Barcelona Universitari Club

club de rugby català

El Barcelona Universitari Club, també conegut com a BUC, és un històric club de rugbi barceloní fundat l'any 1929. L'any 2002 fins al 2006 el club va signar un conveni de col·laboració amb la USAP de Perpinyà.

Infotaula club esportiuBarcelona Universitari Club
Buc75.jpg
Fundació1929 Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Àrea social
RecinteCamp Municipal de Rugbi La Foixarda Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
PresidènciaMercè Pérez Quintana
Junta tècnica
Esport/disciplinarugbi i rugbi a 15 Modifica el valor a Wikidata
EntrenadorAlbert Vernet i "Puchy" Puigvert
LligaDivisió d'Honor B
Equipament

Webbuc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BUCrugby Twitter: BUC1929 Instagram: buc1929 Youtube: UCnaZhrL6NzCX5-DHKRKA2Ug Modifica el valor a Wikidata

Als seus inicis va ser una societat esportiva multidisciplinària, on es practicava atletisme, boxa, hípica i tennis, entre altres esports.

Història[1]Modifica

Els inicisModifica

Va ser l'any 1928, cap a primers de desembre, que una colla d'estudiants, aficionats a l'esport, decidiren formar un club, per a la pràctica del rugby, completament apartats de la disciplina de tots els clubs que aleshores existien. El nom en aquells inicis, fou el Rugbi Club Universitari, doncs aquells jugadors tenien la visió que el club havia d'ésser l'esdevenidor de l'esport universitari.

El diumenge 16 de desembre del mateix any l'equip, amb el nom d'Atlètic Club Universitari, va debutar en el camp del Sol de baix contra el que era el club campió de Catalunya, el F.C.Barcelona que es va presentar amb tots els seus internacionals, caient només per vuit a cap, essent unànims els elogis de la premsa pel novell club.

Els primers jugadors que varen defensar els colors del B.U.C. (millor dit el color, doncs en el primer moment vestiren tots blancs) foren els següents: Sabrás, Gubern (a la segona part Pérez), Ferraz, Mongrell, Pedraja, Pascual, Aiximeno R., Fernàndez (Felip), Vendrell, Aparicio (Manuel), Pardo, Barbat, Luque (Carles), Grande, Fernàndez (Alfred).

Fou el dia següent d'aquest partit, que en una reunió al Bar Diana (el café del "esprinter", com anomenaven l'amo del mateix), del carrer d'Aribau cantonada Aragó, on es constituí oficialment el club, formant els estatuts i elegint la primera junta directiva que va quedar formada de la següent manera:

  • President: Ramon Aixemeno
  • Vicepresident: Josep Pascual
  • Secretari: Jordi Valdés
  • Vicesecretari: Juli de la Pedraja
  • Tresorer: David Faraudo
  • Comptador: Marian Cugueró
  • Vocal I: Ferran Sabràs
  • Vocal II: J.Pardo

El primer partit que jugaren amb el nom de R.C.U. (Rugby Club Universitari) es disputà el 25 de desembre del mateix any contra un altre històric del rugbi català, la UE Santboiana, al camp de Sant Boi, perdent per 6 a 5. Els primers punts del Club foren marcats per Pedraja d'un assaig, que Pascual va tenir cura de transformar.

L'equip fou: Sabrás, R.Aiximeno, Pérez, Mongrell, Pedraja, Pascual, Fernández (Alfred), Vendrell, Cugueró, Fernández (Manolo), Pardo, Barbat, Faraudo, Grande, Luque (Carles).

Als dos mesos justos d'haver fundat el club, els dirigents es preocuparen de donar-li aquella empenta, amb relació a l'esport universitari, que va ésser la guia de les primeres activitats i que van tenir una continuitat tant brillant que va acabar per col·locar l'entitat a la avantguarda dels cercles catalans. La primera organització va ésser la preparació de la selecció universitària catalana de rugby, pel matx entre les Universitats de Madrid i Barcelona. S'efectuaren bastants entrenaments de l'equip, i acoplat ja aquest la primera selecció universitària de rugby jugà el seu també primer partit contra el F.C.Barcelona al qual varen vèncer per 9 a 3, després d'un partit memorable que posà de manifest la potencialitat esportiva dels estudiants.[2]

L'any següent, l'equip s'incorporà al Campionat de Catalunya, i en la inauguració de l'Estadi de Montjuich, el 19 de Maig de 1929, en el partit de rugby internacional entre Itàlia i Espanya participaren els jugadors del club Mongrell, Pedraja i Vendrell. En la victòria d'Espanya va participar-hi activament Juli de la Pedraja, el millor tres-quarts ala de l'época i el placador més estilista i més segur fins a llavors a Catalunya, marcant el segon assaig espanyol.[3]

