Obre el menú principal

Kutaissi

Ciutat de Geòrgia
(S'ha redirigit des de: Kutaisi)

Kutaissi és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Gelati estan inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Infotaula de geografia políticaKutaissi
ქუთაისი (ka)
Flag of Kutaisi COA of Kutaisi.svg
Flag of Kutaisi Tradueix
Downtown Kutaisi & White Bridge as seen from Mt Gora (August 2011)-cropped.jpg

Localització
 42° 15′ N, 42° 42′ E / 42.25°N,42.7°E / 42.25; 42.7
EstatGeòrgia
MkhareRegió d'Imerètia
Capital de
Població
Total 147.900 (2015)
• Densitat 1.803,66 hab/km²
Geografia
Superfície 82 km²
Altitud 120 m-80 m
Història i celebracions
Creació c. segle III aC
Identificador descriptiu
Codi postal 4600–4699
Fus horari
Prefix telefònic +995 (431)
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Està a la vora del riu Rioni a 85 km del mar a 42º 42' de longitud i 42º 16' de latitud i a 125/300 metres del nivell del mar. Té fàbriques de cotxes, maquinària per mineria, productes químics, sedes, calçat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les ruïnes d'una fortalesa construïda fa dos mil anys i té una catedral del segle XI. Com a altres monuments cal esmentar:

El castell de Bagrati, els monestirs de Gelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els Monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vazha Pshavela, i el Galaktioni

Té un centre científic, un Museu d'història i etnografia i un jardí botànic. La universitat de la ciutat es diu Universitat de l'Estat Akaki Tsereteli. També té una Universitat tècnica anomenada Nikolai Muskhelixvili; i un Institut d'estudis subtropicals.

Té un teatre (el Meskhixvili, drames), una òpera (la Balantxvadze, operes i ballet), un teatre de marionetes (el Gogebaixvili) i un teatre d'humor. Té també una galeria de pintures (galeria de D. Kakabadze). És la seu de la companyia estatal de danses i cançons folklòriques.

Entre molts altres són fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiaixvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomenat grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; el músic Zakharia Paliaixvili: l'escultor Jacob Nikoladze o el pintor David Kakabadze.

La població és d'uns 250.000 habitants.

HistòriaModifica

Kutaissi va ser la capital de Bagrat III l'unificador cap a l'any 1000. La capitalitat es va traslladar a Tblisi el 1122. El 1249 es va convertir en capital del regne de Geòrgia Occidental conegut com a Imerètia. Al segle XV va ser capital del ducat de Kutaissi, el duc del qual va ser després rei d'Imerètia i va assolir la independència. Va ser capital del país fins al 1810.

Després va pertànyer a Rússia. El 1918 va formar part de la federació de Transcaucàsia, i després de la república de Geòrgia, i el 1922 va caure en poder del bolxevics i es va integrar en la República soviètica de Transcaucàsia, amb la qual va ingressar a la Unió Soviètica. Quan aquesta es va dissoldre va quedar dins la República Socialista Soviètica de Geòrgia. El 1991 el país va ser independent i Kutaisi va quedar com a capital d'un dels districtes.

L'any 2011 Mikhèïl Sàkaixvili, president de Geòrgia, va signar una esmena constitucional per al qual es transferia la seu del parlament nacional a Kutaissi. El nou edifici del parlament es va inaugurar el 26 de maig de 2012.

ReferènciesModifica

  • Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997, p. . ISBN 2-7384-6186-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutaissi