l'onada de prohibicions a principis dels noranta ("Deutsche Alternative", "Nationalistische Front", "Freiheitliche Deutsche Arbeiterpartei", entre d'altres) van forçar la majoria de l'extrema dreta local i grups militants a dividir-se en "cèl·lules nacionalistes autònomes" de 5-20 membres sense membres formals. En lloc de fer reunions periòdiques, van començar a utilitzar els telèfons i més tard Internet per a la comunicació i l'organització.[12] Les cèl·lules locals van formar xarxes de paraigües soltes a les regions per coordinar accions.[13] El 2008, es calculava que els nacionalistes autònoms d'Alemanya comptaven amb unes 400 persones, l'1% dels neonazis del país.[14][15] L'Oficina Federal alemanya per a la Protecció de la Constitució, que proporciona informació interna per al govern, va estimar el nombre de participants actius del moviment d'extrema dreta el 2008 al voltant de 40.000.[16] Segons el Southern Poverty Law Center (SPLC), l'any 2001 hi havia 75 organitzacions d'extrema dreta a Alemanya amb 50.000 membres.[17]

L'aparició d'Autonome Nationalisten va ser polèmic dins l'entorn de la extrema dreta alemanya, tant per alguns activistes de més edat de l'extrema dreta alemanya oposant-se a la imatge d'"esquerra" i pel fet que el NPD temien que complicarien els seus esforços per prendre part en la política convencional.[18] També va ser controvertit que Autonome Nationalisten hagués expressat ocasionalment simpatia per l'extremisme islàmic, així com per Hezbollah i Hamàs per la seva oposició al sionisme i l'imperialisme nord-americà.[1] Les mateixes controvèrsies van sorgir entre l'extrema dreta a Polònia.

Els nacionalistes autònoms a Europa es van fer visibles a partir del 2003-2004 i ara es consideren més violents que altres membres de l'extrema dreta europea.[5][14] Tanmateix, a partir del 2010, segons Miroslav Mareš, el seu impacte en aquests països ha estat limitat fins ara.[18]

Missatge modifica

Els investigadors veuen el moviment polític sincrètic dels nacionalistes autònoms a Europa com un "concepte estratègic, organització i subcultura: els tres termes són possibles per a la designació d'aquest fenomen".[18] I en subratllen que:

« El nacionalisme autònom com a tendència política, sens dubte, supera el seu pes. Ha influït i suscitat debats dins de l'extrema dreta alemanya, així com dins dels moviments juvenils feixistes d'altres països europeus. Com a tal, obre preguntes sobre el futur de l'organització feixista a Europa, en un moment en què la política en xarxa sembla exercir factors de mobilització més forts que les estructures organitzatives tradicionals.[19]:297 »

Els nacionalistes autònoms es van inspirar ideològicament en l'estrasserisme.[18] El missatge d'AN es va desplaçar cap a idees antiglobalistes, anticapitalistes i antiimperialistes. Promovent la descentralització organitzativa completa i l'autonomia dins del moviment.[20]

L'adopció de codis i símbols de l'extrema esquerra "Autonome Antifa" per part de l'"Autonome Nationalisten" va coincidir amb la persistència de subcultures alternatives vibrants de l'esquerra radical i el rebuig de les tradicionals plantilles culturals i polítiques skinhead de comportament de l'extrema dreta.[21] Així, l'AN es veu com a "autònom" dels programes i estructures neonazis establertes, desenvolupant el seu propi discurs ideològic, missatge de carrer, repertori d'acció, escenes musicals i codis de vestimenta.[22] Sovint el moviment pretén mostrar una rebel·lió anticapitalista i antisistèmica i una oposició a la globalització i a l'"imperialisme cultural nord-americà".[19] L'AN també va expressar-se sobre alguns problemes socials i econòmics, inclosa la pobresa.[23] Actualment pe`ro, estan fermament arrelats en el moviment neonazi.[24]

Galeria modifica

  •  
    Autonome Nationalisten/Autonomous Nationalists marxant darrere d'una pancarta amb lletres d'estil grafiti el 2006
  •  
    Autonome Nationalisten/Autonomous Nationalists en una protesta de 2006. Les banderes negres i vermelles de la pancarta són del logotip de l'Antifaschistische Aktion
  •  
    Autonome Nationalisten/Autonomous Nationalistes que porten una bandera negra, símbol tradicional de l'anarquisme
  •  
    German Autonome Nationalisten/Autonomous Nationalists fan una manifestació
  •  
    Detenció dels membres de l'Autonome Nationalisten/Autonomous Nationalists a Dortmund
  •  
    Els nacionalistes autònoms van adoptar tàctiques de manifestació del Black Bloc dels grups antifeixistes d'esquerra
  •  
    Autonome Nationalisten amb pancarta anticapitalista, amb roba típica dels black blocks d'esquerres