Posteriorment, el 9 de juny es celebrà al camp de Les Corts el match internacional Espanya-Alemanya, que acabà amb el resultat de 24 a 15 favorable als germànics. Fou seleccionat per defensar els colors espanyols el nostre jugador i fundador del club Ferran Sabràs que fou un dels millors homes de l'equip roig i al qual li cabé l'honor de marcar el primer assaig de la tarda.[3]

L'any 1930 s'integraren a la formació la major part de jugadors de la Unió Esportiva d'Estudiants Catòlics i el club canvià de nom i esdevé Barcelona Universitari Club. El club es convertí en una societat esportiva multidisciplinària, on es practicava des d'atletisme fins a boxa, tennis, hípica, etc. A destacar la figura d'Anicet Císcar, que es va incorporar al Club els anys 30

Amb la creació de la Universitat Autònoma Republicana de Barcelona, l'any 1931, el club passà a dependre del seu Patronat, essent el president August Pi i Sunyer, aleshores president del Comitè Olímpic Espanyol. En aquest període s'organitzaren diverses gires per l'estranger que donaren prestigi al club.

L'any 1933 s'organitza un partit universitari important contra el Paris Université Club, representant de la Universitat de París, i on s'aconsegueix un meritori empat que concedeix un esplèndid triomf als colors de l'equip.

L'any 1934 s'inicià l'època daurada del club, que durà fins a l'inici de la Guerra Civil espanyola. El BUC passà a ser l'Òrgan Oficial Esportiu de la Universitat Autònoma. L'any següent es convertí en l'òrgan representatiu de l'esport universitari a Barcelona i, per extensió, a Catalunya.[cal citació][4]

El Desembre de 1935 el Barcelona Universitari Club comença la publicació del seu Butlletí, que vol ser l'exponent de l'actuació esportiva de la Universitat de Barcelona i òrgan de relació amb altres Universitats i amb diferents comunitats que fomenten l'educació física de la joventut a tot el món. Signa l'editorial el llavors president del Club, August Pi i Sunyer.

En castellà, anglès, francès, alemany, italià i hongarès s'escriu: "El Barcelona Universitari Club en nombre de los estudiantes deportistas de la Universitat de Barcelona, saluda efusivamente con motivo de la aparición de su Boletín, a sus camaradas de las Universidades del resto de España, esperando que esta publicación sirva de enlace y sea motivo para la intensificación de nuestras relaciones deportivas".

També s'escriu: "Les nostres aspiracions són: elevar el nostre B.U.C. a l'alçària dels clubs similars de l'estranger, dotar als nostres estudiants de unes instal·lacions esportives i socials. Amb consonància a la categoria de la nostra Universitat; i procurar que els nostres estudiants esportius, aconsegueixin aquella categoria esportiva, que avui tenen els estudiants de les famoses Universitats d'Oxford, Cambridge, Bolonia, Yale Award, etc. el nóm de les quals és comentat arreu del món per les gestes esportives dels seus estudiants".[cal citació][5]

En el butlletí s'expliquen els inicis del club de la següent manera: "al moment d'iniciar la vida del nostre cercle contàvem amb 22 socis, contribuint amb una quota de tres pessetes cada mes, que no tots pagaven, veient-nos amb dificultats per pagar les 25 pessetes que constituïen el lloguer de l'estatge social. Quantes vegades per cobrar el rebut del mes, giravem de cap per avall al soci morós, i li feiem caure de la butxaca a terra, tots els diners que portava i que no sempre arribaven a tres pessetes, i si sortosament hi havia aquella quantitat, aleshores cobravem el rebut. Però tot anava bé i feia gràcia, per l'amistat entranyable entre tots els socis que caracteritzà el club en els seus primers temps."[cal citació][5]

El 19 de gener de 1936 se celebra, en el setè aniversari del Club, un partit de rugby a Cornellà entre un equip compost per "antigues glories" i l'equip que defensava en aquells moments els colors del B.U.C. en el Campionat de Catalunya. Era la segona ocasió que es disputava aquest partit de celebració d'aniversari del Club (el primer l'any anterior), i en totes dues ocasiones foren les "antigues glories" les que es van emportar el triomf, demostrant als actuals que els anys passen endebades.

