Bernardo Ferrara
Bernardo Ferrara (Vercelli (Piemont),[1][2] 7 d'abril,[3][1] 1810 - Vercelli[1][2] 1 de setembre, 1882), fou un violinista italià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1810  Vercelli (Itàlia) |
| Mort | 1r setembre 1882 (72 anys) Vercelli (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista |
| Instrument | Violí |
 | |
Biografia
modificaDes de petit va estudiar música amb els germans de la seva mare, als 12 anys va ingressar al Conservatori de Milà a la classe de violí d'Alessandro Rolla, i també va estudiar composició sota la direcció de Francesco Basili. Es va graduar al conservatori l'any 1829, després d'haver debutat com a director d'òpera a la seva ciutat natal un any abans. Durant un temps va ocupar el càrrec de concertino a l'orquestra del Teatre Carcano de Milà, després va ser concertino de segon violins a La Scala. Des de 1835 va ser el concertista de l'Òpera de Parma, on va ser patrocinat per Maria Lluïsa d'Àustria. A partir de 1833 va assistir a Alessandro Rolla al Conservatori de Milà, el 1840 hi va rebre la seva pròpia classe de violí i es va concentrar principalment en la docència. Va publicar el seu propi curs de violí en italià: Lo Studio del Violino Elementare e Progressio. Entre els seus alumnes, en particular, Luigi Arditi. L'any 1861, començat a quedar sord, deixà la docència i donà la col·lecció d'instruments musicals que havia recollit a l'Institut de Cecs de Milà. Va passar els últims anys de la seva vida a Vercelli.
Autor d'una sèrie de peces per a violí, principalment variacions de concert sobre temes d'òperes famoses.