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Autonome neo-nazi’s op de linkse toer?, Gebladerte Archief (Dutch)
  2. ↑ Autonomous Nationalist United Kingdom Arxivat 3 July 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. ↑ 全国各地求人情報ブログ Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (Belgian Dutch)
  4. ↑ Sunshine, Spencer «Rebranding Fascism: National-Anarchists». The Public Eye, 23, 4, Winter 2008, pàg. 14.
  5. ↑ 5,0 5,1 Glet, Alke «The German Hate Crime Concept: An Account of the Classification and Registration of Bias-Motivated Offences and the Implementation of the Hate Crime Model Into Germany's Law Enforcement System». The Internet Journal of Criminology, novembre 2009, pàg. 16. Arxivat de l'original el 2011-07-13. Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine.
  6. ↑ Sundermeyer, Olaf «Autonome Nationalisten: Rechte Schläger im Kapuzenpulli» (en alemany). Der Spiegel, 27-04-2009.
  7. ↑ «Nowy styl narodowej rewolty», 18-06-2009.
  8. ↑ «O nas».
  9. ↑ Mareš, Miroslav. National and Right-wing Radicalism in the New Democracies: Czech Republic. Paper for the workshop of the Friedrich Ebert Foundation on “Right-wing extremism and its impact on young democracies in the CEE countries”, September, 2012.
  10. ↑ See: Автономні націоналісти України (Autonomous Nationalists of Ukraine)
  11. ↑ Romania: Extremists offer Roma women payoffs for sterilization Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine., Budapest Telegraph, May 17, 2014.
  12. ↑ Jan Schedler. ‚Modernisierte Antimoderne‘: Entwicklung des organisierten Neonazismus 1990-2010. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. In: J. Schedler, A. Häusler (Hrsg.). Autonome Nationalisten Neonazismus in Bewegung. Wiesbaden: VS Verlag für Sozialwissenschaften, 2011, p. 17-35.
  13. ↑ Robert Grimm (Manchester Metropolitan University). The geographic distribution of the extreme right in Germany, September 25, 2012.
  14. ↑ 14,0 14,1 Nicola, Stefan «Germany's new neo-Nazis». UPI, 20-05-2008.
  15. ↑ Berg, Stefan; Markus Deggerich; Sven Röbel «Extremist Violence the Norm in Parts of the Country». Der Spiegel, 03-06-2008.
  16. ↑ Rachel Nolan. Neo-Nazi Fashion: Thor Steinar and the Changing Look of the German Far Right, Spiegel Online International, November 20, 2008.
  17. ↑ Extremism Across Europe, Southern Poverty Law Center. Accessed on 17 May 2014.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Mareš, Miroslav «Transnational Activism of Extreme Right Youth in East Central Europe». Paper (First Draft) for the International Conference "Far Right Networks in Northern and Eastern Europe", Uppsala University, March 2010, 25-03-2010, pàg. 5–6.
  19. ↑ 19,0 19,1 Schlembach, Raphael. The ‘Autonomous Nationalists’: new developments and contradictions in the German neo-Nazi movement, Interface: A journal for and about social movements, Volume 5 (2): 295 - 318, (November 2013).
  20. ↑ Sommer, Bernd. Anti-capitalism in the name of ethno-nationalism: ideological shifts on the German extreme right, Patterns of Prejudice, V. 42, No. 3 (2008): 305-316.
  21. ↑ Von Rainer Brahms. Mehr als eine Randerscheinung: Moderner Style, alte Inhalte Arxivat 2013-06-26 a Wayback Machine., Lotta, No. 31, Summer 2008.
  22. ↑ Schedler, Jan. The Devil in Disguise: Action Repertoire, Visual Performance and Collective Identity of the Autonomous Nationalists, Nations and Nationalism, V. 20, No. 2: 239-258, (2014).
  23. ↑ «Autonomous Nationalists». Arxivat de l'original el 2014-05-18.
  24. ↑ Schedler, Jan und Alexander Häusler (Hrsg.). Autonome Nationalisten Neonazismus in Bewegung. Wiesbaden: VS Verlag für Sozialwissenschaften, 2011.

Bibliografia modifica

  • Rechtsextremismus a Berlín, Senatsverwaltung für Inneres und Sport.
  • Decker, Oliver, Marliese Weißmann, Johannes Kiess i Elmar Brähler. Die Mitte in der Krise. Rechtsextreme Einstellungen a Alemanya. Berlín: Friedrich-Ebert-Stiftung, 2010.
  • Braun, Stephan, Alexander Geisler, und Martin Gerster. Strategien der extremen Rechten: Hintergründe - Analysen - Antworten. Wiesbaden: VS Verlag für Sozialwissenschaften, 2009.
  • Hafeneger, Benno, und Sven Schönfelder. Politische Strategien gegen die extreme Rechte in Parlamenten: Folgen für kommunale Politik und lokale Demokratie : Eine qualitative Studie. Berlin: Friedrich-Ebert-Stiftung, 2007.
  • Peters, Jürgen. "Autonome Nationalisten" die Modernisierung neofaschistischer Jugendkultur. Münster: Unrast, 2009. (en alemany)
  • Roth, Roland. Democratie braucht Qualität!: Beispiele guter Praxis und Handlungsempfehlungen für erfolgreiches Engagement gegen Rechtsextremismus. Berlín: Friedrich-Ebert-Stiftung, 2010.
  • Schedler, Jan. Autonome Nationalisten. A: Aus Politik und Zeitgeschichte, Nr. 44/2010, S. 20–26, (2010).
  • Schedler, Jan i Alexander Häusler (Hrsg.). Autonome Nationalisten Neonazismus in Bewegung. Wiesbaden: VS Verlag für Sozialwissenschaften, 2011.ISBN 978-3-531-17049-7
  • Schedler, Jan. The Devil in Disguise: Action Repertoire, Visual Performance and Collective Identity of the Autonomous Nationalists, Nations and Nationalism, V. 20, No. 2: 239-258, (2014).
  • Schlembach, Raphael. The ‘Autonomous Nationalists’: New developments and contradictions in the German neo-Nazi movement, Interface: A journal for and about social movements, Volume 5 (2): 295 - 318, (November 2013).

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Autonome_Nationalisten&oldid=32353238»