Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament

El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) és una institució financera fundada el 1991. Com a banc multilateral d'inversió per al desenvolupament, el BERD utilitza la inversió com a eina per construir economies de mercat.

Infotaula d'organitzacióBanc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució financera internacional
banc de desenvolupament multilateral Modifica el valor a Wikidata
Indústriabanc i organitzacions governamentals o no governamentals internacionals Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991
Activitat
Membre deNetwork of Central Banks and Supervisors for Greening the Financial System Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaOdile Renaud-Basso (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de

Lloc webebrd.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ebrdhq Twitter (X): ebrd Instagram: ebrd_official LinkedIn: ebrd Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Estats membres del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament
  Membres, només finançament
  Membres, beneficiaris de les inversions

Inicialment centrat en els països de l'antic bloc de l'Est, es va expandir per donar suport al desenvolupament a més de 30 països des d'Europa Central fins a Àsia central. De la mateixa manera que altres bancs multilaterals de desenvolupament, el BERD té membres d'arreu del món (Amèrica del Nord, Àfrica, Àsia i Austràlia), amb el major accionariat únic dels Estats Units, però només presta crèdits regionalment als seus països d'operacions. Amb seu a Londres, el BERD és propietat de 71 països i dues institucions de la Unió Europea, l'accionista més nou és Algèria des de l'octubre de 2021. Malgrat els seus accionistes del sector públic, inverteix en empreses privades, juntament amb socis comercials.

El BERD no s'ha de confondre amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és propietat dels estats membres de la UE i s'utilitza per donar suport a la política de la UE. El BERD també es diferencia del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).

Història

modifica
 
175 Bishopsgate, a Londres, ha estat la seu central del BERD entre 1992 i 2022

Situat a Londres, el BERD tenia la intenció, al principi, de centrar-se en el canvi de l'economia de planificació central a l'economia de mercat als països d'Europa Central i de l'Est invertint en el sector privat, principalment bancs, indústries i empreses, i promovent polítiques que els afavoririen.[1]

Va ser creat arran de la fi de la Guerra Freda per qüestions particulars relacionades amb el sistema internacional vigent, el context històric i polític de l'època.[2] A més, els seus països receptors havien d'assegurar-se que treballarien cap a la "democràcia multipartidista i el pluralisme polític"[3] en la qual es considerava com una de les principals particularitats del BERD distingint aquest últim d'altres institucions financeres.[1]

Propugnada especialment per actors polítics europeus com el president francès Mitterrand l'any 1989, la idea de crear aquesta entitat financera amb la participació dels països europeus va començar abans de la caiguda del mur de Berlín. La recepció d'aquesta proposta es va mitigar segons el país, per exemple va rebre hostilitat dels britànics mentre que els francesos van ser importants defensors del projecte i van influir en el procés.[2]

El gener de 1990, les negociacions sobre els objectius del BERD, la seva política de préstecs pel que fa als sectors públic i privat, van iniciar i van implicar tots els països de la UE en aquell moment, així com diversos altres països europeus, països no europeus i representants de la UE i el Banc Europeu d'Inversions. La Unió Soviètica va estar representada per la seva pròpia delegació en el procés i així va participar en les negociacions així com els EUA.

Més tard, a causa de les dissensions sobre els objectius polítics i econòmics de la institució, es va amenaçar la inclusió de la Unió Soviètica. Les negociacions van ser breus per motius relacionats amb la situació a l'Europa de l'Est i amb una onada de privatitzacions arreu d'Europa, el que va conduir a la signatura de la seva creació el 29 de maig de 1990 per actors com 40 estats així com dues organitzacions europees[4] i el març de 1991 va tenir els seus primers efectes amb la inauguració del banc.

La creació del BERD ha donat lloc al finançament de diversos projectes en els anys posteriors a les seves primeres operacions, per exemple, l'any 1992 hi va haver vint projectes en què el BERD va proporcionar finançament per valor de 2.100 milions d'ecus.[4]

Governança

modifica

Dividit entre la seva seu central situada a Londres i les oficines de camp ubicades en altres llocs, el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament està format per una estructura de tres nivells. El primer nivell està format pel president i el personal, en segon lloc pel Consell de Govern i finalment pel Consell d'Administració.

