Medjerda

primer riu de Tunísia
(S'ha redirigit des de: Bagrades)

El Medjerda és el riu principal de Tunísia amb una conca de 23.500 km².[1] És l'únic riu del país amb cabal perenne.[2]

Infotaula de geografia físicaMedjerda
(la) Bagrada
(ar) مجردة Modifica el valor a Wikidata
Majrda testour.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativa
Localitzacióserralada de l'Atles Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciógolf de Tunis Modifica el valor a Wikidata
36° 13′ 22″ N, 7° 36′ 12″ E / 36.22286°N,7.60322°E / 36.22286; 7.60322
37° 06′ 42″ N, 10° 12′ 51″ E / 37.1117°N,10.2142°E / 37.1117; 10.2142
Afluent
Conca hidràulicaMedjerda Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions460 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica22.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal29 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Riu Medjerda prop de Medjez El Bab

Neix prop de Souk-Ahras, a Algèria;[1] corre per aquest estat uns 65 km i entra a Tunísia prop de Jendouba, i recorre en aquest país uns 350 km fins al golf de Tunis, on desaigua formant un estuari al·luvial que marca el nord del golf i el sud de la badia de Ghar El Melh (Porto Farina). El seu recorregut total és de 415 km. A l'antigüetat clàssica es deia Bagrada, Polibi el menciona com a Macar.[3]

L'afluent principal n'és l'Oued Mellegue. Els afluents de l'esquerra fan de drenatge a les muntanyes dites de la Medjerda i als Djebel El Guessa, Djebel Bou Goutran, Djebel Sabram, Djebel Tabouna, Djebel Zbla, Djebel Anq i Djebel Lanserine. Els afluents principals per la dreta en són el Bou Heurtma, Kasseb i Beja. La confluència amb l'Oued Mellegue drena, amb els seus nombrosos afluents, una gran zona que va fins a Algèria. Per aquesta part, els afluents en són l'Oued Tessa, Oued Siliana, Kralled (que travessen els pendents nord de les muntanyes Eich Cheid, El Adoba, Richane, i Kifene Ali Sansou), i altres de menors a les valls de les muntanyes Zeller, Berda i Tabrone.

A partir del 1935 es van construir embassaments per tal de reduir el risc d'aiguades i dipòsits excepcionals de material al·luvial.[4] La crescuda del 1973 i va portar en sis dies 100 milions de tones de material, de les quals tres quartes parts es van dipositar a les zones inundables.[5]

A l'època clàssica, aleshores conegut com a Bagrada, a la seva vora es van lliurar tres importants batalles. La primera, el 255 aC, entre Marc Atili Règul al front dels romans i Xantip pels cartaginesos, amb victòria cartaginesa. La segona, el 239 aC, entre el cartaginès Amílcar Barca i els mercenaris rebels i els seus aliats númides, amb victòria d'Amílcar durant la Guerra dels Mercenaris. La tercera, el 24 d'agost del 49 aC, entre Gai Curi, general de Juli Cèsar, i Publi Ati Var, el general pompeià i el seu aliat, el rei Juba I de Numídia, amb victòria dels pompeians.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Medjerda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Desroche, Henri. Planification et volontariat dans les développements coopératifs. Quinzaine d'études (15-27 janvier 1962) organisée par le Collège coopératif du Centre de Recherches coopératives. Paris i L'Haia: Mouton, 1962, p. 423 [Consulta: 11 juliol 2020]. 
  3. Smith, Philip. «Ba'grada». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  4. Poncet, Jean «La mise en valeur de la basse vallée de la Medjerda et ses perspectives humaines». Annales de géographie, 65, 349, 1956, pàg. 199–222. DOI: 10.3406/geo.1956.14287.
  5. Moussa, Thouraya Ben; Amrouni, Oula; Hzami, Abderraouf; Dezileau, Laurent; Mahé, Gil «Progradation and retrogradation of the Medjerda delta during the 20th century (Tunisia, western Mediterranean)» (en anglès). Comptes Rendus Geoscience, 351, 4, 2019-04, pàg. 340–350. DOI: 10.1016/j.crte.2018.10.004.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medjerda