Avant-corps
Un avant-corps (del francès Avant-corps "abans cos") és una mena de volada o sortint, és a dir la part d'una edificació que avança respecte al cos principal. En llengua italiana s'usa el terme derivat avancorpo.[1][2] La denominació "ressalt" es dóna per al avant-corps en alguns idiomes (risalit en alemany, rizalit en hongarès, etc.)
Normalment se situa al centre o als costats d'una façana; segons l'una o l'altra posició, es denominarà avant-corps central o lateral. Quan dues ales d'un edifici perpendicular després d'aquest són en una volada es denominen avant-corps angulars.
En el cas dels edificis que se semblen en la seva arquitectura als temples grecs, amb façana columnada, es diu pronaos a l'avant-corps, per similitud a la part corresponent d'aquells.
Aquest element arquitectònic contribueix a estructurar i articular la façana, li dóna ritme i moviment; característiques particularment apreciades en l'arquitectura barroca, essent per tant a partir del segle XVII que comença la seva època de major utilització, que va continuar fins al segle XIX.
Casos particulars d'avant-corps són les boínders (bow windows) (de planta poligonal o rectangular, dotades d'amplis finestrals), el auslucht (típics de Baixa Saxònia), i la llucana (oberta en les teulades, com la mansarda).
En l'arquitectura de les esglésies medievals el pòrtic avançat (protiro) era un petit avant-corps en la façana.[3]
Notes modifica
- ↑ Avancorpo, in Grande Dizionario di Italiano, Garzanti Linguistica.
- ↑ «Architettura e stile». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ N. Pevsner, J. Fleming, H. Honour, Dizionario di architettura, Torino 1981.