L'estructura del banc ha canviat al llarg del temps, a causa de les preocupacions sobre la competència dins de l'entitat. De fet, a principis de la dècada del 1990 hi havia dues divisions bancàries diferents (d'una banda, la banca comercial relacionada amb el sector privat i de l'altra, la banca de desenvolupament que treballava majoritàriament amb el sector públic). En conseqüència, les dues divisions es van fusionar en una sola, substituint aquesta estructura per una altra, en lloc de dividir el banc amb set subdivisions regionals de política i país.[2]

Junta de govern

modifica

Els representants de cada estat membre componen aquesta junta, tenen poder d'autoritat.

Consell directiu

modifica

La Junta Directiva està formada per 23 membres elegits per la Junta de Govern. Aquests membres no poden formar part de la Junta de Govern. La seva funció és dirigir les operacions generals del banc, en particular:[1]

  • Aprovar el pressupost;
  • D'acord amb la Junta de Govern, establint polítiques i prenent altres decisions, préstecs, inversions,... ;
  • Preparar els treballs de la Junta de Govern;
  • Presentar anualment per a la seva aprovació els comptes auditats a la Junta de Govern.

President

modifica

El BERD està format per molts membres amb poder de vot, des d'estats europeus i no europeus fins a membres d'altres institucions com el Banc Europeu d'Inversions, però segons la ubicació geogràfica de cada membre, els drets de vot difereixen. Els membres europeus i altres creditors tenen un poder de vot majoritari. En els seus inicis, el BERD era propietat de més de 40 membres, el 2015 el nombre de països propietaris era de 61, i el març de 2022, hi havia 71 països com a propietaris.[5]

Els seus presidents han sigut:[6]

Pertinença

modifica

Per convertir-se en membre del banc, un país ha d'ajustar-se als Estatuts de l'Acord del BERD. Aquests articles estipulen que un país només pot convertir-se en estat membre si és un estat d'Europa o membre no europeu de l'FMI. Institucions com la Unió Europea i el BEI també participen en les operacions bancàries. Des de la seva fundació, el BERD gairebé ha duplicat el nombre de membres.[7] Les últimes adhesions al banc són països situats a l'Àfrica.

Accionistes:[8]

