Badolato

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Badolato
Localització
	38° 34′ 00″ N, 16° 32′ 00″ E / 38.5667°N,16.5333°E
País	Itàlia
Regió	Calàbria
Província	Província de Catanzaro
Capital	Badolato
Població humana
Població	2.843 (2023) (76,69 hab./km²)
Geografia
Superfície	37,07 km²
Altitud	240 m
Limita amb	Isca sullo Ionio ; Brognaturo ; Santa Caterina dello Ionio ; San Sostene
Patrocini	Andreu Avel·lí
Organització política
Membre de	Els pobles més bonics d'Itàlia
Identificador descriptiu
Codi postal	88061
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0967
Identificador ISTAT	079008
Codi del cadastre d'Itàlia	A542
Altres
Agermanament amb	Wetzikon (2010–)
Lloc web	comune.badolato.cz.it

Badolato (calabrès Badulàtu) és un municipi italià, dins de la província de Catanzaro. L'any 2022 tenia 2855 habitants.^[1]

Història

Panorama de Badolato Marina

Les arrels de Badolato es remunten al any 1080, quan Robert Guiscard va fer construir un castell fortificat. El 1269 els Angevins van concedir el feu a un home anomenat Filippo, qui va emprendre una guerra l'any següent contra el comte Ruffo de Catanzaro. se l'anno successivo intraprese una guerra con il conte Ruffo di Catanzaro. Els habitants, tancats al poble, van ser assetjats pel comte Ruffo, que finalment va aconseguir conquerir Badolato, que va romandre sota la seva casa fins al 1451. Després va passar a la família Di Francia i el 1454 el poble es va convertir en una baronia dels Toraldo, que van participar en la batalla de Lepant al 1571 i que van administrar Badolato fins al 1596. Després Badolato va passar als Ravaschieri (1596), als Pinelli (1692) i finalment als Pignatelli di Belmonte (1779), que el van cedir als Gallelli, els quals van mantenir el poder fins a la fi de la feudalitat al any 1806. Greument afectat al llarg de la seva història pels terratrèmols del 1640, del 1659 i del 1783, Badolato també va ser afectat en 1951 per una inundació.^[2]^[3]^[4]^[5]

Al 26 desembre de 1997 el vaixell turc Ararat s'encalla a pocs quilòmetres de les costes de Badolato. A bord hi viatjaven 825 migrants, principalment d'ètnia kurda, que inicialment van ser acollits al poble, marcant així l'inici d'una política d'acollida com a mitjà per fer front a la despoblació del poble.^[6]^[7]

Demografia

Evolució demogràfica
(Font: ISTAT)
1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2011
3698	3969	3880	4556	4480	4482	4400	4842	4421	3781	4006	3552	3436	3183

Administració

Llista d'alcaldes^{[cal citació]}
Període	Identitat	Partit
1997-2002 (dos governs)	Gerardo Mannello	llista electoral independent
2002-2004	comissari extraordinari
2004-2007	Andrea Menniti	llista electoral independent
2007-2008	Sebastiano Cento	comissari extraordinari
2008-2014 (dos governs)	Giuseppe Nicola Parretta	llista electoral independent (La Vela)
2014-2016	commissari extraordinari^[8]
2016-2021	Gerardo Mannello	llista electoral independent (Nuovi Orizzonti)
2021-	Giuseppe Nicola Parretta	llista electoral independent (Vivi Badolato)

El 23 de maig de 2014, el Consell de Ministres italià va dissoldre el municipi de Badolato per infiltracions mafioses, concretament de la 'Ndrangheta.^[9]

Referències

↑ «Bilancio demografico mensile». [Consulta: 21 gener 2024].
↑ Gesualdo, Antonio. Storia medioevale di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1986.
↑ Gesualdo, Antonio. Storia medioevale e moderna di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1988.
↑ Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1799 al 1999 (en italià). Edizioni Frama Sud, 1999.
↑ Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1080 al 2009 (en italià). Catanzaro: Edizioni Abramo, 2009.
↑ Di Ciommo, Mario. «Badolato, dall'abbandono alla rinascita: il borgo calabrese esempio di recupero urbanistico» (en italià). la Repubblica, 05-07-2021. [Consulta: 21 gener 2024].
↑ Adnkronos. «IMMIGRATI: LA NAVE ARARAT DI PROVENIENZA TURCA?», 27-12-1997. [Consulta: 21 gener 2024].
↑ Comissió extraordinària segons l'art. 143 del TUEL (entitat dissolta per infiltracions mafioses)
↑ «Il consiglio comunale di Badolato sciolto per mafia» (en italià). LA C News 24, 22-05-2014. [Consulta: 21 gener 2024].

Enllaços externs

Badolato - Lloc web oficial

[1] «Bilancio demografico mensile». [Consulta: 21 gener 2024].

[2] Gesualdo, Antonio. Storia medioevale di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1986.

[3] Gesualdo, Antonio. Storia medioevale e moderna di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1988.

[4] Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1799 al 1999 (en italià). Edizioni Frama Sud, 1999.

[5] Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1080 al 2009 (en italià). Catanzaro: Edizioni Abramo, 2009.

[6] Di Ciommo, Mario. «Badolato, dall'abbandono alla rinascita: il borgo calabrese esempio di recupero urbanistico» (en italià). la Repubblica, 05-07-2021. [Consulta: 21 gener 2024].

[7] Adnkronos. «IMMIGRATI: LA NAVE ARARAT DI PROVENIENZA TURCA?», 27-12-1997. [Consulta: 21 gener 2024].

[8] Comissió extraordinària segons l'art. 143 del TUEL (entitat dissolta per infiltracions mafioses)

[9] «Il consiglio comunale di Badolato sciolto per mafia» (en italià). LA C News 24, 22-05-2014. [Consulta: 21 gener 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]