Viquipèdia

Cosmòdrom de Baikonur

(S'ha redirigit des de: Baikonur Cosmodrome Site 81)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El cosmòdrom de Baikonur (en rus: Космодро́м Байкону́р, Kosmodrom Baikonur), també anomenat Toretam, és la instal·lació de llançament espacial més gran i antiga del món. És al Kazakhstan, però quan es va construir formava part de la Unió Soviètica, i encara resta sota control rus. Concretament, és a 200 km a l'est del Mar d'Aral, al nord del Sirdarià, prop de Toretam, a la zona central del país. El nom «Baikonur» es va escollir expressament per a despistar les potències occidentals fent-los creure que el cosmòdrom era prop de la ciutat de Baikonur, un emplaçament miner 320 km al nord-est del centre espacial en una àrea deserta prop de Jezkazgan.[1][2] Entre les fites més importants aconseguides al cosmòdrom de Baikonur hi ha el llançament del primer satèl·lit artificial, l′Spútnik I, el 4 d'octubre de 1957; el llançament del primer vol tripulat de la història, que va posar en òrbita el primer astronauta: Iuri Gagarin el 1961 o el llançament de la primera dona astronauta, Valentina Tereixkova, el 1963.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cosmòdrom de Baikonur
Imatge
24 març 2009
EpònimBaikonur Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCosmòdrom Modifica el valor a Wikidata
Construcció1955 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1955 Modifica el valor a Wikidata
Dona servei aBaikonur Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud90 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaprovíncia de Khizilordà Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 57′ 53″ N, 63° 18′ 18″ E / 45.9648°N,63.3051°E / 45.9648; 63.3051
Format perPlataforma Gagarin
Baikonur Cosmodrome Site 90 (en) Tradueix
plataforma 109/95
Baikonur Cosmodrome Site 110 (en) Tradueix
Site 200
Baikonur Cosmodrome Site 81
Baikonur Cosmodrome Site 41 (en) Tradueix
plataforma 45
plataforma 31
Baikonur Cosmodrome Site 250 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorRoscosmos Modifica el valor a Wikidata
Ubicació.
Llançament d'un coet Soiuz TMA-5 el 14 d'octubre de 2004.

Baikonur era el centre d'operacions del programa espacial soviètic dels anys 1950 fins als 1980, i les seves instal·lacions estan preparades per a posar en òrbita vehicles espacials tripulats o no. D'allà han sortit els coets Soiuz, Proton, coet Tsiklon, coet Dnepr i coet Zenit.

Es va fundar el 2 de juny de 1955, i originàriament es va construir com un centre de llançament de míssils de llarg abast, centre que després es va preparar per a poder servir com a instal·lacions per al vol espacial.[3]

Als voltants del centre es va construir, per als obrers i treballadors un barri dormitori amb tots els serveis que necessita una ciutat. Aquest barri va ser, el 1966, considerat com una ciutat, que va ser anomenada Léninsk i rebatejada més tard Baikonur el 1995.

Malgrat la dissolució de la Unió Soviètica el programa espacial s'ha mantingut sempre viu sota el control de la Comunitat d'Estats Independents. Aquest control es manté encara vigent, demostrat pel fet que el 8 de juny de 2005 el conserge de la federació russa va ratificar el seu acord entre Rússia i el Kazakhstan per a l'ús del port espacial. L'acord és que Rússia paga cada any un lloguer de 115 milions de dòlars per a poder utilitzar les instal·lacions de Baikonur fins al 2050. Malgrat l'acord, la disputa d'aquest lloguer han provocat que Rússia estigui expandint el seu propi cosmòdrom de Plesetsk, a l'Oblast d'Arkhànguelsk, al nord de Rússia.[4][5]

Actualment, és un dels centres més importants des d'on es fan operacions per a l'Estació Espacial Internacional.

Història modifica

Originàriament va ser construïda per la Unió Soviètica. Està sota control de Rússia, des de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, encara que se situa a Kazakhstan, a la província de Kyzylorda. Situat a 200 km a l'est del Mar d'Aral, al costat del riu Sir Daria, prop de la ciutat de Tiratam, a la part sud central del país.

