Baltasar Gracián y Morales

(S'ha redirigit des de: Baltasar Gracián)

Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601Tarassona, 6 de desembre de 1658)[1] fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica. Entre les seves obres destaca El criticón —al·legoria de la vida humana— que constitueix una de les novel·les més importants de la literatura espanyola, comparable per la seva qualitat al Don Quixot de La Manxa o La Celestina.[2]

Infotaula de personaBaltasar Gracián y Morales
Gracián Graus (detalle).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Baltasar Gracián y Moralez Modifica el valor a Wikidata
8 gener 1601 Modifica el valor a Wikidata
Belmonte de Gracián (Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1658 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Tarassona (Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentIglesia del Hogar Doz (Trinitàries) (Tarassona) 
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJesuïta, filòsof i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

La seva producció s'adscriu al corrent literari del conceptisme. Va forjar un estil construït a partir de sentències breus molt personal, dens, concentrat i polisèmic, en què domina el joc de paraules i les associacions enginyoses entre aquestes i les idees. El resultat és un llenguatge lacònic, ple d'aforismes i capaç d'expressar una gran riquesa de significats. El pensament de Gracián és pessimista, com correspon al període barroc. El món és un espai hostil i enganyós, on prevalen les aparences davant la virtut i la veritat. L'home és un ésser feble, interessat i maliciós. Bona part de les seves obres s'ocupen de dotar el lector d'habilitats i recursos que li permetin evolucionar entre les trampes de la vida. Per això ha de saber fer-se valer, ser prudent i aprofitar-se de la saviesa basada en l'experiència. Fins i tot dissimular i comportar-se segons l'ocasió. Tot això li ha valgut a Gracián ser considerat un precursor de l'existencialisme i de la postmodernitat. Va influir en lliurepensadors francesos com La Rochefoucauld i més tard en la filosofia de Schopenhauer.[3] No obstant això, el seu pensament vital és inseparable de la consciència d'una Espanya en decadència.

ObresModifica

  • El Héroe (1639)
  • El Político don Fernando el Católico (1640)
  • Arte de ingenio. Tratado de la agudeza (1642)
  • El Discreto (1646)
  • Oráculo manual y arte de prudencia (1647)
  • Agudeza y arte de ingenio (1648)
  • El Criticón
    • Primera parte (1651)
    • Segunda parte (1653)
    • Tercera parte (1657)
  • El Comulgatorio (1655)[4]
  • Relación del Socorro de Lérida: publicat posteriorment a la mort de l'autor, el 1864, al tom XVIII del Memorial histórico español (Madrid, pp. 434-444)[5]

ReferènciesModifica

  1. «Baltasar Gracián». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Concepte i forma atrevida units fan de El Criticón, juntament amb el Quixot, la millor novel·la espanyola de tots els temps.», Santos Alonso, «Introducció» a la seva ed. de El Criticón, Madrid, Cátedra, 1980 (1984, 2ªed.), pàg. 25. ISBN 84-376-0257-2. Per opinions de crítics estrangers en aquesta mateixa línia, com ara Adolphe Coster o Michaelis de Vasconcellos, cfr. ibidem, pág. 23.
  3. Blanco, 2015, p. 9.
  4. «Su obra: Catálogo». Baltasar Gracián. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 22 març 2017].
  5. Gili Gaya, 1950, p. 9.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Blanco, Emilio. «Prólogo». A: El arte de la prudencia. 1a edició (3a reimpressió). Barcelona: Ariel, 2015, p. 9-14. 
  • Gili Gaya, Samuel. «Relación del Socorro de Lérida». A: Relación del Socorro de Lérida. Lleida: Escuela Provincial, 1950, p. 7-15. 

Enllaços externsModifica