Obre el menú principal

Mn. Bernardo de Bearne y Foix (en francès Bernard de Béarn, m. 1381)[1] va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Infotaula de personaBernardo de Bearne
Biografia
Naixement 1331
Bearn
Mort 1391 (59/60 anys)
  Castlà 

Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Fills Gaston de Bearn y de la Cerda Tradueix
Pare Gastó III de Foix
Germans Gaston of Foix-Béarn Tradueix i Yvain de Foix Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Va ser fill de Gastó III de Foix,[1] senyor dels territoris de Foix i Bearn. Segons les cròniques de l'època, era un home gallard de gentilesa corporal. Va ser cavaller d'Enric II de Castella, havia donat suport a la causa del rei, quan encara era només pretendent, en la recuperació i successió del regne contra el germanastre d'Enric, el rei Pere I,[2][3] durant la guerra civil castellana en favor del bàndol dels Trastàmara. Enric havia creuat els Pirineus i va fer la seva entrada per la vall d'Aran, acompanyat per diversos cavallers, entre ells Bernardo, i amb la victòria del Trastàmara, va esdevenir un dels primers en ser premiat amb el vescomtat de Medinaceli,[4] que ben aviat es va convertir en comte de Medinaceli el 1368, que suposava el territori fins aleshores constituït com a territori reial, que tenia com a cap la vila de Medinaceli.[3]

El rei també el va casar amb la donzella Isabel de la Cerda, filla del comte de Claramonte,[2] i néta d'Alfonso de la Cerda, que així mateix era nét d'Alfons X el Savi.[5] La parella va casar-se a Sevilla el 14 de setembre de 1370.[1] Des del seu matrimoni, la seva casa seria coneguda amb el nom de la vila soriana, i seria la branca materna la preponderant i quedaria reflectida en el seu nom i escut, que va deixar de banda les armes dels Foix i es va centrar en el llinatge de la Cerda.[5] A més Isabel, a banda d'oferir el seu origen regi, va aportar un important patrimoni, com era la senyoria d'El Puerto de Santa María i altres estats.[3] Amb ella va tenir al seu únic fill i hereu, Gastón de la Cerda.[2]

A la seva mort, el 1381, va ser enterrat al monestir de Santa María la Real de Huerta (Sòria), així com la seva esposa el 1385.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Bernardo de Bearne» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
  2. 2,0 2,1 2,2 López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, Impresor Real, 1622, p. 78-79. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Ferrer, José María. El poder y sus símbolos en Castilla-La Mancha (en castellà). Guadalajara: AACHE Ediciones de Guadalajara, 2005, p. 264-265. 
  4. Vernier, Richard. «Appendix: Bernard de Béarn, Count of Medinaceli». A: Lord of the Pyrenees: Gaston Fébus, Count of Foix (1331-1391) (en anglès). Woodbridge i Rochester: The Boydell Press, p. 204-207. 
  5. 5,0 5,1 «Ducado de Medinaceli» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, PARES: Portal Archivos Españoles. [Consulta: 4 novembre 2017].