Obre el menú principal

Batalla del Pont d'Alcolea del 1808 fou una batalla durant la Guerra del Francès contra els francesos a principis del segle XIX.

Infotaula de conflicte militarBatalla del Pont d'Alcolea (1808)
Guerres Napoleòniques
Batalla del Pont d'Alcolea (1808) situat respecte Espanya2
Alcolea
Batalla del Pont d'Alcolea (1808)
Alcolea1808.png
Medalla commemorativa de la batalla
Tipus batalla
Data 7 de juny de 1808
Coordenades 36° 58′ 00″ N, 2° 57′ 00″ O / 36.9667°N,2.95°O / 36.9667; -2.95
Lloc Alcolea (Còrdova)
Estat Espanya
Resultat Victòria francesa
Campanya Guerra del Francès
Bàndols
Espanya Espanya França Primer Imperi Francès
Comandants en cap
Espanya Pedro Agustín Echevarri Hurtado de Mendoza França Pierre-Antoine Dupont de l'Étang
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 29.350 homes i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, posant setge a Girona.[1] Finalment, un exèrcit francès, compost per 7.550 infants, 3.000 cavalls i 24 peces d'artilleria, sota el comandament del general Dupont, marxava a ocupar Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy.[2]

En arribar al pont d'Alcolea el trobà defensat per 3.000 soldats, alguns centenars de paisans i 12 canons, forces les quals comanava el coronel Pedro Agustín Echevarri.[3]

La batallaModifica

Es travà combat el 7 de juny de 1808, sent els francesos refusats en el primer embat, però refets, escometeren novament, veient-se llavors els espanyols obligats a retirar-se, el que feren amb el major orde i poques pèrdues.[3]

ConseqüènciesModifica

Els espanyols es retiraren a Còrdova, d'on son forçats a retirar-se deixant una companyia de granaders per entretindre als francesos i protegir la retirada de la resta a Écija. Els francesos, després de prendre i saquejar la ciutat de Còrdova, van continuar en direcció sud, sent derrotats a la batalla de Bailèn.

CommemoracionsModifica

Per a commemorar aquesta acció, i premiar als espanyols que en ella prengueren part, Ferran VII creà la Creu del pont d'Alcolea, que consisteix en una creu de Sant Andreu amb braços d'esmalt, i com a remat una corona de llorer i alzina; en el centre, sobre esmalt blanc, si dibuixa el pont envoltat per la llegenda "La batalla d'Alcolea", i en el revés "Libertat de España, 7 de junio de 1808". Penja d'una cinta verda, i és d'or per als caps i oficials i de plata per a la tropa.

ReferènciesModifica

  1. Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6. 
  2. Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1. 
  3. 3,0 3,1 Fernandez San Roman, Eduardo. Guerra de la Independencia. Historia Militar de Espana de 1808 a 1814 (en castellà). vol.2. Madrid: Imprenta y litografía del depósito de la guerra, 1875, p. 194-207 [Consulta: 26 agost 2018]. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica