Barcelona, abans que el temps ho esborri

pel·lícula de 2011 dirigida per Mireia Ros

Barcelona, abans que el temps ho esborri és una pel·lícula catalana de 2011 dirigida per Mireia Ros. Documental en sèpia de l'alta burgesia que va fer la revolució industrial a Catalunya; un passeig per la Barcelona del segle XX a través dels records heretats per un dels seus descendents, Javier Baladia.

Infotaula de pel·lículaBarcelona, abans que el temps ho esborri
Fitxa
DireccióMireia Ros
Protagonistes
Javier Baladia
Director artísticXavi Millán
ProduccióMarta Figueras
Dissenyador de produccióJavier Baladia i Victoria Bermejo
GuióJavier Baladia i Victoria Bermejo
basada en el llibre Abans que el temps ho esborri
MúsicaMauricio Villavecchia
FotografiaJulián Elizalde
MuntatgeMireia Ros
VestuariXavi Millán
ProductoraPromarfi Futuro 2010 i i Televisió de Catalunya
Dades i xifres
Estrena2011
Durada100 min
Idioma originalcatalà
Descripció
GènereDocumental
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt1777544 Filmaffinity: 436624 Rottentomatoes: m/barcelona_abans_que_el_temps_ho_esborri Allmovie: v539265 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Mireia Ros i Marta Figueres, directora i productora, muntadora i documentalista, van saber veure les immenses possibilitats del text de Baladía - la vida privada d'una família de l'alta societat, a través dels seus records - que ens trasllada als anys daurats d'una elit cosmopolita i culta, ja que segueix el recorregut familiar del llibre, però fa servir les imatges de moltes famílies diferents. Un retrat irònic i personal del segle XX, en forma de documental construït amb les aportacions d'altres famílies de la burgesia barcelonina, cosa que li dóna un encant especial. Els personatges són els Baladia (Jaume Baladia, Teresa Mestre, Isabel Llorach, entre d'altres) i també molts altres que els representen i el que veiem és la vida de la Barcelona que va atreure Nijinsky, Barbara Hutton, Richard Strauss o Carlos Gardel. La ciutat on arquitectes com Gaudí o Puig i Cadafalch competien dissenyant edificis per als rics i que va aconseguir enlluernar el món sencer.[1]

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

CríticaModifica

  • Baladía i Mireia Ros podran inventar tot el que vulguin, però el que queda, el que les nostres retines devoren, té l'adorable perfum d'un àlbum nostàlgic d'alguna cosa realment viscuda. Impecablement muntada, desborda bon humor ja des de la seva arrencada: aquest apreciat àpat en els bèl·lics temps de la fam (patates amb la seva imprescindible pell) desconstruït a la manera de Ferran Adrià.[2]
  • El llargmetratge té ritme i vida propis, decau en algun moment però recupera empenta gairebé immediatament. El seu llenguatge s'acosta a la ficció. Diverses generacions apareixen en pantalla i mostren una forma de veure el món que s'ha perdut. Hi ha algunes anècdotes impagables, com l'origen del terme "culer". La música de Maurici Villavecchia aposta per subratllar i acaba potenciant l'acció.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Barcelona, abans que el temps ho esborri» (en català). eldocumentaldelmes. [Consulta: 4 febrer 2011].
  2. Batlle Caminal, Jordi. «Barcelona, abans que el temps ho esborri» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2012].
  3. López Pérez, José. «Un documental que busca l’excelència» (en castellà). factoriadelcine. [Consulta: 4 febrer 2012].

Enllaços externsModifica