En el número 2 del Butlletí BUC, de Gener de 1936, es parla del paper de l'equip al Campionat de Catalunya: "estem ja a mitjans de la segona volta del Campionat de Catalunya (...). Anem situats en quart lloc de la classificació i darrera nostre encara queden tres equips més. Hom (escriu Ferran Sancho) ens assignava abans de començar-lo un cinquè lloc, o sigui que n'hem guanyat un, que ja no podem perdre i encara podem millorar. Els partits que ha disputat el nostre quinze estan considerats com els més bonics que s'han jugat en tot el campionat, i això és degut, a que el nostre equip és un equip que construeix joc, juga per fer exhibicions de rugby sense interessar-li els punts que li puguin marcar".

Amb l'arribada del mes de Juliol de 1936, s'interromp la vida del Club, pels successos que durant els següents quatre anys acabarien amb la vida esportiva del Barcelona Unión Club.

PostguerraModifica

Després del cruent període que foren els anys de guerra, s'intentà de reorganitzar el BUC, però l'oposició de les autoritats feixistes, representades pel Frente de Juventudes i el Sindicato de Estudiantes Universitarios (el SEU), van fer que això no fos possible. Aquestes entitats absorbiren totes les seccions del club, així com tots els mèrits i la seva documentació. A la fi de la dècada següent, els antics jugadors fundadors encapçalats per Julio Zarraluqui i Anicet Ciscar, iniciaren la gens fàcil labor de torna a aixecar el club. Significatius canvis caracteritzaren aquest període: el BUC modificà el nom en Barcelona Unión Club, degut a l'impediment que posaven les poderoses institucions falangistes del Sindicato Español Universitario (S.E.U.) que en aquell temps regien l'esport universitari. Es canvià el tradicional uniforme de color blanc, per uniformes totalment negres (canvi degut a la coincidència dels colors amb els del C.N.Barcelona. En aquesta etapa el club limità les seves accions a la secció de rugbi, i la pedrera de nous jugadors, de la mateixa manera que en èpoques anteriors, va ser la Universitat, d'aquí el nom de "Estudiants" pel quan es coneixia el Club durant els viatges a l'estranger. Advocats, metges, arquitectes, tots plens d'una mentalitat oberta i esportiva, foren la base d'aquella altra mentalitat que va caracteritzar el comportament del Club al llarg de la refundació i els anys que van seguir a la consolidació d'aquesta.[cal citació][4]

En el període que va dels anys 50 als 60, el BUC, amb Julio Zarraluqui com a president, es consolidà tant en l'aspecte institucional com en l'esportiu. S'obtingueren dos subcampionats de 2a Divisió Nacional, les temporades 52-53 i 58-59. En aquesta última contra la U.D.Samboyana B, per 11 a 3. Finalment s'ancoseguí, la temporada 1959-60, el Campionat d'Espanya de 2ª Divisió, en partit jugat contra el Universitario de Sevilla, pel tanteig de 19 a 6.

Es consolidaren les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació de l'entitat en gires a l'estranger, que superaren les de qualsevol equip espanyol de l'època. Van jugar per tota Europa, inclosos els països de l'Europa de l'Est. En aquest període es creà l'equip de veterans del club.

Un cop finalitzada la temporada, l'any 1961, es produeix una important crisi que acaba amb la marxa d'alguns membres, fundant un nou equip, el C.D.Universitario. Aquesta situació no va produir cap mal dins del Club, que va seguir endavant amb la incorporació de nous jugadors procedents de col·legis i de la universitat.

El desenvolupament de tot aquest procés va culminar amb la consecució del Campionat d'Espanya de 2ª Divisió, l'any 1962, en un memorable partit guanyat al C.M. San Pablo Madrid, per 6 a 3, jugat al Camp de la Romareda de Saragossa.

Tots aquests triomfs, tant a escala nacional com internacional, van fer d'aquella dècada la de més expansió pel club, el que va motivar la creació d'una nova entitat a Badalona, amb el nom de Tiburón Unión Club, per tal que poguessin jugar els components que procedien d'aquella ciutat. Amb l'ajuda d'alguns veterans del B.U.C., van conseguir que el Club es mantingués fins els nostres dies, amb el nom de Badalona R.C.

Part important de la consolidació d'aquesta dècada dels 60 fou la inauguració, cap els volts de l'any 1963, del nou local social situat al Passeig Colón nº6, que es convertí en lloc habitual de reunió de tots els jugadors, socis i simpatitzants. De fet, es comentava que els jugadors del B.U.C. eren quinze amics que sortien els diumenges a jugar a rugby donant-ho tot al camp, perque sabien sobradament que després del partit seguirien junts gaudint de la seva amistat.

