Isabel de la Cerda y Guzmán
Isabel de la Cerda y Guzmán (ca. 1327 - ca. 1385) va ser una noble castellana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1329 (Gregorià)  Sevilla |
| Mort | 1389 (Gregorià) (59/60 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Ruy Pérez Ponce de León Bernat de Bearn |
| Fills | Gastón de Bearne (  Bernat de Bearn) |
| Pare | Lluís de la Cerda |
| Germans | Juan de la Cerda |
Era filla del comte de Claramonte, Lluís de la Cerda, i de la seva muller, Leonor de Guzmán, senyora del Puerto de Santa María,[1][2] i neta d'Alfons de la Cerda, net així mateix del rei Alfons X de Castella.[3] Va esdevenir successora de la línia familiar a causa de la mort sense fills del seu germà Juan, executat per Pere I el 1357. El dret sobre l'herència li va ser confirmat el 25 de maig de 1366 per Enric II, i se li van retornar els béns que havien estat confiscats. També va ser senyora de Huelva, Gibraleón, Garganta la Olla, Pasarón i Torremenga, Peña de Valdería i de Bembibre, a través d'herències de diversos familiars.[4]
Va casar-se dues vegades, la primera vers 1346 amb Ruy Pérez Ponce, senyor de la Puebla de Asturias, Cangas i Tineo, que va morir el 1354, amb el qual no va tenir fills. El 14 de setembre de 1370 va casar-se a Sevilla amb Bernat de Bearn,[2] un destacat dirigent militar fill del comte de Foix i vescomte de Bearn, que havia entrat en terres castellanes la tardor de 1367 amb l'objectiu de donar suport militar a Enric de Trastàmara en les seves aspiracions al tron. La recomanació del matrimoni va venir a través del mateix rei, que va atorgar al militar el comtat i vila de Medinaceli amb tot el seu terme, pobles i vassalls.[4]
Des del seu matrimoni, la seva casa seria coneguda amb el nom de la vila soriana, i seria la branca materna la preponderant i quedaria reflectida en el seu nom i escut, que va deixar de banda les armes dels Foix i es va centrar en el llinatge de la Cerda, d'origen reial.[3] De fet, l'establiment de la donació de l'estat a Isabel de la Cerda a través del majorat va ser condició perquè Isabel acceptés el matrimoni.[4]
Referències modifica
- ↑ López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, Impresor Real, 1622, p. 78-79.
- ↑ 2,0 2,1 «Isabel de la Cerda» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Ducado de Medinaceli» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, PARES: Portal Archivos Españoles. [Consulta: 4 novembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Valdeón Baruque, Julio. «Isabel de la Cerda y Guzmán» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 juny 2022].