Viquipèdia

Bandera de la Victòria sobre el Reichstag

fotografia de la 2a Guerra Mundial

Bandera de la Victòria sobre el Reichstag (rus: Знамя Победы над рейхстагом; Znamya Pobedy nad Reykhstagom) és una fotografia emblemàtica de la Segona Guerra Mundial, presa el 2 de maig de 1945 durant la batalla de Berlín. La fotografia es va reimprimir en milers de publicacions i es va considerar arreu com una de les imatges més significatives i reconegudes del conflicte bèl·lic, així com un símbol de la victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi. A causa del secretisme dels mitjans soviètics, les identitats dels homes de la imatge sovint van ser disputades, igual que la del fotògraf jueu ucraïnès Ievgueni Khaldei.[1]

Infotaula d'obra artísticaBandera de la Victòria sobre el Reichstag

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfotografia Modifica el valor a Wikidata
CreadorIevgueni Khaldei Modifica el valor a Wikidata
Creació2 maig 1945
Gènerefotoperiodisme i fotografia de guerra Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 31′ 07″ N, 13° 22′ 34″ E / 52.5186°N,13.3761°E / 52.5186; 13.3761

Antecedents modifica

Article principal: Batalla de Berlín

La batalla de Berlín va ser la principal ofensiva final al teatre europeu de la Segona Guerra Mundial i va ser designada per la Unió Soviètica com a Operació Ofensiva Estratègica de Berlín.[a] A partir del 16 d'abril de 1945, l'Exèrcit Roig va trencar el front alemany com a conseqüència de l'ofensiva del Vístula-Oder i va avançar ràpidament cap a l'oest a través d'Alemanya, fins a 30-40 quilòmetres al dia. L'ofensiva va culminar amb la batalla per Berlín, que va durar des de finals del 20 d'abril de 1945 fins al 2 de maig i va ser una de les batalles més cruentes de la història.

Erigit el 1894, l'edifici del Reichstag, la seu històrica del poder legislatiu alemany, es trobava entre els edificis més reconeguts d'Alemanya, amb una arquitectura considerada magnífica per al seu temps. L'edifici va contribuir molt a la Història d'Alemanya i va ser considerat per l'Exèrcit Roig com el símbol de l'enemic feixista.[2] Per als nazis, però, el Reichstag era un símbol de les debilitats de la democràcia i del govern representatiu. Va ser greument danyat per l'incendi del Reichstag de 1933 i el 1945 havia estat tancat durant 12 anys, essencialment la totalitat del mandat nazi. Totes les reunions del Reichstag posteriors a la crema, que van ser més aviat escasses ja que els nazis cada vegada centralitzaven més la presa de decisions en Adolf Hitler, van ser convocades a l'edifici proper de l'òpera Kroll. Després d'un ferotge combat a les seves muralles, els soviètics finalment van capturar el Reichstag el 2 de maig de 1945.

Realització de la foto modifica

El Reichstag va ser vist com un símbol al cor de l'Alemanya nazi. Sens dubte, era l'objectiu més simbòlic de Berlín. Els esdeveniments al voltant de l'aixecament de banderes són tèrbols a causa de la confusió per la lluita a l'edifici. El 30 d'abril hi va haver una gran pressió de Stalin per prendre l'edifici, suficientment a temps per l'1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors.[3] Inicialment, dos avions van llançar diverses grans pancartes roges al sostre que semblaven haver atrapat la cúpula bombardejada.[4] A més, van arribar diversos informes a la seu que deien que, tant el major M.M. Bondar del 380è Regiment de Rifle com el capità V.N. Makov del 756è, hi podrien haver hissat una bandera durant el 30 d'abril.[4][5] Aquests informes van ser rebuts pel mariscal Gueorgui Júkov, que va emetre un anunci en què afirmava que les seves tropes havien capturat el Reichstag i enarborat una bandera. No obstant això, quan van arribar els corresponsals, no van trobar cap soviètic a l'edifici, sinó que van ser atrapats a l'exterior pel foc alemany. Després de ferotges lluites, tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, es va aixecar una bandera a les 22 hores 40 minuts del 30 d'abril de 1945, quan el soldat Mikhaïl Minin de 23 anys -juntament amb Aleksei Bobrov, Víktor Bulatov i Rakhimjan Koixkarbaiev - va pujar a l'edifici i va introduir una bandera a la corona de l'estàtua femenina muntada de Germania, que simbolitza la personificació d'Alemanya.[4] D'altres fonts apunten que Minin i Bobrov anaven acompanyats de G. Zagitov i A. Lisimenko.[6] Com que això va passar per la nit, era massa fosc per a fer una fotografia.[4] L'endemà, la bandera va ser retirada pels alemanys.[4] L'Exèrcit Roig finalment va aconseguir el control de tot l'edifici el 2 de maig.[7]

