Batalla de Kinburn

La batalla de Kinburn va ser lluitada l'1 d'octubre del 1787 com a part de la Guerra russoturca (1787-1792).

Batalla de Kinburn (1787)

Guerra russoturca (1787-1792)
Batalla de Kinburn (1787) Batalla de Kinburn (1787) (Europa) =
Batalla de Kinburn (1787)
Tipus	batalla
Data	1 d'octubre del 1787
Coordenades	46° 33′ 40″ N, 31° 31′ 27″ E
Lloc	Kinburn
Resultat	Victòria russa
Bàndols
Imperi Rus Imperi Otomà
Comandants
Alexander Suvorov Cezayirli Gazi Hasan
Forces
A Kinburn * 1.500 homes * 19 canons de bronze * 300 canons de ferro Reforços *2.500 soldats d'infanteria *38 canons *cavalleria cosaca 6.000 homes 3 navilis de línia 4 fragates 4 bateries flotants 14 canoneres 400 canons 23 vaixells de transport
Baixes
450 4.000

Antecedents

Una feble fortalesa russa, Kinburn estava enfront Očakov sobre un banc de sorra formant part del riu delta del Dnièper. Cobria els apropaments a la base naval a Kherson. La raó per a l'atac otomà sobre Kinburn era privar a l'enemic d'una base per al setge d'Očakov i la base de flota de Kherson.

Les forces

Alexander Suvorov, comandant la guarnició russa, tenia 19 peces d'artilleria de bronze i 300 de ferro en la fortalesa, febles en poder i rang d'abast, 1.500 soldats d'infanteria a Kinburne i 2.500 soldats d'infanteria, 38 canons, i cavalleria cosaca a unes 30 verstes (uns 50 quilòmetres) de la fortalesa.

Els otomans tenien 3 navilis de línia de 60 canons, quatre fragates de 34 canons, quatre bateries flotants, i 14 canoneres amb 4 canons cadascú. En total, al voltant de 400 canons. Les tropes otomanes van ser portades per 23 vaixells de transport.

Primer atac

Durant el setembre, la flota otomana va obrir foc a distància en direcció a la costa, tractant de localitzar la posició dels emplaçaments dels canons russos. Durant un bombardeig, una galera russa "Desna" que era part d'una força de dues fragates i quatre galeres, part de la flotilla de l'Almirall Mordvinov, intervingué a iniciativa del seu capità maltès, i repel·lí els vaixells de guerra otomans.

El 29 i 30 de setembre del 1787 es va dur a terme un nou bombardeig des dels vaixells otomans a Kinburn, i l'1 d'octubre a les 9 del matí un desembarcament amfibi de 6.000 tropes va ser dut a terme a dos llocs separats (5.300 en la mateixa "llengua" del banc, i la resta 10-15 verstes més lluny, a un llogaret de Bienka), amb la flota donant suport amb foc al desembarcament, i el pasha d'Očakov va ordenar els vaixells de desembarcament que després de l'aterratge retornessin per evitar una retirada de la infanteria. La força de desembarcament va començar a cavar un total de 15 trinxeres, en l'intent d'apropar-se Kinburn.

Suvorov cridà els reforços, 2500 soldats d'infanteria i els cosacs, i va fer una pregària pública a l'església, on rebia les notícies.

Contraatac

Al migdia els turcs es va acostar a uns 200 passos de la fortalesa. Alexander Suvorov va començar el primer contraatac amb 1.500 soldats de la infanteria d'Orlov i els regiments de granaders de Shlisselburg, que van prendre 10 de les 15 trinxeres, però sota el foc del flanc de la flota otomana es van veure obligats a retirar-se a la fortalesa. El mateix Suvorov va ser ferit al costat i la mà esquerra, i només es va salvar gràcies al coratge de Stepan Novikov, un granader del regiment de granaders de Shlisselburg.

A les 16.00 hores els reforços russos es va acostar i Suvorov va repetir el seu atac, fent que els cosacs ataquessin el flanc esquerre i la rereguarda de l'enemic sobre els bancs de sorra. Aquest atac va ser un èxit, i els turcs van ser expulsats de les trinxeres i empesos a la costa, cosa que va obligar la flota a no disparar per no ferir a les seves pròpies tropes, i els canons russos pogueren disparar a boca de canó causant una matança entre els turcs.

A la nit, 600 supervivents del desembarcament turc va tornar a bord de la flota amb barques de rems. Diversos centenars es van amagar entre els joncs, i van ser atacats pels cosacs l'endemà.

Conseqüències

Les pèrdues russes van ser dos oficials i altres 136 soldats morts, i 17 oficials i 300 soldats ferits, i 4.000 baixes turques, entre ells dos oficials francesos vestits de turcs que van ser enviats a Sibèria.

En l'informe de Suvorov el regiment Shlisselburg és particularment reconegut per la seva valentia. Per la victòria a Kinburn Caterina la Gran va guardonar Alexander Suvorov amb l'Orde de Sant Andreu i els més alts elogis, on va escriure: "T'ho mereixes per la fe i la fidelitat".

Bibliografia

• Широкорад А.Б. Русско-Турецкие войны (под общ. ред Тараса А.Е.) Minsk: Harvest, 2000.