Bartomeu Sintes Sagreras
Bartomeu Sintes Sagreras (Ciutadella de Menorca, 21 de juliol de 1853 - Barcelona, 22 d'octubre de 1896[1]) fou un professor de música i compositor.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1853  Ciutadella de Menorca (Menorca) |
| Mort | 22 octubre 1896 (43 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, compositor |
Biografia modifica
Fou fill de Bartomeu Sintes i Casasnovas[3] i d'Inés Sagreras i Sagreras (*-1897).[1][4]
Degué realitzar els primers estudis de música amb els seus oncles, els sacerdots Antoni i Miquel Sintes. Per eludir el servei militar, fugí de Menorca i passà a l'Alger en barca.[5] D'allà marxà a Marsella, on ingressà al Conservatori de Música. Una vegada acabats els estudis musicals, passà a l'Uruguai, i s'instal·là a Montevideo, on es dedicà a l'ensenyament i també a la composició. A instàncies del seu oncle Antoni, tornà a Menorca, i fixà la seva residència a Ciutadella. Tornà a deixar encara Menorca i marxà a Catalunya. A Barcelona posà música a la sarsuela La zagala del valle, el llibret de la qual seria imprès a Barcelona el 1895. L'obra, que se situava a la Vall d'Ansó l'any 1875, no arribà a representar-se mai.
Bartomeu Sintes morí sobtadament a Barcelona un any després a conseqüència d'un atac apoplèctic.
Obres modifica
Sarsuela
- La venganza del pirata (llibret de Mateu Obrador).
- La zagala del valle (llibret de Fernando Gabaldón Rodrigo), Barcelona, 1895.[6][7] El llibretista va escriure una segona part amb el títol Afanes bienlogrados, que sembla que no va arribar a ser posada en música.[8]
Piano
- Los Arrullos, polca; Skaking Rink, capricho polca.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, número de registre 7642.
- ↑ Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears. Volum II. P-Z. Palma / Barcelona: Lleonard Muntaner Editor / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 229. ISBN 84-8415-832-2.
- ↑ Arran de la seva defunció, el diari La Voz de Menorca del dia 1 d'abril de 1909, p. 3, va incloure un document oficial de declaració d'hereus de Bartomeu Sintes i Casasnovas, al qual esmenta com a "Canónigo penitenciario de la Santa Iglesia Catedral de Ciudadela". Els hereus foren Joan i Maria Sintes i Sagreras.
- ↑ Gaceta de Madrid, any 1897, número 14 del 14 de gener de 1897, pàgina 203: «En virtud del presente edicto se anuncia el fallecimiento sin testar de Doña Inés Sintes y Sagreras y su hermano germano [germà carnal] D. Bartolomé Sintes Sagreras, naturales de Ciudadela, isla de Menorca, provincia de las Baleares, de catorce y cuarenta y dos años de edad respectivamente, vecinos de dicha Ciudadela, fallecida la primera en la misma ciudad el día 23 de Mayo de 1879, y el Sr. D. Bartolomé en Barcelona, calle del Hospital, núm. 18, donde se hallaba accidentalmente, a las diez de la noche del día 22 de octubre del año próximo pasado 1896; eran hijos legítimos de D. Bartolomé Sintes y Casasnovas y de Doña Inés Sagreras y Sagreras, naturales de la expresada ciudad de Ciudadela, ésta difunta y aquél viviente; habiéndose presentado reclamando la herencia Don Bartolom é Sintes Casasnovas, padre de dichos finados, y los hermanos germanos de los mismos D. Juan y Doña María Sintes y Sagreras; y se llama a los que se crean con igual o mejor derecho, para que comparezcan a reclamarlo ante este Juzgado y Escribanía del que refrenda dentro del término de treinta días».
- ↑ Mercadal Bagur, Deseado «Los músicos menorquines - Bartomeu Sintes i Sagreras». Revista de Menorca, 1979, pàg. 240-241.
- ↑ «La Zagala del Valle». Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Catalogació de l'obra La zagala del valle al llibre Catálogo del Teatro Lírico español en la Biblioteca Nacional (3 volums), volum II, pàgina 98, número de entrada 2532.
- ↑ Gabaldón Rodrigo, Fernando Afanes bienlogrados. Tipografia de F. Badia, Barcelona, 1897.