Benedikt Schak
Benedikt Schak (Mirotice, 7 de febrer de 1758 - Múnic, 10 de desembre de 1826) fou un tenor i compositor, alemany.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1758 Mirotice (Txèquia) |
Mort | 10 desembre 1826 (68 anys) Múnic (Alemanya) |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Ocupació | cantant d'òpera, tenor, compositor, director d'orquestra, músic |
Gènere | Òpera |
Veu | Tenor |
Instrument | Veu |
Descrit per la font | Allgemeine Deutsche Biographie Obálky knih, Diccionari Musical Riemann (1901–1904) |
Fou molt bon amic de Mozart en els últims anys de la seva vida, i gaudi d'una veu excel·lent de tenor, Mozart va escriure especialment per a ell La flauta màgica, en la que Schak interpretà el rol de Tamino sent el primer d'aquesta òpera.[1]Va cantar amb molt d'èxit a Praga, Salzburg, Viena, Graz i Múnic, i el 1780 fou nomenat mestre de capella del príncep Cardath.
Després d'anys d'inquiet pelegrinatge, com a compositor, comerciant d'obres de música i cantant, el 1786 trobà a Salzburg a Leopold Mozart el qual en veure el bon cantant que era Schak l'adreçà al seu fill Amadeus i junt amb Schikaneder arribà a Viena on entrà en contacte amb Amadeus, que s'ocupà d'ell professionalment. El seu últim lloc de treball a partir de 1786, fou a Múnic ciutat en què morí.
Coma compositor d'<operetes> començà el 1786 amb Luftballon, llibret de Schikaneder a Kempten (Baviera), i amb la música religiosa començà el 1789 a repartir-se l'èxit amb el seu col·lega teatral Franz Xaver Gerl amb Die verdeckten Sachen (Viena, 1789). Aquest obra pertany per cert la popular cançó <Ein Weibchen ist das herlischte Ding>. Sobre aquesta cançó va escriure Mozart el 1791 les vuit variacions en fa major sobre «Ein Weib ist das herrlichste Ding», K 613. No ha estat aclarit fins quin punt participà Mozart en el duo <Nun, liebes Weibchen> KV 592a/625 amb lletra de Schikaneder. La forma corrent d'escriure Schack no és correcte.[1]
De les seves òperes la que aconseguí major èxit fou Die beiden Oentone, també va compondre una missa i diverses composicions vocals. També va esser amic de Haydn.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 907 (ISBN|84-239-4554-5)
- ↑ 1,0 1,1 Alianza Editorial El Libro de Bolsillo, text d'Erich Valentin, pàg. 184/85. (ISBN 84-206-0362-7)