Batalla de Bafeus


La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà. La batalla resultà en una derrota romana d'Orient.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Bafeus
Guerres romano-otomanes
Batalla de Bafeus (Mediterrani oriental)
Batalla de Bafeus
Batalla de Bafeus
Batalla de Bafeus
Coord.: 40° 46′ 0″ N, 29° 55′ 0″ E / 40.76667°N,29.91667°E / 40.76667; 29.91667
Kocaeli Turkey Provinces locator.gif
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data27 de juliol del 1302
Coordenades40° 48′ N, 29° 54′ E / 40.8°N,29.9°E / 40.8; 29.9
Llocregió de Bitínia Modifica el valor a Wikidata, Plana de Bafeus.
Entre Nicomèdia (Izmit) i Nicea (Iznik)
ResultatVictòria otomana
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
George Mouzalon[1] Imperi Otomà Osman I
Forces
~ 2.000[2] ~ 5.000[2]

AntecedentsModifica

A començaments del 1200's, diverses tribus de turcs Oghuz havien migrat des de l'Àsia Central cap a la Península d'Anatòlia fugint dels mongols. El 1227 la dinastía Seljúcida auspicià a la tribu turca dels Kayı i al seu cabdill, Ertuğrul Gazi, per instal·lar-se en el seu territori. El 1231 Ertuğrul Gazi conquerí Söğüt i emigrà amb la seva tribu cap aquella zona de l'àrea nord-occidental de l'antiga Frígia, un territori fronterer amb l'Imperi Romà d'Orient. El 1243, els exèrcits seljúcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegrà lentament.

El 1281 Ertuğrul Gazi nomenà Bey de la vila de Söğüt al seu fill, Osman Gazi (el futur Osman I). Als 24 anys, Osman I ja havia demostrat habilitats com a guerrer i vers el 1288 succeí el seu pare com a cabdill de la tribu dels Kayı. El 1290 es proclamà independent de la dinastia dels seljúcides dominada pels mongols, de qui fins aleshores era vassall, i prengué el títol de soldà.

A partir d'aleshores es dedicà a atacar les tribus rivals i a capturar les seves fortaleses. La conquesta i submissió de la tribu turca dels Iskenderun i de la ciutat de Eskişehir (en turc: Ciutat Vella) vers el 1301 marca l'inici del seu imperi. Enfortit pels nous vassals turcs, el 1302 es preparà per atacar l'Imperi Romà d'Orient

BatallaModifica

Els romans d'Orient, que havien patit tot un reguitzell d'atacs per part dels otomans, tenien un exèrcit de menor qualitat que en els temps de la diastia comnè. La seva major part estava format per mercenaris alans, que havien fugit dels tàrtars i desertaren ràpidament. En clara inferioritat numèrica, els romans d'Orient foren derrotats a la plana de Bafeus. Una gran qüantitat d'alans moriren mentre defensaven la retirada de l'exèrcit romà d'Orient.[3]

Conseqüències: la Companyia Catalana d'OrientModifica

Després de la batalla els otomans capturaren la fortalesa romana d'Orient de Yenişehir ('Ciutat Nova') i devastaren tot el territori als voltants de Nicomèdia, Nicea i Bursa. A partir d'aleshores qualsevol d'aquestes ciutats corria el perill de veure's sotmesa a un setge imminent i gran quantitat de romans d'Orient refugiats marxaren cap a Constantinoble.

La derrota romana d'Orient accelerà la urgència per contractar noves tropes mercenàries. L'arribada de la Companyia Catalana d'Orient estava pròxima.

ReferènciesModifica

  • VV.AA., «Bafea (Batalla de)» en el Diccionario Histórico y Artístico de Bizancio el Magnífico, Los grandes Imperios y Civilizaciones, vol. 6, pág. 91. SARPE, Madrid, 1985. ISBN 84-7291-761-4 (Tomo VI)
  • Bartusis, Marc C. The Late Byzantine Army: Arms and Society, 1204-1453, University of Pennsylvania Press, 1997.
  • The Uralic and Altaic Series: Battle of Bapheus

NotesModifica

Vegeu tambéModifica