Batalla de Tira
La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).[1]
| Guerres de la Companyia Catalana d'Orient | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Tira Batalla de Tira | |||
 Relleus hitites prop de l'antiga Nif, actualment Kemalpaşa | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | entre juny i juliol del 1304 | ||
| Coordenades | 38° 05′ 00″ N, 27° 44′ 00″ E / 38.08333°N,27.73333°E | ||
| Lloc | Tira | ||
| Resultat | victòria de la Companyia Catalana d'Orient en nom de l'Imperi Romà d'Orient | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Oficials destacats | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Antecedents modifica
Durant el 1302, tots els esforços militars de l'Imperi Romà d'Orient per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatòlia havien resultat inútils. Davant d'aquesta situació, l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg contractà els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, que desembarcà a Constantinoble el setembre del 1303. La primera acció militar contra els turcs tingué lloc pocs dies després de la seva arribada, quan derrotaren i exterminaren sistemàticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern però, la Companyia decidí hivernar al mateix Cap de l'Artaqui.
Guerra contra els emirats turcs modifica
La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril[2] i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat romana d'Orient de Filadelfia, assetjada pels turcs de l'Emirat dels germiyànides. Però un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrerí l'inici de l'expedició. Després de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tan sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inicià finalment a primers de maig i les tropes de què disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogàvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romans d'Orient a les ordres del gran arcont Marules.
Trancorreguts uns dies de maig,[3] la Companyia arribà a la ciutat romana d'Orient d'Achyraus i des d'allí travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kaïkos,[4] caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaça forta romana d'Orient que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notícies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren ràpidament i iniciaren l'evacuació de la ciutat, però tot i la precipitació de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca a la Batalla de Germe.
Des de Germe, la Companyia reprengué la seva ruta travessant Chliara, on rebé petició d'ajut de diverses guarnicions romanes d'Orient. Però Roger de Flor es negà a dispersar les seves tropes, perquè la seva estratègia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exèrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socórrer Filadelfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continuà el camí per Tiatira i s'internà en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadelfia.
Quan el bey Yakup bin Ali Şir, al capdavant de la coalició[2] de tropes turques de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin), fou informat de l'arribada imminent de la Companyia, decidí aixecar el campament de setge sobre Filadelfia i s'aparellà per enfrontar-s'hi en un camp de batalla propici. Tot i la rapidesa del bey turc, la Companyia havia recorregut els 140 km que separaven Germe de Filadelfia a marxes forçades i prengué contacte amb l'exèrcit turc a l'albada prop d'Àulax, situat a tan sols un jorn de distància[2] de Filadelfia. Després d'aparellar-se per la batalla, la infanteria lleugera almogàver es llençà a l'atac i la càrrega arribarà sobre les línies turques i començaren a clarejar les seves línies provant de trencar la seva formació. Per la seva banda, Roger de Flor menà la seva cavalleria pesant contra la cavalleria lleugera turca i aconseguí aturar les envestides turques. Passat el migdia, a l'hora Nona,[2] el centre de la formació turca col·lapsà i Yakup bin Ali Şir caigué ferit; ràpidament fou retirat del camp de batalla i les tropes turques iniciaren la fugida de manera desorganitzada, quedant exposants a la cacera de la cavalleria de Roger de Flor.
Després de la retirada general dels turcs, la Companyia es dedicà a assegurar la zona i a pentinar sistemàticament el territori a la cacera de tropes enemigues colgades. Després de 8 dies al campament[2] i havent assegurant el perímetre de la ciutat, les tropes de Roger de Flor es dirigiren cap a Filadelfia on foren rebuts efusivament i entraren en desfilada triomfal.[5] Gràcies a la victòria de la batalla d'Àulax, la Companyia s'havia convertit en el poder militar hegemònic d'Anatòlia i ja res podia aturar a Roger de Flor.
Des de Filadelfia la Companyia retrocedí per la vall riu Hermos i entrà en la prefectura de la ciutat de Magnèsia del Sipilos,[2] l'únic territori que encara restava sota control dels romans d'Orient a Anatòlia. Magnèsia del Sipilos comptava amb unes sòlides muralles, que en garantien la seva defensa; a més, es trobava propera a la costa, a uns quilòmetres de distància de Quios, illa on es trobava ancorada la flota de la Companyia a les ordres de Ferrando d'Ahones. Donades aquestes circumstàncies, Roger de Flor decidí ocupar la ciutat romana d'Orient per fixar-hi el seu quarter general, traslladar-hi el botí de guerra acumulat i acantonar-hi les tropes. Roger de Flor, pels grecs començava a actuar no ja tan sols com un cabdill militar, sinó com si fos el governador de tot Anatòlia, fet que li suposà la rivalitat amb el prefecte del territori romà d'Orient Nostongos Ducas i el governador de la ciutat de Magnèsia, Demetrios Ataliota.
