Batalla de Miles (260 aC)

Per a altres significats, vegeu «Batalla de Miles (36 aC)».

La batalla de Miles va ser un enfrontament naval que va tenir lloc l'any 260 aC en el marc de la Primera Guerra Púnica. Aquesta era la primera batalla naval entre les potències de Cartago i la República Romana. La victòria va permetre als romans assegurar Miles (avui Milazzo) i en part la pròpia Sicília. També va marcar l'inici del desenvolupament de la flota romana.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Miles
Primera Guerra Púnica
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
EpònimMilazzo Modifica el valor a Wikidata
Data260 aC
Coordenades38° 13′ N, 15° 14′ E / 38.22°N,15.23°E / 38.22; 15.23
LlocMiles (Sicília), Sicília
ResultatVictòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Giscó Gai Duili
Baixes
50 naus Desconegudes

Preludi modifica

Amb la moral alta després de la victòria aconseguida en la Batalla d'Agrigent, els romans van iniciar la conquesta de tot Sicília, però eren conscients que per aconseguir-ho necessitaven una flota capaç d'enfrontar-se als cartaginesos, el poder naval indiscutible per aquells temps. Els romans van construir doncs una flota de més de 120 naus, segons l'historiador grec Polibi, copiant el disseny d'un quinquerrem cartaginès embarrancat i capturat pels romans a Messina.[1]

L'any 260 aC, els dos cònsols romans eren Gneu Corneli Escipió Asina i Gai Duili. El primer va quedar al capdavant de la flota mentre Duili comandava l'exèrcit de terra. Malgrat tot, ben aviat Escipió va caure derrotat a la Batalla de les Illes Eòlies i va perdre 17 naus a mans del senador cartaginès Boodes, comandant naval d'Anníbal Giscó. El mateix Escipió va ser capturat i el Senat Romà va decidir d'assignar la resta de la flota a Duili.[2][3]

Després d'aquest vergonyós incident i per tal de reforçar alhora la flota i les tàctiques navals, els romans, segons Polibi, que no estaven acostumats al mar, van entendre que la seva única possibilitat de victòria era dur a terme una lluita marítima amb les característiques que tenia un enfrontament a terra. Van millorar les seves naus incorporant a la seva proa un tauler anomenat corvus. El corvus disposava d'un eix que li permetia rodar i girar i en deixar-lo caure sobre una altra nau, ambdues embarcacions quedaven connectades permetent que els soldats romans poguessin abordar-la. Amb aquest enginy, els romans confiaven poder treure profit de la superioritat dels seus soldats també en la mar.[4][1]

Batalla modifica

Duili es topà amb Anníbal Giscó al nord de Miles. Segons Polibi, el cartaginès disposava de 130 naus mentre que els romans, després de perdre'n 17 a la batalla de les Illes Eòlies, encara comptaven amb més de cent. Els cartaginesos van oferir batalla molt confiats en la seva superior experiència naval. Els corvus van resultar ser extremadament útils i els romans van capturar les 30 primeres naus que es van posar al seu abast. Sorpresos, els cartaginesos van iniciar una retirada per allunyar-se dels romans i intentar abordar les naus per la popa o de costat, però tot i així, els corvus podien girar en un angle prou ampli per atrapar la majoria de les naus enemigues i unes altres 20 naus cartagineses van poder ser abordades i capturades pels soldats romans. Davant d'això, Anníbal es retirà, concedint a Duili una gran victòria.[2]

Duili, en lloc de perseguir a la flota que fugia, es va dirigir cap a la costa on els soldats van desembarcar. Des d'allà va alliberar la ciutat d'Egesta, que el comandant cartaginès Amílcar Giscó tenia sota setge.[3]

Fets posteriors modifica

L'èxit de la batalla de Miles va portar als romans a perseguir Anníbal Gisco fins a Sardenya, on de nou van destruir gran part de la flota cartaginesa. Per aquesta situació, Cartago va ordenar l'arrest d'Anníbal, al que els seus propis homes van crucificar per incompetència. A Duili se li va erigir en el seu honor una columna de la victòria al Fòrum, que es conserva al Museu Capitolí. En la inscripció de la columna es pot llegir que durant la batalla de Miles, Duili va capturar 31 naus, en va enfonsar 13 i va obtenir un botí d'or i argent valorat en 2.100.000 de sestercis. Quan va retornar a Roma, Duili va rebre el primer triomf naval de la història de la ciutat.[5][4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Polibi, Història, llibre I, 22, 3.
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Duilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 13 desembre 2022].
  3. 3,0 3,1 Bagnall, Nigel. The Punic wars : Rome, Carthage, and the struggle for the Mediterranean. Nova York: Thomas Dunne Books, 2005, p. 61-63. ISBN 9780312342142. 
  4. 4,0 4,1 Lazenby, J. F. The First Punic War : a military history. Londres: UCL, 1996, p. 70-73. ISBN 9781857281354. 
  5. Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIV, 5