El 2 de maig de 1945, Khaldei va escalar el ja pacificat Reichstag per fer-se la foto. Duia amb ell una gran bandera, cosida pel seu oncle amb tres estovalles per a aquest propòsit.[8] La història oficial seria més tard que dos soldats escollits a mà, el georgià Meliton Kantaria i el rus Mikhail Iegorov, van alçar la bandera soviètica sobre el Reichstag,[3][9][10][11] i la fotografia sovint s'utilitzava per a representar l'esdeveniment. Alguns autors afirmen que per motius polítics es van canviar els temes de la fotografia i que l'home que va hissar la bandera va ser Aleksei Kovaliov.[12][13] No obstant això, segons el mateix Khaldei, quan va arribar al Reichstag, va demanar simplement als soldats que passaven per allà que ajudessin a la realització de la sessió de fotos;[14][15] només hi havia quatre, inclòs Khaldei, al terrat:[15] qui estava enganxant la bandera era el soldat Kovaliov, de 18 o 19 anys[16] i originari de Kíev, els altres dos eren Abdulkhakim Ismaílov,[17] del Daguestan, i Leonid Goritxev (també esmentat com a Aleksei Goriatxev), de Minsk.[15][18] La fotografia va ser una de les 36 que es van fer en aquella sessió[1] amb una càmera telemètrica Leica III d'objectiu f3.5 de 35 mm.[19]

Conclusió modifica

 
Típica brúixola Adrianov.

La foto es va publicar el 13 de maig de 1945 a la revista Ogoniok.[1][20] Tot i que molts fotògrafs feien fotografies de banderes al terrat, la imatge de Khaldei va ser la que va perviure.[20]

Edició modifica

Després de fer la simbòlica foto, Khaldei va tornar ràpidament a Moscou.[1] Va editar la imatge a petició del redactor en cap de la revista Ogoniok, que es va adonar que el sergent sènior Abdulkhakim Ismaílov, que donava suport al banderer, duia dos rellotges, cosa que podria implicar que n'hagués sostret un d'ells, una acció punible amb l'execució.[20] Amb una agulla, Khaldei va treure-li el rellotge del canell dret de la fotografia.[2][20][21] Més tard, es va afirmar que el rellotge addicional era en realitat una brúixola Adrianov[22] i que Khaldei, per a evitar controvèrsies, va editar la foto per a treure el rellotge del canell dret d'Ismaílov. També va afegir fum al fons, copiant-lo d'una altra imatge per a fer l'escena més dramàtica.[21]

Galeria modifica

  •  
    La bandera representada a la fotografia.
  •  
    Un segell azerbaidjanès que commemora el 65è aniversari de la victòria.
  •  
    Moneda de plata commemorativa de Belarús que representa imatges icòniques.
  •  
    Moneda commemorativa emesa pel Banc Central de Rússia pel 70è aniversari del dia de la Victòria.

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. ↑ L'última ofensiva de la guerra a Europa va ser en realitat l'ofensiva de Praga, del 6 a l'11 de maig de 1945, quan l'Exèrcit Roig, amb l'ajuda de les forces militars de Polònia, Romania i Txecoslovàquia van derrotar el Grup d'Exèrcits Centre que continuaven resistint a Txecoslovàquia. Hi va haver diverses batalles i escaramusses menors que van implicar petits unitats de soldats, però no va haver-hi cap altre combat a gran escala que resultés amb la mort de milers de persones. Vegeu el final de la Segona Guerra Mundial a Europa per a obtenir més detalls sobre aquests darrers dies de la guerra.)