Batalla modifica
Després d'haver deixat el botí de la Companyia i una petita guarnició formada per almogàvers a la ciutat de Magnèsia, les tropes de Roger de Flor anaren a la ciutat de Nif,[2] on tot just arribar-hi reberen petició d'auxili de dos habitants de Tira.[5] Les restes de les tropes turques derrotades a la Batalla d'Àulax s'havien unit a les tropes de l'Emirat de Menteşe-oğhlu[1] i havien començat a atacar la ciutat de Tira. Els turcs havien començat a ostigar la ciutat grega tallant els arbres circumdants i arrasant els camps de cultiu, mentre llençaven continuus atacs contra les murades.
Roger de Flor prengué la meitat de les seves tropes i ordenà a l'altra meitat que retornés a Magnèsia del Sipilos. Les tropes a les ordres de Roger de Flor iniciaren novament una marxa a pas de càrrega, cobrint els 70 quilòmetres que els separaven de la ciutat en tan sols 17 hores.[4] La Companyia arribà a les murades de Tira en plena nit, sense que els turcs descobrissin la seva presència,[1] i entraren a la ciutat. L'endemà al matí els turcs començaren a agrupar-se a la planúria davant de la ciutat per tal preparar un nous assalt, amb la confiança que a Tira no hi havia tropes enemigues.
Roger de Flor ordernà a Corberan d'Alet que preparés un destacament format per 200 homes a cavall i 1.000 almogàvers.[1] Quan els turcs s'aproparen a les murades de la ciutat, les tropes cabdellades per Corberan d'Alet sortiren violentament de la ciutat i envestiren les aterrides tropes turques. Abans que aconseguessin recuperar-se de la seva sorpresa, l'envestida de les tropes aragoneses i catalanes ja havia deixat al camp de batalla més de 700 turcs a cavall morts i més d'infanteria.[1] Presos del pànic, la resta de turcs a cavall començaren a fugir cap a les muntanyes properes a ciutat mentre eren perseguits per la cavalleria almogàver; en arribar als primers pendents, els turcs desmuntaren i començaren a pujar per la muntanya. Corberan d'Alet decidí mantenir la persecució contra els turcs en retirada i ordenà desmuntar dels cavalls i començar l'ascenció. En veure la decisió de les tropes almogàvers, els turcs posaren peu a terra i començaren a llençar pedres i a disparar fletxes contra els homes de la Companyia.[5] Per facilitar l'ascenció i millorar la seua visió enmig de la polseguera i la calor, Corberan d'Alet no dubtà a llevar-se el seu casc;[1] just en aquell moment, una sageta turca li impactà al cap i morí a l'instant. Les tropes almogàvers, commocionades per la mort del manescal de la Companyia, deturaren la persecució i començaren a replegar-se portant el cadàver de Corberan d'Alet, mentre els turcs reprengueren la seva fugida.[5]
Conseqüències modifica
Quan les tropes arribaren de nou a Tira informaren immediatament de la mort de manescal a Roger de Flor. La notícia el commocionà, perquè aquest no tan sols era un dels homes de la seva màxima confiança, sinó que li havia promès en matrimoni a la seva filla; de no haver-se produït la seva mort, el matrimoni entre Corberan d'Alet i la filla de Roger de Flor, que l'esperava a Constantinoble amb la seva mare adoptiva Maria de Bulgària, s'hauria produït al final de la campanya del 1304.[1] Roger de Flor ordenà que Corberan d'Alet fos enterrat amb tots els honors a l'Església de Sant Jordi,[1] situada a unes dues llegües de la ciutat de Tira, i que el seu sepulcre fos guarnit bellament amb rics ornaments.[1] Guardant dol per la mort del manescal,[5] la Companyia restà 8 dies acantonada a Tira.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Jordi Paquimeres: De Michaele et Andronico Palæologis libri tredecim (1308) (grec) i (llatí)
- Ramon Muntaner: Crònica; Cap. 206. "Com lo magaduch fo a Philidelfia" (Còdex, 1325-1332)
- Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 206. "Com los turchs foren vençuts a la Tira per en Corberan Dalet, hon fo ferit d'una sageta, e mort" Arxivat 2012-02-21 a Wayback Machine. (1a Edició, 1558)
- Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" Arxivat 2008-06-17 a Wayback Machine. (Ed. 1623) (castellà)
- Rubén Sáez Abad: "Los Almogávares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" núm. 49. (Ed. 2008) (castellà)