Bellaombra

espècie de planta

Bellaombra (Phytolacca dioica) és una espècie d'arbre. En realitat es tracta d'una espècie herbàcia molt gran. A Amèrica del Sud se'l coneix amb el nom guaraní d'ombú que significa "ombra". Originari de Les Pampes d'Amèrica del Sud. Actualment és difícil trobar-ne de silvestres. Generalment s'ha considerat que va ser introduïda per primera vegada a Europa per Hernando Colón, fill de Cristóbal Colón, que va plantar diversos exemplars a Sevilla sent el més famós el del Monestir de la Cartoixa de Sevilla.[1][2]

Infotaula d'ésser viuBellaombra
Phytolacca dioica Modifica el valor a Wikidata
Phytolacca dioica.jpg
Bellaombra a Fullerton Arboretum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPhytolaccaceae
GènerePhytolacca
EspèciePhytolacca dioica Modifica el valor a Wikidata
L., 1762

Phytolacca dioica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 632. 1762.[3]

Arriba a fer de 12 a 18 m d'alt amb una capçada de 12 a 15 m. Les arrels són visibles. La fusta és esponjosa i tova. Les fulles són el·líptiques, de fins a 20 cm de llarg. De disposició alternada. Les flors són dioiques en raïms terminals blancs. El fruit és una baia de color vermell intens que conté llavors ovoides de 3 mm de llarg i de color negre. Generalment es desenvolupen com a espècimens aïllats, encara que algunes vegades s'han trobat agrupacions importants de l'espècie, com a la Muntanya de ombúes[4] del Departament de Rocha, a la vora del rierol Valizas, el qual és únic al món per la seua grandària (estenent-se per una franja de 20 km); així com en el Turó Arequita, en Lavalleja denominat Illa de ombúes, tots dos localitzats a l'Uruguai.[5] La muntanya de ombúes de Rocha forma part dels Aiguamolls de l'Est, declarats per la UNESCO com a Reserva de Biosfera. L'àrea va ser declarada Reserva de Flora i Fauna l'any 1966 per l'Estat Uruguaià.

S'utilitza com a planta ornamental a carrers de ciutats i també per a fer bonsais. La saba és verinosa i no l'afecta la plaga de la llagosta i altres plagues. És el símbol de l'Uruguai, l'Argentina, i la cultura dels gautxos.

Se sol afirmar que el nom prové del vocable "umbú" que en idioma guaraní significa ombra o embalum fosc, però etimològicament la argentina no fa referència a cap aspecte cridaner de l'espècie, ni a un mot derivat del guaraní, com la distribució geogràfica podria suggerir-ho. Contribucions com la de León Cadogan referida a l'estudi de la Nomenclatura Guaraní en Botànica (1957), esmenten i aclareixen que el terme “ombú” és d'origen exòtic o no-guaraní. No obstant això, Moisés Santiago Bertoni inclou per al gènere Phytolacca el vocable “umbu” en el seu diccionari botànic Llatí-Guaraní i Guaraní-Llatí (1940).[6]

ReferènciesModifica

  1. Sevilla Daily Photo. «El ombú de Hernando Colón.», 14-03-2012.
  2. ABC de Sevilla. «Descubrimos los árboles de Sevilla en el Día Mundial del Medio Ambiente», 05-06-2013.
  3. «Phytolacca dioica». Tropicos.org.. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 gener 2014].
  4. Monte de ombúes. Consultado el 04/08/2016
  5. Guía de Barra de Valizas Consultado el 04/08/2016
  6. Analia Pirondo y Héctor A. Keller. «[http://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/4122/CONICET_Digital_Nro.4481_A.pdf EL «OMBÚ» (Phytolacca dioica: PHYTOLACCACEAE) EN LA VIDA DEL Hombre de Iberá (CORRIENTES, ARGENTINA). ESTUDIO DE CASO SOBRE SU INTERRELACIÓN]», Diciembre 2014.