Obre el menú principal

Batalla de Camulodunum

La batalla de Camulodunum, coneguda també com a massacre de la Legió IX, fou un dels enfrontaments que tingueren lloc durant la Revolta de Budicca liderada per Budicca, reina dels Iceni, contra l'ocupació romana de Britània. En un intent de socórrer la colònia de Camulodunum (Colchester, Essex), assetjada pels rebels, la Legió IX Hispana, comandada per Quint Petili Cerealis, s'enfrontà a una força molt més nombrosa de tribus britones liderades pels Iceni. Aproximadament un 80% dels soldats romans foren morts durant la batalla. Aquest fet es recull en els escrits de l'historiador Tàcit.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Camulodunum
Revolta de Budicca
Essex UK location map.svg
Tipus batalla
Data 60 o 61
Lloc Desconeguda, a la vora de Camulodunum
Resultat Victòria dels rebels
Bàndols
Tribus britones Imperi Romà
Comandants
Budicca Quint Petili Cerealis
Baixes
desconegudes 2.000
Modifica les dades a Wikidata

PreludiModifica

L'any 60 o 61 Budicca liderà una revolta contra els romans aprofitant que el governador Gai Suetoni Paulí es trobava al País de Gal·les. El primer objectiu dels rebels fou Camulodunum, antiga capital dels Trinovants, convertida en colònia romana. Tàcit diu que la ciutat estava molt pobrament defensada. Els colons romans, molts antics soldats, demanaren ajuda als procurador Catus Decianus, però aquest envià tan sols 200 auxiliars. La ciutat fou cremada fins als fonaments i els darrers defensors que es refugiaren al temple dedicat a Claudi, caigueren després de dos dies de setge. La Legió IX, comandada per Quint Petili Cerealis, va intentar trencar el setge. És improbable que una legió completa de 5,000 homes participés en la batalla, ja que molts homes es trobaven escampats en petites fortificacions per tota la regió. Probablement, Cerealis, degut a la urgència, fou només capaç de reunir tres cohorts, infanteria auxiliar i una unitat de 500 homes a cavall, en un conjunt d'uns 2.500 homes. Els romans prengueren la via romana des de Durovigtum (Godmanchester, Cambridgeshire), en una marxa aproximada de tres dies. Malgrat tot, arribaren massa tard per socórrer la colònia i es trobaren a les tribus britones esperant-los en el camp de batalla. Molt més nombrosos i frescos, els Britons massacraren als romans amb facilitat. Tàcit diu que tota la infanteria fou anorreada i només es pogueren escapar els homes a cavall, Cerialis entre ells.

Fets posteriorsModifica

Mentre els romans es reagrupaven, els rebels cremaren dues ciutats més, Londinium (Londres) i Verulamium (St Albans, Hertfordshire). Finalment, Suetoni Pauli fou capaç d'esclafar la revolta després d'aconseguir la victòria en la Batalla de Watling Street.