Barbara Tuge-Erecińska

diplomàtica polonesa

Barbara Krystyna Tuge-Erecińska (Polish pronunciation: [tugɛ-ɛrɛ't͡ɕiɲska ]; nascut el 24 de març de 1956) va ser ambaixadora de la República de Polònia a Suècia (1991-1997), a Dinamarca (2001-2005), al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (2006-2012),[1][2] a Xipre (2014-2018), on va ser substituïda per Irena Lichnerowicz-Augustyn.

Infotaula de personaBarbara Tuge-Erecińska

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Gdańsk (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Ambassador of Poland to Cyprus (en) Tradueix
2014 – 2018
← Paweł T. Dobrowolski (en) TradueixIrena Lichnerowicz-Augustyn →
Ambassador of Poland to Denmark (en) Tradueix
2001 – 25 juliol 2005
← Jan Górecki (en) TradueixJakub Wolski (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Gdańsk - estudis escandinaus (1975–1980) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtica, sindicalista, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMinisteri d'Afers Exteriors de Polònia (1991–2020) Modifica el valor a Wikidata
PartitCongrés Liberal Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

Després de graduar-se el 1980 a la Universitat de Gdańsk amb l'inici del moviment anticomunista de Solidarność, Tuge-Erecińska es va unir a la Unió i va crear el Departament Internacional de Solidaritat. "En certa manera, aquest va ser el meu primer càrrec diplomàtic", va dir. El seu pare i el seu avi eren membres de l'Armia Krajowa durant les ocupacions alemanyes i soviètiques de Polònia durant la Segona Guerra Mundial. Van ser arrestats pels soviètics i enviats a Sibèria. Tots dos van sobreviure als gulags gràcies a la determinació salvadora del seu pare.

Tuge-Erecińska va treballar estretament amb el líder de Solidaritat Lech Wałęsa durant els anys vuitanta. Quan es va declarar la llei marcial a Polònia el 13 de desembre de 1981, es va unir a la protesta a les drassanes. Va ser ella qui va introduir clandestinament la declaració oficial dels treballadors en vaga que la resistència continuaria malgrat el cop d'estat militar. Va ajudar les famílies dels presos polítics i va crear una comissió amb l'església polonesa per ajudar-les. Activa a la clandestinitat durant la llei marcial a Polònia, va ser assetjada pel partit comunista. "No va ser gran cosa en comparació amb el que va passar a alguns", va recordar. "La pitjor experiència va ser quan el meu fill tenia un any: veure aquells homes de seguretat buscant al bressol del meu nadó". Gairebé una dècada després, el 1989, durant les primeres eleccions parcialment lliures al Bloc de l'Est, Tuge-Erecińska va ser nomenada enllaç de Gdańsk amb els dignataris i periodistes estrangers que visitaven Wałęsa, el president "real" de Polònia. Després de la victòria electoral de Wałęsa el 1990, va ser nomenada ambaixadora a Suècia (1991-1997).[2] "Als 35 anys, no només era l'única dona de la nostra ambaixada, sinó que també era el membre més jove del personal", va dir a la revista British Diplomat.

El 1999, Tuge-Erecińska es va convertir en la primera sotsminustra d'Afers exteriors de Polònia - càrrec que va ocupar fins a 2001, i de nou el 2005.[2] Durant el seu discurs inaugural com a ambaixadora al Regne Unit, Tuge-Erecińska va dir: "Em sento privilegiada de ser enviat a aquest lloc especial, que ens va donar suport durant els dies més foscos... " El seu treball com a diplomàtica del més alt nivell gira al voltant de la participació polonesa a la UE amb la seva complexa vida política i economia.[3] Entre 2014 i 2018 va ser ambaixadora a Xipre.[4]

Guardons modifica

Referències modifica

  1. Lech Kaczyński. Chancellery of the President. Announcements. Arxivat 2007-03-01 a Wayback Machine. Warsaw, 24 febrer 2009
  2. 2,0 2,1 2,2 Diplomat magazine, Her Excellency Barbara Tuge-Erecinska, Ambassador of Poland Arxivat 2011-08-14 a Wayback Machine. Elizabeth Stewart England
  3. Belfast City Council, "Polish ambassador visits Belfast to look at shared issues." Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine. 11 març 2008
  4. «Postanowienie Prezydenta Rzeczypospolitej Polskiej z dnia 22 marca 2018 r. nr 110.21.2018 w sprawie mianowania Ambasadora Rzeczypospolitej Polskiej» (en polonès). prawo.sejm.gov.pl, 22-03-2018. [Consulta: 3 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  5. M.P. 1998 nr 5 poz. 72 – point 552.
  6. «Le onorificenze della Repubblica Italiana» (en italià). www.quirinale.it, 14-03-2000. [Consulta: 3 abril 2019].
  7. «Odznaczenie dla Ambasador Barbary Tuge - Erecińskiej» (en polonès). londyn.msz.gov.pl, 01-06-2012. Arxivat de l'original el 2019-04-04. [Consulta: 3 abril 2019].