Accionista Data d'unió Capital de la subscripció
  Albània 18 desembre 1991 30.010.000
  Algèria 19 octubre 2021 2.030.000
  Armènia 7 desembre 1992 14.990.000
  Austràlia 30 març 1991 300.140.000
  Àustria 28 març 1991 684.320.000
  Azerbaidjan 25 setembre 1992 30.020.000
  Belarús 10 juny 1992 60.020.000
  Bèlgica 10 abril 1991 684.320.000
  Bòsnia i Hercegovina 17 juny 1996 50.710.000
  Bulgària 28 març 1991 237.110.000
  Canadà 28 març 1991 1.020.490.000
  Xina 15 gener 2016 29.000.000
  Croàcia 15 abril 1993 109.420.000
  Xipre 28 març 1991 30.010.000
  República Txeca 1 gener 1993 256.110.000
  Dinamarca 28 març 1991 360.170.000
  Egipte 28 març 1991 21.010.000
  Estònia 28 febrer 1992 30.010.000
European Investment Bank 28 març 1991 900.440.000
  Europa 28 març 1991 900.440.000
  Finlàndia 28 març 1991 375.180.000
  França 28 març 1991 2.556.510.000
  Geòrgia 4 setembre 1992 30.010.000
  Alemanya 28 març 1991 2.556.510.000
  Grècia 29 març 1991 195.080.000
  Hongria 28 març 1991 237.110.000
  Islàndia 29 maig 1991 30.010.000
  Índia 11 juliol 2018 9.860.000
  Irlanda 28 març 1991 90.040.000
  Israel 28 març 1991 195.080.000
  Itàlia 28 març 1991 2.556.510.000
  Japó 2 abril 1991 2.556.510.000
  Jordània 29 desembre 2011 9.860.000
  Kazakhstan 27 juliol 1992 69.020.000
  Kosovo 17 desembre 2012 5.800.000
  Kirguizstan 5 juny 1992 21.010.000
  Letònia 18 març 1992 30.010.000
  Líban 17 juliol 2017 9.860.000
  Líbia 16 juliol 2019 9.860.000
  Liechtenstein 28 març 1991 5.990.000
  Lituània 5 març 1992 30.010.000
  Luxemburg 28 març 1991 60.020.000
  Malta 28 març 1991 2.100.000
  Mèxic 28 març 1991 45.010.000
  Moldàvia 5 maig 1992 30.010.000
  Mongòlia 9 octubre 2000 2.990.000
  Montenegro 3 juny 2006 5.990.000
  Marroc 28 març 1991 24.640.000
  Països Baixos 28 març 1991 744.350.000
  Nova Zelanda 19 agost 1991 10.500.000
  Macedònia 21 abril 1993 17.620.000
  Noruega 28 març 1991 375.180.000
  Polònia 28 març 1991 384.180.000
  Portugal 5 abril 1991 126.050.000
  Romania 28 març 1991 144.070.000
  Rússia 9 abril 1992 1.200.580.000
  San Marino 7 juny 2019 2.030.000
  Sèrbia 19 gener 2001 140.310.000
  Eslovàquia 1 gener 1993 128.070.000
  Eslovènia 23 desembre 1992 62.950.000
  Corea del Sud 28 març 1991 300.140.000
  Espanya 28 març 1991 1.020.490.000
  Suècia 28 març 1991 684.320.000
  Suïssa 29 març 1991 684.320.000
  Tadjikistan 16 octubre1992 21.010.000
  Tunísia 29 desembre 2011 9.860.000
  Turquia 28 març 1991 345.150.000
  Turkmenistan 1 juny 1992 2.100.000
  Ucraïna 13 abril 1992 240.110.000
  Emirats Àrabs Units 23 setembre 2021 2.030.000
  Regne Unit 28 març 1991 2.556.510.000
  Estats Units 28 març 1991 3.001.480.000
  Uzbekistan 30 abril 1992 44.120.000
71+2 total (28 March 1991) 29.748.890.000


Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Lessambo, Felix I. International financial institutions and their challenges : a global guide for future methods, 2015. ISBN 978-1-137-52270-2. OCLC 919430034. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Barria, Lilian A.; Roper, Steven D. «Economic Transition in Latin American and Post-Communist Countries: A Comparison of Multilateral Development Banks» (en anglès). International Journal of Politics, Culture, and Society, 17, 4, 2003, pàg. 619–638. Arxivat de l'original el 2024-05-31. DOI: 10.1023/B:IJPS.0000031235.74193.a4. ISSN: 0891-4486 [Consulta: 27 maig 2024].
  3. Shields, Stuart «The European Bank for Reconstruction and Development and the lessons from Eastern Central Europe for Middle East/North African Transition». Spectrum: Journal of Global Studies, 2015. Arxivat de l'original el 2024-05-31 [Consulta: 27 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 Weber, Steven «Origins of the European Bank for Reconstruction and Development» (en anglès). International Organization, 48, 1, 1994, pàg. 01–38. Arxivat de l'original el 2024-05-31. DOI: 10.1017/S0020818300000801. ISSN: 0020-8183 [Consulta: 27 maig 2024].
  5. «EBRD: staff, structure, history» (en anglès). www.ebrd.com. Arxivat de l'original el 2024-05-31. [Consulta: 29 març 2022].
  6. «Key Dates» (en anglès). Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 29 desembre 2009].
  7. «European Bank for Reconstruction and Development (EBRD)», 30-01-2020. Arxivat de l'original el 25 de març 2022. [Consulta: 27 maig 2024].
  8. «European Bank for Reconstruction and Development Shareholders and Board of Governors». Arxivat de l'original el 2020-12-20. [Consulta: 27 maig 2024].

Enllaços externs

modifica