Bernard Ziegler

enginyer francès

Bernard Ziegler (Boulogne-Billancourt, 12 de març del 1933)[1] és un enginyer i pilot de proves francès. Entre altres fites, pilotà els primers vols de l'Airbus A300, l'A310, l'A320 i l'A340-200. És fill d'Henri Ziegler, primer conseller delegat d'Airbus.

Infotaula de personaBernard Ziegler
03.04.82 1er Vol d'Airbus A310 (1982) - 53Fi2050 (Bernard Ziegler).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1933 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
École du personnel navigant d'essais et de réception (en) Tradueix
Institut Supérieur d'Aéronautique et de l'Espace
École de l'Air Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer aeroespacial, enginyer i aviador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFrench DGA Flight Test Centre (en) Tradueix
Aérospatiale Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra d'Algèria Modifica el valor a Wikidata
Família
PareHenri Ziegler Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm8025496 Modifica els identificadors a Wikidata

El 1954 fou admès a l'École Polytechnique, després de la qual passà a l'École de l'Air per esdevenir pilot d'avions de reacció. Fou destinat a la Guerra d'Algèria. El 29 d'agost del 1961, mentre pilotava el seu F-84, provocà la caiguda de tres telecabines de la Vall Blanca quan en tallà accidentalment el cable de tracció. L'accident deixà sis víctimes mortals.[2] Ziegler fou absolt de tota responsabilitat penal. El 1961 continuà els seus estudis entrant a l'École nationale supérieure de l'aéronautique et de l'espace (SUPAERO) i seguidament a l'École du personnel navigant d'essais et de réception (EPNER), l'escola francesa de pilots de prova.[1] Després d'entrar al Centre d'essais en vol, el 1968 esdevingué pilot de proves en cap del Dassault Mirage G.[1]

El 1972, començà a treballar a Aérospatiale amb la creació del departament de vols de prova d'Airbus.[3] El 28 d'octubre del 1972, Ziegler dugué a terme el seu primer vol com a pilot de proves d'Airbus.[3] Seguidament, participà en el primer vol de l'Airbus A310, avió en el qual contribuí a redissenyar la cabina de vol per poder prescindir de l'enginyer de vol.[1]

Posteriorment participà en la introducció del control per senyals elèctrics en l'A320, el primer avió de passatgers equipat amb aquest sistema, així com en el seu primer vol.[1]

L'octubre del 1991 pilotà el primer vol de l'A340-200.[1] El juny del 1993 formà part de la tripulació de l'A340-200 batejat World Ranger, que dugué a terme el vol més llarg d'un avió civil, circumnavegant el món amb una sola escala i en menys de 48 hores.[3]

Seguidament fou nomenat vicepresident sènior d'enginyeria d'Airbus, càrrec en el qual es mantingué fins a la seva jubilació el 1997.[3]

El març del 2006, juntament amb cinc altres persones, Ziegler fou investigat com a enginyer en cap del programa Airbus A320 amb ocasió de l'obertura del procés de l'accident del vol 148 d'Air Inter, que havia tingut lloc el 1992.[4] Tant Ziegler com els altres acusats foren absolts pel tribunal.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «FARNBOROUGH: Airbus's fly-by-wire pioneer Bernard Ziegler wins Flightglobal Lifetime Achievement Award» (en anglès). Flight International. [Consulta: 23 juliol 2012].
  2. «High-Wire Accident» (en anglès) p. 75.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Bernard Ziegler reçoit le prix ‘Flightglobal Lifetime Achievement Award’» (en anglès). Airbus. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. «France prosecutes six over 1992 Air Inter crash» (en anglès). Flight International. [Consulta: 23 juliol 2012].
  5. David Learmount. «Defendants acquitted over 1992 Air Inter crash» (en anglès). Flight International. [Consulta: 23 juliol 2012].