Bernat de Bearn
Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381)[1][2] va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1350  Bearn |
| Mort | 1381 (30/31 anys) |
| Sepultura | Monestir de Santa Maria de Huerta |
| Castlà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte de Medinaceli |
| Família | Llista de comtes de Foix |
| Cònjuge | Isabel de la Cerda y Guzmán |
| Fills | Gastón de Bearne |
| Pare | Gastó III de Foix |
| Germans | Gastó de Foix-Bearn i Yvain de Foix |
Va ser fill de Gastó III de Foix,[1] senyor dels territoris de Foix i Bearn. Segons les cròniques de l'època, era un home gallard de gentilesa corporal. Va ser cavaller d'Enric II de Castella, havia donat suport a la causa del rei, quan encara era només pretendent, en la recuperació i successió del regne contra el germanastre d'Enric, el rei Pere I,[3][4] durant la guerra civil castellana en favor del bàndol dels Trastàmara. Enric havia creuat els Pirineus i va fer la seva entrada per la vall d'Aran, acompanyat per diversos cavallers, entre ells Bernardo, i amb la victòria del Trastàmara, va esdevenir un dels primers en ser premiat amb el vescomtat de Medinaceli,[5] que ben aviat es va convertir en comte de Medinaceli el 1368, que suposava el territori fins aleshores constituït com a territori reial, que tenia com a cap la vila de Medinaceli.[4]
El rei també el va casar amb la donzella Isabel de la Cerda, filla del comte de Claramonte,[3] i neta d'Alfonso de la Cerda, que així mateix era net d'Alfons X el Savi.[6] La parella va casar-se a Sevilla el 14 de setembre de 1370.[1] Des del seu matrimoni, la seva casa seria coneguda amb el nom de la vila soriana, i seria la branca materna la preponderant i quedaria reflectida en el seu nom i escut, que va deixar de banda les armes dels Foix i es va centrar en el llinatge de la Cerda.[6] A més Isabel, a banda d'oferir el seu origen regi, va aportar un important patrimoni, com era la senyoria d'El Puerto de Santa María i altres estats.[4] Amb ella va tenir al seu únic fill i hereu, Gastón de la Cerda.[3]
A la seva mort, el 1381, va ser enterrat al monestir de Santa María la Real de Huerta (Sòria), així com la seva esposa el 1385.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Bernardo de Bearne» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
- ↑ «Ducat de Medinaceli». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, Impresor Real, 1622, p. 78-79.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ferrer, José María. El poder y sus símbolos en Castilla-La Mancha (en castellà). Guadalajara: AACHE Ediciones de Guadalajara, 2005, p. 264-265.
- ↑ Vernier, Richard. «Appendix: Bernard de Béarn, Count of Medinaceli». A: Lord of the Pyrenees: Gaston Fébus, Count of Foix (1331-1391) (en anglès). Woodbridge i Rochester: The Boydell Press, p. 204-207.
- ↑ 6,0 6,1 «Ducado de Medinaceli» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, PARES: Portal Archivos Españoles. [Consulta: 4 novembre 2017].