L'any 1971 s'inicià una nova etapa en la vida del club basada en el treball de base amb la intenció de crear un planter que nodrís els equips sèniors en un futur pròxim i es creà l'equip juvenil. A partir d'aquest any es crea l'equip juvenil, sota la responsabilitat de Juan López Casas i G. García.

Fou en aquests anys que morí Julio Zarraluqui i la presidència passà a mans de Kepa Uriarte, que prosseguí l'obra del seu antecessor i mestre.[cal citació]

La temporada 72-73 es caracteritza pel descens del primer equip a categoria regional, després de fer una estranya campanya on la sort no va acompanyar l'equip en cap moment. Tot i això, l'equip juvenil aconsegueix un tercer lloc al Campeonat de Catalunya i realitza un meritori partit contra el campió d'Espanya de la categoria, l'Atlético San Sebastián, en el torneig de la Mercè, perdent pel resultat de 9 a 7.

La temporada 73-74 marca una nova etapa, reforçant de nou la idea de crear una pedrera propia del club, basada en l'entrenament de nens a partir d'onze anys, per tal que juguessin en les categories cadets i infantils, equips aquests d'on havien sortit la majoria de jugadors que representaven el Club en aquells moments, i també altres equips de la regió. Pel primer equip, aquesta temporada va significar un pas de transició cap a la futura consolidació, doncs en aquest any es produeix una renovació del planter, on la joventut era la característica més destacada en els components de l'equip.

La temporada 74-75 es comencen a recollir els primers fruits d'una collita ben plantada, fa escassos dos anys, doncs l'equip juvenil aconsegueix el subcampionat de Catalunya, sota la mà del seu entrenador, Juan López Casas. Aquest triomf dóna la oportunitat d'aconseguir un lloc pel campionat d'Espanya, on s'aconsegueix vèncer a l'Independiente, campió de Santander, als octaus de final, però quedant el·liminats en quarts davant la Salle, l'altre representant català, després d'un correcte partit. Per la seva part, el primer equip aconsegueix classificar-se entre els 5 primers de la regional catalana.

La temporada 75-76 marca el primer intent d'aconseguir de nou la categoria nacional, intent frustrat en perdre contra el Tatami de València per un escassíssim tanteig. Tot i així, aquest fet va significar un al·licient per poder aconseguir l'èxit la temporada següent, doncs es va demostrar que amb un any més d'experiència en el joves jugadors, alguns d'anys incorporats recentment al primer equip, es podria aconseguir l'ascens a la tant desitjada categoria.

La temporada 76-77, un cop complerta la mitja dècada, marca l'èxit dels de negre, que després de quedar subcampions de regional catalana, afronten per segon any consecutiu l'ascens a segona regional, aquesta vegada contra el veterinaria de Saragossa, al que s'aconsegueix vèncer en els dos partits de la fase i de la mà primer de López Casas i després del nou entrenador Alfonso Salvador, el club es presenta disposat a jugar en categoria nacional la temporada següent.

77-78 representa l'èxit del treball realitzat anys enrere, doncs tots els equips del Club van realitzar una sensacional temporada en les seves respectives categories. El primer equip aconsegueix una temporada carregada de triomfs, on s'aconsegueix un meritori tercer lloc a la categoria de segona nacional, i gràcies a la reestructuració de les divisions de primera i segona s'aconsegueix jugar en primera categoria nacional la temporada següent. També s'arriba a la semifinal del campionat de la copa F.E.R., quedant el·liminats danvat l'Hernani R.C.

La TransicióModifica

Durant la Transició, l'evolució del BUC continuà endavant, l'any 1979 es crearen dues noves seccions, l'equip femení, que va tenir un breu període de dos anys, i es començaren a posar les bases del que seria l'Escola de Rugbi. Amb els canvis polítics del país consolidats, l'equip catalanitzà el nom, per aviat recuperar el nom originari, Barcelona Universitari Club.

L'any 1979, en la revista del cinquantenari escribí Javier Cortazar, President de la Federación Española de Rugby: "es para mí un motivo de profunda satisfacción saludar a todos cuantos han colaborado en esta magna tarea en este aureo aniversario. Deseo expresar mi más sincera y calurosa felicitación al B.U.C., que durante tantos años ha efectuado una prodiga y fructífera labor en la promoción del rugby, ahí quedan su palmarés y su trayectoria."[4]