El nom Baikonur es va triar a propòsit per desviar l'atenció d'Occident fent creure que el lloc estava a prop de la ciutat de Baikonur, una ciutat minera 300 km al nord-est del centre espacial en una àrea desèrtica a prop de Jezkazgan.

Baikonur era el centre d'operacions de l'ambiciós programa espacial soviètic des de finals dels anys 1950 fins als anys 1980 i està equipat amb instal·lacions completes per al llançament de vehicles espacials tant tripulats com no tripulats. Suporta una àmplia gamma de coets: Soiuz, Protó, Tsyklón, Dnepr i Zenit. Té un paper essencial en el desenvolupament i en la realització d'operacions rutinàries de l'Estació Espacial Internacional.

La data oficial de fundació del lloc es considera el 2 de juny de 1955. Es va construir originàriament com un centre de llançament de míssils de llarg abast i més tard es va expandir per incloure instal·lacions per a vol espacial. Al seu voltant, es va construir una ciutat de suport de la instal·lació amb escoles, apartaments i altres per als obrers. El 1966 se li va donar el títol de ciutat i va ser anomenada Leninsk, més tard es va reanomenar com a Baikonur el 1995.

Molts vols espacials històrics van partir de Baikonur: el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1, el 4 d'octubre de 1957, el primer vol orbital tripulat per Iuri Gagarin en 1961, i el vol de la primera dona a l'espai, Valentina Tereshkova el 1963.

El programa va continuar després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, sota els auspicis de la Comunitat d'Estats Independents. El 8 de juny del 2005 el consell de la Federació de Rússia va ratificar un acord entre Rússia i Kazakhstan per a l'ús efectiu del cosmòdrom. L'acord estén el lloguer per part de Rússia del cosmòdrom de Baikonur fins al 2050 amb un cost de 115 milions de dòlars anuals.[6]

Donada la disputa entre Rússia i Kazakhstan sobre la quantitat a pagar pel lloguer del cosmòdrom, i com a mesura d'independència nacional, Rússia va començar a expandir la seva pròpia alternativa amb el cosmòdrom de Plesetsk a l'óblast d'Arkhànguelsk, al nord del país.[2]

Instal·lacions modifica

Actualment aquest cosmòdrom pot llançar els tipus de coets següents: Protó-K, Rókot, Soiuz-U, Mólniya-M, Tsyklón-2 i Zenit. Per a ells compta amb vuit plataformes operacionals, entre elles la coneguda com a plataforma Gagarin o l'àrea 31. Les restes de l'equip de llançament gastat es deixen caure directament a terra al llunyà orient rus, on els treballadors i la població local ho recuperen.[7]

El centre de llançament compta, entre altres instal·lacions, amb:

  • Planta de producció d'oxigen i nitrogen, essencials per als coets.
  • 2 aeroports.
  • 470 km de vies fèrries.
  • 1281 km de carreteres.
  • 6610 km de línies de comunicació.
  • 360 km d'oleoductes.
  • 92 llocs de comunicació.

El cosmòdrom consumia anualment 600 milions de kWh d'energia elèctrica.[6]

Llista de plataformes de llançament modifica

Principals plataformes de llançament al cosmòdrom de Baikonur

Referències modifica

  1. ↑ Bell, Fotografías por Maxim Babenko y texto por Steve «El Cosmódromo Baikonur, la puerta rusa al espacio» (en espanyol de Mèxic). , 14-03-2019 [Consulta: 19 març 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Spaceflight, Elizabeth Howell 2018-06-16T04:32:00Z. «Baikonur Cosmodrome: Russian Launch Complex» (en anglès). [Consulta: 19 març 2019].
  3. ↑ «Baikonur cosmodrome celebrated 63rd anniversary» (en anglès). Dispatch News Desk, 03-06-2018.
  4. ↑ «Safe Launch For Critical Space Station Module». , 05-08-2000 [Consulta: 12 agost 2009].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Baikonur Cosmodrome». Arxivat de l'original el 2011-01-31. [Consulta: 6 abril 2011].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Página Espacial. ** El Cosmódromo de Baikonur **». Arxivat de l'original el 2007-08-17. [Consulta: 19 març 2019].
  7. ↑ Baikonur Downrange Arxivat 2018-01-13 a Wayback Machine., Russianspaceweb.com

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cosmòdrom_de_Baikonur&oldid=33369186»