 

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Art of Soviet Propaganda Iconic Red Army Reichstag Photo Faked» (en anglès). Der Spiegel, 07-05-2008. [Consulta: 14 abril 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Goldmann, A. J. «Iconic WWII photo honored at Berlin exhibit» (en anglès). USA Today, 15-06-2008. [Consulta: 14 abril 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Dallas, 2006, p. 3.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Lucas, Dean. «Flag on the Reichstag» (en anglès). FamousPictures.org, 28-02-2010. [Consulta: 3 maig 2013].
  5. ↑ Tissier, 1999, p. 168.
  6. ↑ «75 años de la foto de la bandera roja soviética ondeando en el Reichstag» (en castellà). ElIndependiente.com, 01-05-2020. [Consulta: 15 abril 2021].
  7. ↑ Beevor, 2003, p. 390–397.
  8. ↑ Griffin, 1999, p. 144.
  9. ↑ Tissier, 1999, p. 124.
  10. ↑ Antill i Dennis, 2005, p. 76.
  11. ↑ Adams, 2008, p. 48.
  12. ↑ Broekmeyer, 2004, p. 130.
  13. ↑ Walkowitz i Knauer, 2004, p. 83.
  14. ↑ «Legendäre Foto-Manipulation Fahne gefälscht, Uhr versteckt, Wolken erfunden» (en alemany). Der Spiegel, 06-05-2008. [Consulta: 20 maig 2012].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Remembering a Red Flag Day» (en anglès). Time.com, 23-05-2008. Arxivat de l'original el 25 d’agost 2013. [Consulta: 20 maig 2012].
  16. ↑ «За него Геринг получил по шее ("Göring received a neckslap because of that man". Interview with Anna Haldey")» (en rus). Moskovski Komsomolets, 12-05-2010. Arxivat de l'original el 13 gener 2013. [Consulta: 3 juny 2011].
  17. ↑ «Soviet soldier pictured in iconic 1945 Reichstag photo dies» (en anglès). The Guardian, 17-02-2010. [Consulta: 14 abril 2021].
  18. ↑ «Prominent Russians: Yegorov and Kantaria» (en anglès). Russia Today. [Consulta: 20 maig 2012].
  19. ↑ «An historically important Leica III» (en anglès). Bonhams.com. Arxivat de l'original el 2017-10-09. [Consulta: 14 abril 2021].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Sontheimer, Michael. «The Art of Soviet Propaganda: Iconic Red Army Reichstag Photo Faked» (en anglès). Der Spiegel, 05-07-2008. [Consulta: 3 juny 2011].
  21. ↑ 21,0 21,1 Baumann, 2010.
  22. ↑ «The Soviet flag over the Reichstag, 1945» (en anglès). Rarehistoricalphotos.com. [Consulta: 20 maig 2020].

Bibliografia modifica

  • Adams, Simon. The Eastern Front (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2008. ISBN 978-1-4042-1862-8. 
  • Antill, Peter; Dennis, Peter. Berlin 1945: End of the Thousand Year Reich (en anglès). Osprey Publishing, 2005. ISBN 1-84176-915-0. 
  • Beevor, Antony. Berlin: The Downfall 1945 (en anglès). Londres: Penguin Books, 2003. ISBN 978-0-14-028696-0. 
  • Broekmeyer, M. J.. Stalin, the Russians, and their war: 1941-1945 (en anglès). University of Wisconsin Press, 2004. ISBN 0-299-19594-5. 
  • Conquest, Robert. The Great Terror: A Reassessment (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-507132-8. 
  • Dallas, Gregor. 1945: The War That Never Ended (en anglès). Yale University Press, 2006. ISBN 0-300-11988-7. 
  • Griffin, Michael. «The Great War Photographs: Constructing Myths of History and Photojournalism». A: Picturing the Past: Media, History & Photography (en anglès). Urbana: University of Illinois Press, 1999. ISBN 0-252-06769-X. 
  • Lenin. Collected Works (en anglès). vol. XX. International Publishers, 1929. ISBN 1-4179-1577-3. 
  • Lindemann, Albert S. Esau's Tears: Modern anti-semitism and the rise of the Jews (en anglès). Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-79538-9. 
  • Tissier, Tony Le. Race for the Reichstag: the 1945 Battle for Berlin (en anglès). Routledge, 1999. ISBN 0-7146-4929-5. 
  • Walkowitz, Daniel J.; Knauer, Lisa Maya. Memory and the impact of political transformation in public space Radical perspectives (en anglès). Duke University Press, 2004. ISBN 0-8223-3364-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bandera_de_la_Victòria_sobre_el_Reichstag&oldid=33250127»