Obre el menú principal

Emirat de Tblissi

(S'ha redirigit des de: Emirat de Tblisi)

L'emirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.

Infotaula de geografia políticaEmirat de Tblissi

Localització
 41° 43′ 00″ N, 44° 47′ 00″ E / 41.716667°N,44.783333°E / 41.716667; 44.783333

Capital Tbilissi
Història i celebracions
Creació 740
Dissolució 1122
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

L'emirat era governat per erimsthavars locals nomenats pels Califes, i depenia del governador califal de Transcaucàsia (Arminiya). L'emirat tenia autoritat sobretot els principats georgians de l'est, el centre i l'oest. Els àrabs tenien guarnicions a Tbilissi, Rustavi i Dmanissi zones que eren de domini directe de l'emir. L'emirat en si mateix comprenia només el Baix Kartli mentrestant la resta de regions eren governades per senyors locals sotmesos a la seva autoritat més o menys nominalment segons l'època, autoritat que s'extingí totalment a la segona meitat del segle ix.

Durant el Califat de Harun ar-Raixid va tenir 17 governadors, i entre ells el rebel Aixot, erimsthavar de Kartli, que va ser expulsat i va haver de marxar a la Taoklardjètia on es va crear un principat.

El primer emir fou Ismail ibn Xuaib, que es va apoderar de la ciutat el 809 aprofitant el moment de la pujada al tron de l'abbàssida al-Amin i es va mantenir rebel fins vers el 819 coincident finalment amb la revolta del governador Hatim ibn Harthama. Cap al 820 era emir Muhammad ben Hattab que es va fer fort a Tiflis i va governar menys de deu anys. El 829 va reagrupar al seu entorn una coalició de nobles indígenes i emirs; el va succeir Ali ben Xuaib (germà d'Ismail) que hauria estat lleial al califat i va exercir fins al 833 quan va pujar al poder el seu nebot Ishaq ben Ismail ben Xuaib. Cap al 840 Ishaq va entrar en dissidència contra el Califa, pretenent fer-se independent; la dissidència va durar prop de 15 anys. El califa va enviar finalment un exèrcit sota el comandament d'un cap anomenat Bugha al Turki, que va assetjar Tbilissi el 853, i la va ocupar matant 50000 persones incloent l'emir Ishak (o Sahak); però els emirs subsegüents tampoc van ser del tot obedients al califa, encara que el reconeixien i feien les monedes amb el seu nom.

El domini califal s'anà extingint i al segle x l'emirat era virtualment un més dels principats georgians encara que amb un cap musulmà. L'emir només governava a Tbilissi i Baix Kartli i enlloc més se l'obeïa.

Cap al 1030, Liparit Liparitisdzé, senyor (erishtavi) del veí territori de Kldekari, volia conquerir l'emirat perquè les seves possessions senyorials estaven a la vora i esperava que amb la conquesta rebria molts nous territoris. D'acord amb Ivane Abasasdze, que tenia similars interessos, el 1032 van fer presoner l'emir Jafar i van convidar al rei Bagrat IV de Geòrgia a prendre Tbilissi. Però Bagrat va fer alliberar a Djafar. Cinc anys després el rei, sota consell de l'incansable eristhavi de Kldekari, va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tbilissi. Després de dos anys de setge sense resultats Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir.

L'emir Jafar III de Tbilissi va morir el 1046 i com que no tenia hereus els notables volien entregar l'emirat al rei Bagrat. Aquest va marxar cap a Tbilissi on va ser rebut pels notables que li van donar les claus de la ciutat. Els musulmans oposats a aquesta entrega es van fer forts a la fortalesa d'Issani a l'esquerra del riu Mtkvari, i després de tres mesos de setge no va poder-la ocupar i es va retirar i l'emirat va subsistir, designant-se un nou emir.

El 1069 Alp Arslan, soldà dels seljúcides, va envair la Geòrgia oriental. Agsartan rei de Xirvan, Kvirike de Kakhétia i l'emir de Tbilissi es van sotmetre al soldà. Tbilissi i Rustavi van ser entregades en feu a l'emir Fadlun de Gandja, aliat turc. El 1070 el rei Bagrat va marxar contra Fadlun, el derrotà i sotmeté l'emir de Tbilissi, al que va prendre les seves fortaleses, obligant-lo a pagar un tribut.

El 1110 el rei David IV de Geòrgia conquerí la fortalesa turca de Samchvilde, una de les que restaven dins a Geòrgia, i els turcs van evacuar una part del Baix Kartli. El 1115 va conquerir Rustavi i van començar a assetjar Tbilissi. El 1118 el rei va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Loré, que controlava la Geòrgia del Sud. El 1121 el soldà seljúcida Muhammad Tapar envià un poderós exèrcit de 300.000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ak-Din al-Ghazi. Aquestes forces entraren a Geòrgia i acamparen a Tsalka, a Manglissi-Trialèthia. El georgians eren poc més de 50.000 entre ells 200 cavallers croats europeus. La batalla va tenir lloc a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf.

Seguidament l'emir de Tbilissi, sense cap ajuda, va quedar assetjat a la capital, la qual va ser presa el febrer del 1122, acabant així l'emirat de Tbilissi, que havia durant quasi 400 anys. Uns mesos després va caure Dmanissi. La capital va ser traslladada de Kutaisi a Tbilissi.

EmirsModifica

dinastia xuàbidaModifica

  • Ismail ben Xuaib (primer emir conegut, va governar fins a 813)
  • Mohammed ben Hatab (813–829)
  • Ali ben Xuaib (829–833)
  • Ishaq ben Ismail ben Xhuaib (833–853)

Dinastia dels xaibànidesModifica

  • Mohammed ben Khalil (853–870)
  • Isa ben al-Xeikh al-Xaiban (870–876)
  • Ibrahim (876–878)
  • Gabuloc (878–880)

Dinastia dels jaffàridesModifica

  • Jaffar I ben Ali (880–914)
  • Mansur ben Jaffar (914–952)
  • Jaffar II ben Mansur (952–981)
  • Ali ben Jaffar (981–1032)
  • Jaffar III ben Ali (1032–1046)
  • Mansur ben Jaffar (1046–1054)
  • Abu'l-Haija ben Jaffar (1054–1062) (darrer emir conegut)
  • Consell d'Ancians (1062-1068)
  • Fadl o Fadlun de Gandja (1068–1080, nomenat per Alp Arslan)
  • Consell d'Ancians (1080-1122)

Vegeu tambéModifica

Mapes històricsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emirat de Tblissi