També escribia Jose Fabregat Masana, President de la Federació Catalana de Rugby: "al comenzar el Cincuentenario deL Barcelona Union Club, tercero en antigüedad en el historial del Rugby catalán, como Presidente de la Federación Catalana, siento una inmensa satisfacción ante esa efeméride que demuestra la vitalidad, entusiasmo y amor hacia nuestro deporte. El B.U.C., que empezó en la temporada 1929-30, por la unión de unos cuantos estudiantes de diferentes Facultades, amantes todos ellos del Rugby, creando ese Club, que con una actividad inusitada, organizando campeonatos con equipos universitarios, creando Torneos como el de la Merced, con participación de equipos extranjeros y nacionales y haciendo giras rugbisticas por la mayoría de paises europeos, ha dado a conocer el nombre de nuestra ciudad, con un espíritu deportivo verdaderamente digno de admiración. En sus equipos representativos, han figurado nombres de jugadores que más tarde serían figuras destacadas en sus respectivas facetas particulares. Médicos, Abogados, Ingenieros, Arquitectos y personas de toda clase de actividades, muchos de los cuales además han dedicado parte importante de su tiempo y de su esfuerzo en pro del Rugby tanto a nivel de Club como a nivel Federativo. Su moral jamás ha decaído y así hemos visto temporada tras temporada, presentar el mayor número de equipos inscritos en los Campeonatos de las diferentes categorías, siendo ello digno del mayor encomio. Deseo vivamente que este Cincuentenario, sea celebrado por todo el ámbito del Rugby, como se merece un Club, que tiene un historial tan brillante, como es el del B.U.C.".[4]

Esmentar també les paraules del President de l'entita en aquells anys, Kepa Uriarte "nuestro B.U.C. sigue la tradición de lealtad y nobleza que comporta la práctica del rugby, e inicia una nueva época, llena de entusiasmo, para introducir a las nuevas promociones en las virtudes de nuestro deporte, en una constante progresión entendiendo siempre que el rugby es una forma de hacer amigos, y nuestro adversario un compañero de juego, al que hemos de superar en fuerza, habilidad, inteligencia y velocidad."[4]

Amb l'ascens a Divisió d'Honor, l'any 1987, s'inicià una època de consolidació a la màxima categoria, on es mantingué diverses temporades i aconseguí un subcampionat de Copa del Rei. Les categories inferiors, a més, aconseguiren diversos Campionats de Catalunya, i es tornà a crear la secció femenina del club.[cal citació]

 
Equipament de l'USAP-Barcelona.

USAP-BarcelonaModifica

Amb la signatura, l'any 2002, d'un conveni de col·laboració amb la USAP de Perpinyà, el club agafà una nova embranzida i aconsegueix l'any 2005 un nou ascens a la Divisió d'Honor. Fruit d'aquest acord, el club prengué el nom d'USAP-Barcelona i adoptà els colors vermell i groc del club nord-català.[6]

Rugbi XIIIModifica

La temporada 2009 va crear la secció de Rugbi a 13 que participa en el Campionat de Catalunya de rugbi lliga. Ha guanyat les edicions 2009 i 2010.

Rugbi Femení

El BUC com a club pioner del rugbi va tenir un equip femení a mitjan anys 70. Posteriorment a final dels anys 80 va tornar a formar equip i va participar en els subcampionats d'Espanya els anys 1995 i 2003 l'equip es va desfer aquella temporada. A principi del 2014 l'equip reneix gràcies a un important grup de jugadores universitàries i de diversos IES de la ciutat, al setembre d'aquell any i comença la competició a Segona Catalana.[cal citació]

Noves seccionsModifica

A la temporada 2012-2013 es crearen dues noves seccions: la de Touch, comandada per alguns veterans del club, i la de Running, amb participacions en diverses curses d'asfalt, muntanya i triatlons.[cal citació]

PresidentsModifica

1929 - 1931 : Ramon Aiximeno

1931 - 1932 : Daniel García Tuñón

1933 - 1936: August Pi i Sunyer

? - ?: Anicet Císcar Rius

195? - Julio Zarraluqui

1979 - ? :Pedro "Kepa" Uriarte

ReferènciesModifica

  1. «BUC-Mercabarna: Llegar y mantenerse». Mundo Deportivo, 28-10-1987. [Consulta: 20 desembre 2012].
  2. Butlletí Barcelona Universitari Club. Any II – Núm II, Gener 1936..
  3. 3,0 3,1 Butlletí Barcelona Universitari Club. Any II – Núm III, Febrer 1936..
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Revista Cincuentenario Barcelona Unión Club.
  5. 5,0 5,1 Butlletí Barcelona Universitari Club. Any I - Núm I, Desembre 1935.
  6. «La USAP Perpinyà llega a Barcelona». Mundo Deportivo, 02-12-2003. [Consulta: 20 desembre 2012].

Enllaços externsModifica