No s'ha de confondre amb Viducasses.

Els baiocasses (llatí: Baiocasses) foren un poble gal de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat també per Plini el Vell com a Badiocasses o Viducasses[1] i per Ausoni com a Baiocassis. Vivien prop dels osismes, vènets i lexovis, i també dels Viducasses si és que eren un poble diferent. Es creu que el seu nom s'ha conservat en l'actual Bayeux al departament de Calvados.

Infotaula de grup humàBaiocasses
Tipustribu
Part degals (armoricans)

Etimologia modifica

 
Estàter de billó dels Baiocasses

L'origen del nom és incert: podria venir de *Badio-cassi o millor de *Bodio-cassi. Es basa en el terme gal casse (diferent de cassi-),[2] sense etimologia clarament definida, però present en el nom d'altres pobles del nord de la Gàl·lia: Veliocassi (Vexin), Viducassi (Vieux), etc. L'arrel podria aparèixer també en el nom del roure en francès, chêne (de *cassano- o *cassino-). El lingüista Pierre-Yves Lambert[3] hi veu el significat d'embullar-se, enredar-se, equiparable a l'irlandès antic cas, retorçat, embullat, arrissat. Es pot comparar també Bodio-casses amb l'irlandès antic Buide-chass « dels rínxols rossos ».

El significat de l'etnònim podria ser, doncs, « (els qui tenen) la cabellera rossa »[4] o més exactament, « (els qui tenen) els rínxols rossos », nom que es pot explicar pel pentinat característic dels celtes.[5] D'altra banda, els rínxols semblen ben representats a la imatge de l'estàter encunyat pels baiocasses inclosa en aquest article: sobre el perfil del cap humà hi ha un senglar enclòs dins els remolins que surten dels estilitzats cabells i les corretges de guerra celtes. El pentinat de l'home podria justificar l'etimologia Bodio-cassi.

Noms i ubicacions alternatives modifica

Aquest grup fou possiblement el que Ptolemeu esmentà com a Vadicassis, amb capital a Noeomagus i situats possiblement entre Meaux i Soissons, al Valois (Vadisus al segle IX i Vadensis més tard). Plini, en canvi, els esmenta al costat dels Andecavi, Viducassis, Vadiocasses i Unel·les, i en altres llocs esmenta els Bodiocasses.

Referències modifica

  1. Plini el Vell, Història Natural 4.107 (Edició llatina).
  2. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance 2003.
  3. La langue gauloise, éditions errance, 1994.
  4. Christian-J. Guyonvarc'h i Françoise Le Roux, Les Druides, p. 366, Ouest-France Université, coll. « De mémoire d'homme : l'histoire », Rennes, 1986, ISBN 2-85882-920-9
  5. Xavier Delamarre, Op. Cit.