Banu Mussa

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir[1] van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica.

Infotaula de personaEls germans Banu Mussa
Banu musa mechanical.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Mort873 Modifica el valor a Wikidata
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perTraduccions matemàtics grecs
Activitat
OcupacióMatemàtiques, astronomia, mecànica
OrganitzacióCasa de la Saviesa
Obra
Estudiant doctoralThàbit ibn Qurra Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMūsā ibn Shākir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va encarregar l'organització de la Casa de la Saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, al-Kindí, Thàbit ibn Qurra i altres científics de moltes branques del saber. Segons algunes fons[2] es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa, apoderant-se de la seva biblioteca.

El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle XII, per Gerard de Cremona amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquimedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques.

Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia. També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard.

Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic.

ReferènciesModifica

  1. La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil: (Transcripció simplificada dels mots àrabs). Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, Khalil, La théorie des Parallèles en Pays D'Islam. J. Vrin. Paris, 1976. Pàgina 8 i següents. ISBN 2-7116-0920-0
  2. Banu Musa, Encyclopaedia Iranica III. London, 1989. Pàgs. 716-717. ISBN 0-710-09119-2. Article de David Pingree.

Enllaços externsModifica