Benibéder

Benibéder era una antiga alqueria, hui desapareguda, que estava situada al terme municipal de Xaló, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Etimologia

El topònim d'aquesta alqueria significa els descendents de Béder. Béder és la forma valencianitzada de l'antropònim àrab Badr (o Bedr), que era un nom prou freqüent a Al-Andalus. Aquest Béder seria molt probablement un avantpassat comú de les famílies musulmanes que vivien a l'antiga alqueria.

Referències històriques

Benibéder en herència

L'alqueria de Benibéder és esmentada en diversos documents del segle xv, tots ells relacionats amb el poeta Ausiàs March, ja que Benibéder era una de les possessions que integraven el dot de na Isabel, la seua muller, que pertanyia al llinatge gandienc dels Martorell. L'escriptor Joanot Martorell era el seu germà i, per tant, cunyat del poeta de Beniarjó. Al dos anys de casar-s'hi i sense haver tingut descendència, na Isabel traspassà i en March heretà Benibéder per expressa voluntat testamentària de la seua esposa.

La venda de Benibéder

L'any 1444 en March vengué l'alqueria de Benibéder a n'Agnés de Portugal, l'esposa d'en Gonçal d'Íxer, Comanador de Muntalbà. Es creu que el poeta prengué la decisió de vendre Benibéder i les altres alqueries de la Vall de Xaló degut als constants enfrontaments amb els seus excunyats Joanot i Galceran Martorell. El preu total de l'adquisició fou de 22.000 sous, i la compradora pagà 5.500 sous en el moment de la venda i la resta foren carregats en un censal a favor d'en March.

Localització incerta

Actualment, no es coneix la localització exacta dins del terme de Xaló del lloc on s'assentava Benibéder, però sí que se sap que al segle xv estava habitat per musulmans que es regien per costums i usos propis denominats Çuna e Xara, i que n'Ausiàs March jurà respectar-los quan prengué possessió de l'herència de la seua esposa. A més de Benibéder, na Isabel li transmeté els llocs del Ràfol de Xaló, Cuta, Traella i el Ràfol de Famut.