La batalla de Garni fou una batalla entre el Regne de Geòrgia i Khwarezm del 1225.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Garni
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataAgost de 1225
Coordenades40° 07′ 10″ N, 44° 43′ 23″ E / 40.1194°N,44.7231°E / 40.1194; 44.7231
LlocGarni
ResultatVictòria de Khwarezm
Bàndols
Regne de Geòrgia Khwarezm
Comandants
Garni Ivane Muzaffar al-Din Uzbeg
Forces
60.000 200.000

Antecedents modifica

A finals del segle xii i principis del segle xiii una part de l'Armènia persa es va alliberar del domini de l'imperi Seljúcida, unint-se al Regne de Geòrgia,[1] que lluitava contra els estats musulmans del sud del Caucas.[2] El 1225 Jalal-ad-Din Mangubertí va anar cap a l'Azerbaidjan on va enderrocar a Muzaffar al-Din Uzbeg fent entrada a Tabriz el 25 de juliol, i tot seguit va marxar contra Geòrgia.

Batalla modifica

En la batalla de Garni els georgians, uns 60.000 homes comandats per Garni Ivane van lluitar contra uns 200.000 homes de Khwarezm en agost de 1225.[2]

Conseqüències modifica

Després de la batalla de Garni Ivane va escapar a la fortalesa de Keghi amb un petit grup de compatriotes[1] i Jalal-ad-Din Mangubertí va conquerir Dvin, i la cort reial georgiana, amb la reina Russudan de Geòrgia es traslladà a Kutaisi a l'oest i Tbilissi va caure el 9 de març de 1226 on uns cent mil habitants van morir, però les fortaleses georgianes van aguantar els atacs de Djalal i el 1227 les forces georgianes van reconquerir Tblisi, però foren derrotats a la batalla de Bolnissi. El 1231 els mongols creuaren l'Amudarià i avançaren cap a l'Azerbaidjan. Djalal al-Din sortí a combatre'ls però fou abandonat per tots i morí el 1231 i els georgians tornaren a dominar el país. El 1232 o 1233 el soldà del Soldanat de Rum va envair el país i la reina va haver de signar un tractat pel qual la seva filla Tamara es casava amb l'hereu de Rum, Malik Kias al-Din.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Sarkissian, Gagik. The Mediaeval Inscriptions of Vanstan, Armenia (en anglès). Recherches et Publications, 1999, p. 82. ISBN 2940032114. 
  2. 2,0 2,1 Boyle, J. A.. The Cambridge History of Iran (en anglès). vol.5. Cambridge University Press, 1968, p. 327. ISBN 052106936X.