Balma de La Griera

jaciment arqueològic a Calafell
(S'ha redirigit des de: Balma de la Graiera)

El jaciment arqueològic de la Balma de la Griera (o de la Graiera) se situa en una cronologia del Paleolític mitjà. Es troba en el municipi de Calafell, a la comarca del Baix Penedès.[1]

Plantilla:Infotaula indretBalma de la Graiera
Imatge
Vista general des del Sud, de la Balma de La Graiera
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísCatalunya
LocalitzacióCalafell
Map
 41° 13′ 17″ N, 1° 34′ 34″ E / 41.221444°N,1.576142°E / 41.221444; 1.576142
Història
CronologiaPaleolític Superior

Situació geogràfica i geològica

modifica

El jaciment es troba al peu d'una paret, al marge dret d'un congost excavat pel torrent de La Cobertera. A mig camí en la carretera que uneix Calafell amb Bellvei.

L'abric s'ha anat erosionant per causa d'elements hidrogràfics i es troba en una zona formada per calcàries bioclàstiques del Miocè.

Descobriment i historiografia

modifica

Hom té constància oficial del jaciment des del 1932, quan el pare Martí Grivé hi va fer una prospecció superficial i una petita cala.

Des del 1951 al 1953, Albert Ferrer i els germans Bellmunt hi van realitzar un seguit d'actuacions. En finalitzar-les, el jaciment va quedar abandonat i a mercè dels espoliadors.

A partir de l'any 1989, el departament de Prehistòria de la UB, va iniciar un procés d'investigació que incloïa aquest jaciment, cosa que va portar a un seguit d'excavacions. 1989, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2010, 2011 i 2012.

En destaca la troballa d'un os amb incisions, una de les úniques mostres d'art moble del paleolític superior.

Descripció

modifica

S'ha identificat com un lloc d'habitatge sense estructures i s'hi ha identificat 3 nivells d'ocupació.

El nivell més antic, que pertany al paleolític superior inicial, s'hi troba una indústria lítica entre el gravetià final i un protosolutrià.

La següent ocupació, pertany a l'epipaleolític i es caracteritza per elements lítics de tipus geomètric.

A l'última fase, s'hi ha trobat ceràmiques de diversos moments de la prehistòria recent: campaniformes, edat del bronze inicial i camps d'unes.

Les troballes que més abunden són les de fauna, on destaca el conill amb un 80% de restes, també s'hi ha trobat macrofauna i malacofauna.[2]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Inventari de Patrimoni Cultural i Immoble». [Consulta: 15 maig 2013].
  2. Cebrià i Escuer, Artur «La balma de la Griera». Direcció General del Patrimoni Cultural, 2002.