Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Dniprò».

El Dnièper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna. Neix a Rússia (on es diu Dnièper), a l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo (Бочарово), a la província de Smolensk, passa per Bielorússia (on passa a dir-se Dniapró) i Ucraïna (on es diu Dniprò) i desaigua a la mar Negra, al nord de Crimea (on els tàtars l'anomenen Özü).

Infotaula de geografia físicaDnièper, Dniapró, Dniprò, Özü
(rus: Днепр, transcrit: Dnepr; bielorús: Дняпро, Dniapró; ucraïnès: Дніпро, Dniprò; tàtar de Crimea: Özü)
(be) Дняпро Modifica el valor a Wikidata
Dnieper is one of the major rivers of Europe.jpg
El Dnièper, Província de Dnipropetrovsk
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial220 m
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo, província de Smolensk
(Rússia)
Final
LocalitzacióLíman del Dnièper o del Dniprò-Buh, Mar Negre (óblasts de Kherson i Mikolaiv, Ucraïna)
DesembocaduraDnieper Estuary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
55° 52′ 20″ N, 33° 43′ 26″ E / 55.8721°N,33.7239°E / 55.8721; 33.7239
46° 29′ 47″ N, 32° 17′ 14″ E / 46.4964°N,32.2872°E / 46.4964; 32.2872
Afluent
101
Conca hidràulicaDnieper basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions2.285  default (Llargada
TravessaRússia Rússia (485 km),
Bielorússia Bielorússia (595 km),
Flag of Ukraine.svg Ucraïna (1.095 km)
Superfície504.000 km²
Superfície de conca hidrogràfica504.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal1.670 m³/seg

La desembocadura és a prop del port d'Otxàkiv, entre les províncies ucraïneses de Mykolàiiv i de Kherson i al nord de Crimea. De fet, comparteix un estuari de tipus líman que es diu Dniprovskyi Lyman amb el Pivdennyi Buh o Buh Meridional. És el quart riu més llarg d'Europa, amb una llargada de 2285 km, 485 km dels quals travessen Rússia, 595 km Bielorússia i 1.095 km Ucraïna. La seva conca cobreix 504.000 kilòmetres quadrats, dels quals 289.000 km² són a Ucraïna.

El seu nom antic fou Boristenes (Borusthenes en grec; Berysthenes en llatí), i més tard Danapris (del que va derivar Dnièper, Dniprò i Dniapró) i els seus afluents principals es deien Hypanis (Bug) i Panticapes.

TributarisModifica

 
Imatge satèl·lit de la conca del Dnièper
 
Desglaç de primavera al Dnièper, a dalt es veu l'embassament de Kíev, i al centre, a les dues ribes, hi ha la ciutat de Kíev.
 
Imatge satèl·lit dels límans del Dnièper i del Buh Meridional a la seva desembocadura a la mar Negra

El riu Dnièper té molts tributaris, alguns dels més importants dels quals anomenarem a continuació, en seqüència orogràfica (D = afluent que entra de la dreta; E = afluent que entra de l'esquerra):

Municipis al pas de riuModifica

 
Construcció del DniproHES, imatge del 1934.
 
Ramificació del Dnièper al seu delta, prop de Kherson.
 
Dniprò a Kíev, riba amb vaixells.

Alguns municipis emplaçats a la vora del riu, indicats en ordre d'aparició des de l'origen a Rússia fins a la desembocadura a Ucraïna.

a Rússia
a Bielorússia
  • Vorxa o Orxa (Во́рша, О́рша)
  • Xklou (Шклоў)
  • Mahiliou (Магілёў)
  • Byxau (Бы́хаў)
  • Rahatxou (Рагачо́ў)
  • Jlóbin (Жло́бін)
  • Rétxytsa (Рэ́чыца)
  • Lóieu (Ло́еў)
A Ucraïna

Embassaments i centrals hidroelèctriquesModifica

Al seu pas per Ucraïna, el Dnièper s'usa per produir electricitat en una sèrie de centrals, anomenades "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnièper" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dnièper:

  • la central hidroelèctrica de Kíev (Ки́ївська ГЕС, Kýivska HES), a l'embassament de Kíev (Ки́ївське водосхо́вище, Kýivske vodoskhovysxe);
  • la de Kàniv (Ка́нівська ГЕС, Kànivska HES), a l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище);
  • la de Krementxuk (Кременчу́цька ГЕС, Krementxutska HES), a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́цьке водосхо́вище);
  • la de Kamianske (Середньодніпро́вська ГЕС, Seredniodniprovska HES), a l'embassament de Kamianske (Кáм'янське водосхо́вище).
  • la més gran i més antiga, que s'anomena Dniprovska HES o DniproHES (Дніпро́вська ГЕС, ДніпроГЕС), a la ciutat de Zaporíjia, amb el seu embassament (Дніпро́вське водосхо́вище). Va ser construït originalment entre el 1927 i 1932, però reconstruït després de la guerra, entre el 1944 i el 1979.
  • i la de Kakhovka (Кахо́вська ГЕС, Kakhovska HES), amb el seu embassament (Кахо́вське водосхо́вище, Kakhovske vodosxovysxe).[1]

Vegeu un mapa de la "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnièper" a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine (en anglès)

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Dnieper Cascade of Hydroelectric Stations» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2008].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dnièper

Coord.: 46° 30′ N, 32° 20′ E / 46.500°N,32.333°E / 46.500; 32.333