Bernardo Mozo de Rosales
polític espanyol
Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) va ser un polític espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1762  Sevilla (Espanya) |
| Mort | 4 juliol 1832 (69 anys) Agen (França) |
 Diputat a les Corts Espanyoles | |
| 15 de gener de 1814 – 10 de maig de 1814 | |
| Ministre de Justícia | |
| 1 de novembre de 1819 – 9 de març de 1820 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
Biografia
modificaDiputat reaccionari en les Corts de Cadis[1] fou qui lliurà a Fernando VII, al seu retorn de França, l'anomenat Manifest dels Perses.[2] Per això, el Rei li concedí el títol de marquès de Mataflorida. L'1 de novembre de 1819 fou nomenat secretari de Despatx de Gracia i Justícia càrrec que ocuparia fins al 20 de març següent.[3]
Exiliat a França durant el Trienni liberal, formà part de l'anomenada Regència d'Urgell el 1822 al costat d'Eroles i de l'arquebisbe de Tarragona. Poc abans de la mort de Fernando VII va haver d'exiliar-se a França per formar part dels anomenats apostòlics, germen dels posteriors carlins.[4]
Referències
modifica- ↑ Índex Històric de Diputats
- ↑ «Bernardo Mozo de Rosales». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ministeris de Ferran VII». Arxivat de l'original el 2019-02-09. [Consulta: 21 juny 2017].
- ↑ Bernardo Mozo de Rosales a biografias y vidas