El 255 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Paulus i Nobílior (o també any 499 ab urbe condita). L'ús del nom «255 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre255 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià255 aC (cclv aC)
Islàmic903 aH – 902 aH
Xinès2442 – 2443
Hebreu3506 – 3507
Calendaris hindús-199 – -198 (Vikram Samvat)
2847 – 2848 (Kali Yuga)
Persa876 BP – 875 BP
Armeni-
Rúnic-4
Ab urbe condita499
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC
Anys
258 aC 257 aC 256 aC - 255 aC - 254 aC 253 aC 252 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Marc Emili Paulus i Servi Fulvi Petí Nobílior.[3]
  • Els dos cònsols, durant el curs de la Primera Guerra Púnica, van anar, enviats pel Senat, a Clipea, al nord d'Àfrica, on Marc Atili Règul, cònsol l'any anterior (256 aC), havia aconseguit diverses victòries sobre els generals púnics Àsdrubal, Bostar i Amílcar, que van sofrir grans pèrdues (15.000 homes, 5.000 presoners, 8 elefants), i es dedicava a saquejar el país sense oposició, ocupant nombroses ciutats incloent Tunis.[4]
  • Xàntip un mercenari espartà al servei dels cartaginesos, es posa al capdavant de l'exèrcit cartaginès i s'enfronta a l'enemic amb la cavalleria (4.000 homes) i els elefants (uns 100) en camp obert, a la batalla del riu Bàgradas. Les seves forces eren inferiors a les dels romans, però els derrota. Moren trenta mil romans, i només dos mil arriben a Clipea. Marc Atili Règul és fet presoner junt amb 500 oficials i soldats.[5]
  • Batalla de la punta Hermea. Quan els cònsols marxen cap a Àfrica, els cartaginesos, amb amb 200 quinquerrems s'hi enfronten, però els romans els vencen.[6]
  • Els cònsols arriben a Clipea, on derroten al general cartaginès Hannó, i recullen les restes de l'exercit romà. Retornen a Sicília, però els pilots de les naus adverteixen que s'ha d'evitar la costa sud de l'illa, perillosa a causa dels vents. Els cònsols no en fan cas i la flota, agafada per una forta tempesta, és destruïda, i la costa entre Camarina i Paquinos s'omple de cadàvers.[7][8][9]

Naixements

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc. Àrat, XI, 12
  3. Smith, William (ed.). «Paulus, Aemilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 abril 2024].
  4. Titus Livi, Periocae 18 ; Valeri Màxim, Fets i paraules memorables, IV, 6
  5. Polibi, Història, I 29-35 ; Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 12 ; Titus Livi Periocae, 18 ; Eutropi, Història de Roma, II, 11 ; Apià, Història de Roma, VII, 3
  6. Polibi. Història, I, 36
  7. Polibi. Història, I, 36-37
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 14
  9. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 14
  10. Henri Etcheto, Les Cornelii Scipiones: famille et pouvoir à Rome à l’époque républicaine, vol. 2. Pessac: Ausonius Éditions, 2012, p. 370.