Beniarjó

municipi del País Valencià

Beniarjó és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Infotaula de geografia políticaBeniarjó
Escut de Beniarjó
Escut de Beniarjó Modifica el valor a Wikidata
Ayuntamiento de Beniarjó 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Beniarjó respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 55′ 56″ N, 0° 11′ 11″ O / 38.9323°N,0.1863°O / 38.9323; -0.1863
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Safor Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.765 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat588,33 hab/km²
GentiliciBeniarjoter, beniarjotera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud48 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Dades històriques
Dia de mercatDimecres
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMarc Estruch Morant Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46722 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46055 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46055 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbeniarjo.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El terme té 2,8 km², està situat a l'Horta de Gandia i és absolutament pla. Els únics accidents geogràfics són els meandres dels rius Serpis i Vernissa, que confluïxen ben a prop de Beniarjó. El Serpis creua el terme de sud a nord i frega el nucli de població per l'oest, mentre que el seu afluent el Vernissa creua el terme de sud-oest a nord-est.

El nucli urbà forma una connurbació amb el de Beniflà, al sud.

LímitsModifica

Real de Gandia Almoines
El Real de Gandia
Palma de Gandia   Rafelcofer
Palma de Gandia Beniflà La Font d'en Carròs

AccésModifica

Es pot accedir a Beniarjó per la carretera CV-680 que ve de Gandia, al nord, passant per Almoines. També creua el municipi l'autopista AP-7, a escassa distància del nucli urbà, tot i que l'accés més pròxim està a Oliva. Antigament el tren Alcoi-Gandia comptava amb una estació a Beniarjó.

HistòriaModifica

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle xii apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, i va passar posteriorment a ser propietat de la família March i, amb això, es va integrar en el ducat de Gandia. L'any 1425 Ausiàs March, natural de Beniarjó, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s'independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins al moment de l'expulsió dels moriscs, en 1609, fou lloc de moriscs on habitaven 160 famílies. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

Demografia i economiaModifica

A mitjan segle xix, Beniarjó comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s'hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
1.269 1.120 1.138 1.165 1.170 1.242 1.288 1.432 1.550 1.759 1.783

El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, hi ha xicotetes empreses que han afavorit l'augment demogràfic.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Beniarjó (Compromís) i 2 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Beniarjó

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Eva Llinares Martínez 358 38,13% 4 ( +1)
Compromís per Beniarjó   Marc Estruch Morant 288 30,67% 3 ( )
Partit Popular   Borja Ruiz Sanmateu 223 23,75% 2 ( -1)
Altres candidatures[a]   62 6,60% 0
Vots en blanc   8 0,85%
Total vots vàlids i regidors 939 100 % 9
Vots nuls 19 1,98%
Participació (vots vàlids més nuls) 958 73,58%**
Abstenció 344* 26,42%**
Total cens electoral 1.302* 100 %**
Alcaldessa: Eva Llinares Martínez (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Beniarjó és Eva Maria Llinares Martínez, del Partit Socialista del País Valencià.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Salvador Lorente Villacampa AI 19/04/1979 --
1983–1987 Miguel Linares Coll PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Miguel Linares Coll PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Miguel Linares Coll PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Salvador Manuel Enguix Morant PP 17/06/1995 --
1999–2003 Salvador Manuel Enguix Morant PP 03/07/1999 --
2003–2007 Salvador Manuel Enguix Morant PP 14/06/2003 --
2007–2011 Salvador Manuel Enguix Morant PP 16/06/2007 --
2011–2015 Salvador Manuel Enguix Morant PP 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Víctor Escrivá Morant
Marc Estruch Morant
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015
17/06/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Eva Llinares Martínez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

  • Ajuntament. Segle XIX.
  • Església de sant Joan Baptista. Dels anys seixanta del segle xx, construïda sobre l'anterior, de la qual es conserven algunes obres d'art.
  • Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
  • Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.

Festes i gastronomiaModifica

El 25 d'abril es celebren a Beniarjó les festes en honor de sant Marc, en què es ballen les danses conegudes com ara el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen a la Florència del segle xv. Altres actes culturals de Beniarjó són el Premi anual de Poesia "Senyoriu d'Ausiàs March" i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós celebrats cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que se celebren el tercer diumenge de maig en honor de la Mare de Déu dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

Fills il·lustresModifica

  • Ausiàs March (Safor, 1400 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller medieval, nascut a Beniarjó

ReferènciesModifica

  1. T.A.C «Eva Llinares serà alcaldessa de Beniarjó els quatre anys al no haver-hi acorde PSPV-Compromís». Levante-EMV [Gandia], 02-07-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.442 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 127 [Consulta: 25 juliol 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Càrcer», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Beniarjó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Unides Podem Beniarjó (Podem) (62 vots, 6,60%).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniarjó