Barbitanya fou una ciutat de l'Àndalus. El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originàriament, és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

Història

modifica

Ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, juntament amb Waixqa conformava l'ath-Thaghr al-Aqsà, la marca extrema, que formava part de la línia defensiva d'ath-Thaghr al-Alà, la marca superior amb Làrida i Saraqusta.

Després de la derrota en la Batalla de Graus la primavera de 1063, en la qual va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064, i va tenir l'ajut d'Ermengol III d'Urgell i del normand Robert Crespin. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 soldats i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell.

Dos anys més tard, Àhmad al-Mùqtadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, el 1066, Ermengol III va morir. L'any 1100, fou finalment conquerida per Pere I d'Aragó i unida al Regne d'Aragó.

Bibliografia

modifica